Manual de conversa

ca gran - petit   »   mk голем – мал

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шеесет и осум]

68 [shyeyesyet i osoom]

голем – мал

[guolyem – mal]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
gran i petit голем-и мал г____ и м__ г-л-м и м-л ----------- голем и мал 0
gu---e--i --l g______ i m__ g-o-y-m i m-l ------------- guolyem i mal
L’elefant és gran. С-он-т-- --лем. С_____ е г_____ С-о-о- е г-л-м- --------------- Слонот е голем. 0
Slon-t-ye----l-em. S_____ y_ g_______ S-o-o- y- g-o-y-m- ------------------ Slonot ye guolyem.
El ratolí és petit. Гл--е-о- е---л. Г_______ е м___ Г-у-е-о- е м-л- --------------- Глушецот е мал. 0
Gu--osh------ -e----. G____________ y_ m___ G-l-o-h-e-z-t y- m-l- --------------------- Gulooshyetzot ye mal.
fosc i clar т---н и -в--ол т____ и с_____ т-м-н и с-е-о- -------------- темен и светол 0
t---yen i---yetol t______ i s______ t-e-y-n i s-y-t-l ----------------- tyemyen i svyetol
La nit és fosca. Но--а е тем-а. Н____ е т_____ Н-ќ-а е т-м-а- -------------- Ноќта е темна. 0
N-k-t- -e-ty--na. N_____ y_ t______ N-k-t- y- t-e-n-. ----------------- Nokjta ye tyemna.
El dia és clar. Де----е свет--. Д____ е с______ Д-н-т е с-е-о-. --------------- Денот е светол. 0
Dy-n-t-y--s-ye-o-. D_____ y_ s_______ D-e-o- y- s-y-t-l- ------------------ Dyenot ye svyetol.
vell i jove ст-р - --ад с___ и м___ с-а- и м-а- ----------- стар и млад 0
s--- ---l-d s___ i m___ s-a- i m-a- ----------- star i mlad
El nostre avi és molt vell. Н-ши-----до - мн--- -тар. Н_____ д___ е м____ с____ Н-ш-о- д-д- е м-о-у с-а-. ------------------------- Нашиот дедо е многу стар. 0
Na-hi-t-d--d--y---n--u-o-st-r. N______ d____ y_ m______ s____ N-s-i-t d-e-o y- m-o-u-o s-a-. ------------------------------ Nashiot dyedo ye mnoguoo star.
Fa 70 anys encara era jove. П--д -- -одини беш--уш-е м--д. П___ 7_ г_____ б___ у___ м____ П-е- 7- г-д-н- б-ш- у-т- м-а-. ------------------------------ Пред 70 години беше уште млад. 0
Pr----7- -u-d-----ye-----o-s---e -l--. P____ 7_ g______ b______ o______ m____ P-y-d 7- g-o-i-i b-e-h-e o-s-t-e m-a-. -------------------------------------- Pryed 70 guodini byeshye ooshtye mlad.
bell i lleig у--в ----д у___ и г__ у-а- и г-д ---------- убав и грд 0
o--a--i--u-d o____ i g___ o-b-v i g-r- ------------ oobav i gurd
La papallona és bonica. П--е-у--а-а --у---а. П__________ е у_____ П-п-р-т-а-а е у-а-а- -------------------- Пеперутката е убава. 0
P--py--o---a-- -e-oo---a. P_____________ y_ o______ P-e-y-r-o-k-t- y- o-b-v-. ------------------------- Pyepyerootkata ye oobava.
L’aranya és lletja. Пај--от - гр-. П______ е г___ П-ј-к-т е г-д- -------------- Пајакот е грд. 0
P-ј--o- ye -ur-. P______ y_ g____ P-ј-k-t y- g-r-. ---------------- Paјakot ye gurd.
gras i prim дебе- - с--- / т-н-к д____ и с___ / т____ д-б-л и с-а- / т-н-к -------------------- дебел и слаб / тенок 0
d---yel - slab--------k d______ i s___ / t_____ d-e-y-l i s-a- / t-e-o- ----------------------- dyebyel i slab / tyenok
Una dona de cent quilos és grassa. Жен- с------кило------е----е-а. Ж___ с_ 1__ к________ е д______ Ж-н- с- 1-0 к-л-г-а-и е д-б-л-. ------------------------------- Жена со 100 килограми е дебела. 0
ʐy--a -- 10- -il---ram- y- --e-y---. ʐ____ s_ 1__ k_________ y_ d________ ʐ-e-a s- 1-0 k-l-g-r-m- y- d-e-y-l-. ------------------------------------ ʐyena so 100 kilogurami ye dyebyela.
Un home de cinquanta quilos és prim. Ма---о 50---л--р--- е с-аб. М__ с_ 5_ к________ е с____ М-ж с- 5- к-л-г-а-и е с-а-. --------------------------- Маж со 50 килограми е слаб. 0
Ma--s- 50-ki-o--rami -e sl--. M__ s_ 5_ k_________ y_ s____ M-ʐ s- 5- k-l-g-r-m- y- s-a-. ----------------------------- Maʐ so 50 kilogurami ye slab.
car i barat с--- - е-т-н с___ и е____ с-а- и е-т-н ------------ скап и евтин 0
ska- i -e--in s___ i y_____ s-a- i y-v-i- ------------- skap i yevtin
El cotxe és car. А-том-б--от -----п. А__________ е с____ А-т-м-б-л-т е с-а-. ------------------- Автомобилот е скап. 0
A-tom-------ye-----. A__________ y_ s____ A-t-m-b-l-t y- s-a-. -------------------- Avtomobilot ye skap.
El diari és barat. В--н---- е-евт--. В_______ е е_____ В-с-и-о- е е-т-н- ----------------- Весникот е евтин. 0
Vyes-i-o---e -e---n. V________ y_ y______ V-e-n-k-t y- y-v-i-. -------------------- Vyesnikot ye yevtin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...