Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   mk Читање и пишување

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [шест]

6 [shyest]

Читање и пишување

[Chitaњye i pishoovaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
(Jo) llegeixo. Јас -итам. Ј__ ч_____ Ј-с ч-т-м- ---------- Јас читам. 0
Ј----h-t--. Ј__ c______ Ј-s c-i-a-. ----------- Јas chitam.
(Jo) llegeixo una lletra. Ја---ит-м---н- букв-. Ј__ ч____ е___ б_____ Ј-с ч-т-м е-н- б-к-а- --------------------- Јас читам една буква. 0
Ј---chit-m---d---bookva. Ј__ c_____ y____ b______ Ј-s c-i-a- y-d-a b-o-v-. ------------------------ Јas chitam yedna bookva.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. Ј-с читам-е-ен-з--р. Ј__ ч____ е___ з____ Ј-с ч-т-м е-е- з-о-. -------------------- Јас читам еден збор. 0
Ј-- ch---m --dyen-zb--. Ј__ c_____ y_____ z____ Ј-s c-i-a- y-d-e- z-o-. ----------------------- Јas chitam yedyen zbor.
(Jo) llegeixo una frase. Ј-с чи-а--е-на -ече-и--. Ј__ ч____ е___ р________ Ј-с ч-т-м е-н- р-ч-н-ц-. ------------------------ Јас читам една реченица. 0
Ј-s ch-t-m--e--a-rye-hy-ni--a. Ј__ c_____ y____ r____________ Ј-s c-i-a- y-d-a r-e-h-e-i-z-. ------------------------------ Јas chitam yedna ryechyenitza.
(Jo) llegeixo una carta. Јас ч-т-м----о-пис-о. Ј__ ч____ е___ п_____ Ј-с ч-т-м е-н- п-с-о- --------------------- Јас читам едно писмо. 0
Јas--hi--m y---- pis-o. Ј__ c_____ y____ p_____ Ј-s c-i-a- y-d-o p-s-o- ----------------------- Јas chitam yedno pismo.
(Jo) llegeixo un llibre. Јас ч--ам--дн- к--га. Ј__ ч____ е___ к_____ Ј-с ч-т-м е-н- к-и-а- --------------------- Јас читам една книга. 0
Јas--hi--- --dn---ni-ua. Ј__ c_____ y____ k______ Ј-s c-i-a- y-d-a k-i-u-. ------------------------ Јas chitam yedna knigua.
Jo llegeixo. Ј---чи---. Ј__ ч_____ Ј-с ч-т-м- ---------- Јас читам. 0
Ј------t--. Ј__ c______ Ј-s c-i-a-. ----------- Јas chitam.
Tu llegeixes. Т--чи-а-. Т_ ч_____ Т- ч-т-ш- --------- Ти читаш. 0
T- c-ita-h. T_ c_______ T- c-i-a-h- ----------- Ti chitash.
Ell llegeix. Т---ч--а. Т__ ч____ Т-ј ч-т-. --------- Тој чита. 0
To- ch---. T__ c_____ T-ј c-i-a- ---------- Toј chita.
(Jo) escric. Ја- п------. Ј__ п_______ Ј-с п-ш-в-м- ------------ Јас пишувам. 0
Ј---pi---ov--. Ј__ p_________ Ј-s p-s-o-v-m- -------------- Јas pishoovam.
(Jo) escric una lletra. Ј-с --ш-в---е-н-------. Ј__ п______ е___ б_____ Ј-с п-ш-в-м е-н- б-к-а- ----------------------- Јас пишувам една буква. 0
Јa- p-shoo-am----n---o----. Ј__ p________ y____ b______ Ј-s p-s-o-v-m y-d-a b-o-v-. --------------------------- Јas pishoovam yedna bookva.
(Jo) escric una paraula. Јас пи---ам----н -бор. Ј__ п______ е___ з____ Ј-с п-ш-в-м е-е- з-о-. ---------------------- Јас пишувам еден збор. 0
Јas-p-----v-m--ed-e- --or. Ј__ p________ y_____ z____ Ј-s p-s-o-v-m y-d-e- z-o-. -------------------------- Јas pishoovam yedyen zbor.
(Jo) escric una frase. Ја--пишув-м--дн------ниц-. Ј__ п______ е___ р________ Ј-с п-ш-в-м е-н- р-ч-н-ц-. -------------------------- Јас пишувам една реченица. 0
Ј-s-p-shoo--m y---- --ec-yeni-z-. Ј__ p________ y____ r____________ Ј-s p-s-o-v-m y-d-a r-e-h-e-i-z-. --------------------------------- Јas pishoovam yedna ryechyenitza.
(Jo) escric una carta. Ја- ----ва- е-но-п-смо. Ј__ п______ е___ п_____ Ј-с п-ш-в-м е-н- п-с-о- ----------------------- Јас пишувам едно писмо. 0
Јa- -i----v-- y---o-p--mo. Ј__ p________ y____ p_____ Ј-s p-s-o-v-m y-d-o p-s-o- -------------------------- Јas pishoovam yedno pismo.
(Jo) escric un llibre. Јас -и--ва--е-н----и--. Ј__ п______ е___ к_____ Ј-с п-ш-в-м е-н- к-и-а- ----------------------- Јас пишувам една книга. 0
Јas ---hoov-m -e-n--knigua. Ј__ p________ y____ k______ Ј-s p-s-o-v-m y-d-a k-i-u-. --------------------------- Јas pishoovam yedna knigua.
Jo escric. Ја- п----ам. Ј__ п_______ Ј-с п-ш-в-м- ------------ Јас пишувам. 0
Ј-----s---vam. Ј__ p_________ Ј-s p-s-o-v-m- -------------- Јas pishoovam.
Tu escrius. Т- --шув-ш. Т_ п_______ Т- п-ш-в-ш- ----------- Ти пишуваш. 0
T--pishoov-sh. T_ p__________ T- p-s-o-v-s-. -------------- Ti pishoovash.
Ell escriu. То- -и-ув-. Т__ п______ Т-ј п-ш-в-. ----------- Тој пишува. 0
To--p-s-o-v-. T__ p________ T-ј p-s-o-v-. ------------- Toј pishoova.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!