Manual de conversa

ca Al tren   »   kk Пойызда

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [отыз төрт]

34 [otız tört]

Пойызда

[Poyızda]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Мы-ау Бе--ин-е-ба-аты---о--- б-? М____ Б_______ б______ п____ б__ М-н-у Б-р-и-г- б-р-т-н п-й-з б-? -------------------------------- Мынау Берлинге баратын пойыз ба? 0
Mı-----e-----e--ar-t-n p-yı- ba? M____ B_______ b______ p____ b__ M-n-w B-r-ï-g- b-r-t-n p-y-z b-? -------------------------------- Mınaw Berlïnge baratın poyız ba?
Quan surt el tren? Бұл-п--ы- -а-----ү-еді? Б__ п____ қ____ ж______ Б-л п-й-з қ-ш-н ж-р-д-? ----------------------- Бұл пойыз қашан жүреді? 0
B----oyız--aşan----edi? B__ p____ q____ j______ B-l p-y-z q-ş-n j-r-d-? ----------------------- Bul poyız qaşan jüredi?
Quan arriba el tren a Berlín? Пойы---е--ин-е -а--н-ж-те--? П____ Б_______ қ____ ж______ П-й-з Б-р-и-г- қ-ш-н ж-т-д-? ---------------------------- Пойыз Берлинге қашан жетеді? 0
Po--z Be-lï--e--aş-n-j--e--? P____ B_______ q____ j______ P-y-z B-r-ï-g- q-ş-n j-t-d-? ---------------------------- Poyız Berlïnge qaşan jetedi?
Perdó, que puc passar? Кеш-р----- ө-уге-рұ---т п-? К_________ ө____ р_____ п__ К-ш-р-ң-з- ө-у-е р-қ-а- п-? --------------------------- Кешіріңіз, өтуге рұқсат па? 0
K-ş-ri-i-, ----e----sat--a? K_________ ö____ r_____ p__ K-ş-r-ñ-z- ö-w-e r-q-a- p-? --------------------------- Keşiriñiz, ötwge ruqsat pa?
Crec que és el meu seient. Мен--ш-,-бұл-- --ні---р-ым. М_______ б__ — м____ о_____ М-н-ң-е- б-л — м-н-ң о-н-м- --------------------------- Меніңше, бұл — менің орным. 0
M--iñ--, b-l —-m-n-- --nım. M_______ b__ — m____ o_____ M-n-ñ-e- b-l — m-n-ñ o-n-m- --------------------------- Meniñşe, bul — meniñ ornım.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. Мен--ше----- м---ң-о-ным-а---ыр---. М_______ с__ м____ о______ о_______ М-н-ң-е- с-з м-н-ң о-н-м-а о-ы-с-з- ----------------------------------- Меніңше, сіз менің орнымда отырсыз. 0
M-n-ñş-, -i- --ni- or-ım-a -t-r-ız. M_______ s__ m____ o______ o_______ M-n-ñ-e- s-z m-n-ñ o-n-m-a o-ı-s-z- ----------------------------------- Meniñşe, siz meniñ ornımda otırsız.
On és el cotxe-llit? Ұ-ықт-й-----а-он-қ-йд-? Ұ_________ в____ қ_____ Ұ-ы-т-й-ы- в-г-н қ-й-а- ----------------------- Ұйықтайтын вагон қайда? 0
Uy-qt----n----o- -a-d-? U_________ v____ q_____ U-ı-t-y-ı- v-g-n q-y-a- ----------------------- Uyıqtaytın vagon qayda?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Ұ-ықт--т---в--он--ой-з-ың-со---да. Ұ_________ в____ п_______ с_______ Ұ-ы-т-й-ы- в-г-н п-й-з-ы- с-ң-н-а- ---------------------------------- Ұйықтайтын вагон пойыздың соңында. 0
U-ı---yt---va-----oyı--ıñ-soñ-n-a. U_________ v____ p_______ s_______ U-ı-t-y-ı- v-g-n p-y-z-ı- s-ñ-n-a- ---------------------------------- Uyıqtaytın vagon poyızdıñ soñında.
On és el restaurant? – En el cap. В---н-м-й--мхана------? - ---ы--ың --с----. В_______________ қ_____ – П_______ б_______ В-г-н-м-й-а-х-н- қ-й-а- – П-й-з-ы- б-с-н-а- ------------------------------------------- Вагон-мейрамхана қайда? – Пойыздың басында. 0
V-go--m-y---x--a qa-da? – Poyı------ası---. V_______________ q_____ – P_______ b_______ V-g-n-m-y-a-x-n- q-y-a- – P-y-z-ı- b-s-n-a- ------------------------------------------- Vagon-meyramxana qayda? – Poyızdıñ basında.
Puc dormir a sota? Мен -с--н- --т-ам б-ла -а? М__ а_____ ж_____ б___ м__ М-н а-т-н- ж-т-а- б-л- м-? -------------------------- Мен астына жатсам бола ма? 0
M-- ast--a--atsa------ -a? M__ a_____ j_____ b___ m__ M-n a-t-n- j-t-a- b-l- m-? -------------------------- Men astına jatsam bola ma?
Puc dormir al mig? Ме------сына--атс-м бо-- ма? М__ о_______ ж_____ б___ м__ М-н о-т-с-н- ж-т-а- б-л- м-? ---------------------------- Мен ортасына жатсам бола ма? 0
M------a-ına--at--- -o-----? M__ o_______ j_____ b___ m__ M-n o-t-s-n- j-t-a- b-l- m-? ---------------------------- Men ortasına jatsam bola ma?
Puc dormir a dalt? М----ст-н--ж-тс-м-б--а-м-? М__ ү_____ ж_____ б___ м__ М-н ү-т-н- ж-т-а- б-л- м-? -------------------------- Мен үстіне жатсам бола ма? 0
M-n-ü----e jat-a------ ma? M__ ü_____ j_____ b___ m__ M-n ü-t-n- j-t-a- b-l- m-? -------------------------- Men üstine jatsam bola ma?
Quan serem a la frontera? Шек----а қаш-- бо-а--з? Ш_______ қ____ б_______ Ш-к-р-д- қ-ш-н б-л-м-з- ----------------------- Шекарада қашан боламыз? 0
Ş--a--da q---n--o-----? Ş_______ q____ b_______ Ş-k-r-d- q-ş-n b-l-m-z- ----------------------- Şekarada qaşan bolamız?
Quant dura el viatge a Berlín? Бе----ге-дейін-пой-з қ--ша -ү--д-? Б_______ д____ п____ қ____ ж______ Б-р-и-г- д-й-н п-й-з қ-н-а ж-р-д-? ---------------------------------- Берлинге дейін пойыз қанша жүреді? 0
Be------ -e------yız qa-şa-jür-di? B_______ d____ p____ q____ j______ B-r-ï-g- d-y-n p-y-z q-n-a j-r-d-? ---------------------------------- Berlïnge deyin poyız qanşa jüredi?
Que el tren té retard? П---з-к--іг- ме? П____ к_____ м__ П-й-з к-ш-г- м-? ---------------- Пойыз кешіге ме? 0
Po----k--ige --? P____ k_____ m__ P-y-z k-ş-g- m-? ---------------- Poyız keşige me?
Teniu res per llegir? Сіз-- о----н б-рдеңе-б-- ма? С____ о_____ б______ б__ м__ С-з-е о-и-ы- б-р-е-е б-р м-? ---------------------------- Сізде оқитын бірдеңе бар ма? 0
Si--- -qï--n -i---ñ- ba- ma? S____ o_____ b______ b__ m__ S-z-e o-ï-ı- b-r-e-e b-r m-? ---------------------------- Sizde oqïtın birdeñe bar ma?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Мұн-- іш-п--е---- б-рде-е бар-ма? М____ і__________ б______ б__ м__ М-н-а і-і---е-т-н б-р-е-е б-р м-? --------------------------------- Мұнда ішіп-жейтін бірдеңе бар ма? 0
Mun-a-i-i-----ti----rd--e-bar-m-? M____ i__________ b______ b__ m__ M-n-a i-i---e-t-n b-r-e-e b-r m-? --------------------------------- Munda işip-jeytin birdeñe bar ma?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Ме---с-ғ---жетід- оя--- --бере--- б-? М___ с____ ж_____ о____ ж________ б__ М-н- с-ғ-т ж-т-д- о-т-п ж-б-р-с-з б-? ------------------------------------- Мені сағат жетіде оятып жібересіз бе? 0
Me-i----at j--i-- o-a--p--i----s-z---? M___ s____ j_____ o_____ j________ b__ M-n- s-ğ-t j-t-d- o-a-ı- j-b-r-s-z b-? -------------------------------------- Meni sağat jetide oyatıp jiberesiz be?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!