Manual de conversa

ca Al tren   »   bg Във влака

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [трийсет и четири]

34 [triyset i chetiri]

Във влака

[Vyv vlaka]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? То----- е-вла-ъ- з- Бе--ин? Т___ л_ е в_____ з_ Б______ Т-в- л- е в-а-ъ- з- Б-р-и-? --------------------------- Това ли е влакът за Берлин? 0
Tova--i--e-v---y- za B--l-n? T___ l_ y_ v_____ z_ B______ T-v- l- y- v-a-y- z- B-r-i-? ---------------------------- Tova li ye vlakyt za Berlin?
Quan surt el tren? К-га--р-------акът? К___ т_____ в______ К-г- т-ъ-в- в-а-ъ-? ------------------- Кога тръгва влакът? 0
K--a----gva ------? K___ t_____ v______ K-g- t-y-v- v-a-y-? ------------------- Koga trygva vlakyt?
Quan arriba el tren a Berlín? К--- -р---ига---акъ- - --рл--? К___ п_______ в_____ в Б______ К-г- п-и-т-г- в-а-ъ- в Б-р-и-? ------------------------------ Кога пристига влакът в Берлин? 0
K-g- pr----g-----k-t - B----n? K___ p_______ v_____ v B______ K-g- p-i-t-g- v-a-y- v B-r-i-? ------------------------------ Koga pristiga vlakyt v Berlin?
Perdó, que puc passar? И--ине-е--мо-- ----- ----? И________ м___ л_ д_ м____ И-в-н-т-, м-ж- л- д- м-н-? -------------------------- Извинете, може ли да мина? 0
Iz--ne--,-m-z-e-li-da--in-? I________ m____ l_ d_ m____ I-v-n-t-, m-z-e l- d- m-n-? --------------------------- Izvinete, mozhe li da mina?
Crec que és el meu seient. М-с--,-ч---ов--- м-----м-с--. М_____ ч_ т___ е м____ м_____ М-с-я- ч- т-в- е м-е-о м-с-о- ----------------------------- Мисля, че това е моето място. 0
Mislya- --e to-a ye-----o---a-to. M______ c__ t___ y_ m____ m______ M-s-y-, c-e t-v- y- m-e-o m-a-t-. --------------------------------- Mislya, che tova ye moeto myasto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М-с-----е--ед--е-н---о--о-място. М_____ ч_ с_____ н_ м____ м_____ М-с-я- ч- с-д-т- н- м-е-о м-с-о- -------------------------------- Мисля, че седите на моето място. 0
Mi--y-- ch- se---e n--m---- myast-. M______ c__ s_____ n_ m____ m______ M-s-y-, c-e s-d-t- n- m-e-o m-a-t-. ----------------------------------- Mislya, che sedite na moeto myasto.
On és el cotxe-llit? К-де е--палн-ят--аг--? К___ е с_______ в_____ К-д- е с-а-н-я- в-г-н- ---------------------- Къде е спалният вагон? 0
K-d- ye--palni-a--v---n? K___ y_ s________ v_____ K-d- y- s-a-n-y-t v-g-n- ------------------------ Kyde ye spalniyat vagon?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Спа--и-т--а-он---в к----на--ла-а. С_______ в____ е в к___ н_ в_____ С-а-н-я- в-г-н е в к-а- н- в-а-а- --------------------------------- Спалният вагон е в края на влака. 0
Spa-niya--v-gon ye v k--ya--a vl--a. S________ v____ y_ v k____ n_ v_____ S-a-n-y-t v-g-n y- v k-a-a n- v-a-a- ------------------------------------ Spalniyat vagon ye v kraya na vlaka.
On és el restaurant? – En el cap. А-к-де е-в--о--ре-тор--т--? - В---ча-о-о. А к___ е в_________________ – В н________ А к-д- е в-г-н-р-с-о-а-т-т- – В н-ч-л-т-. ----------------------------------------- А къде е вагон-ресторантът? – В началото. 0
A ky-- ye -ag-n----tora--y-? - V nac----t-. A k___ y_ v_________________ – V n_________ A k-d- y- v-g-n-r-s-o-a-t-t- – V n-c-a-o-o- ------------------------------------------- A kyde ye vagon-restorantyt? – V nachaloto.
Puc dormir a sota? М--е--- -а-с-я-д---? М___ л_ д_ с__ д____ М-ж- л- д- с-я д-л-? -------------------- Може ли да спя долу? 0
M---e -i--- s-ya-d--u? M____ l_ d_ s___ d____ M-z-e l- d- s-y- d-l-? ---------------------- Mozhe li da spya dolu?
Puc dormir al mig? Мо-- л-----спя-- с--д-та? М___ л_ д_ с__ в с_______ М-ж- л- д- с-я в с-е-а-а- ------------------------- Може ли да спя в средата? 0
Mo--e ------s--a-v-s--da--? M____ l_ d_ s___ v s_______ M-z-e l- d- s-y- v s-e-a-a- --------------------------- Mozhe li da spya v sredata?
Puc dormir a dalt? М-же-ли д- спя г--е? М___ л_ д_ с__ г____ М-ж- л- д- с-я г-р-? -------------------- Може ли да спя горе? 0
M-z-e l--da----a go--? M____ l_ d_ s___ g____ M-z-e l- d- s-y- g-r-? ---------------------- Mozhe li da spya gore?
Quan serem a la frontera? Ко-а----с-иг--- ----иц--а? К___ щ_ с______ г_________ К-г- щ- с-и-н-м г-а-и-а-а- -------------------------- Кога ще стигнем границата? 0
K----shche-st-g-em gr-nits-t-? K___ s____ s______ g__________ K-g- s-c-e s-i-n-m g-a-i-s-t-? ------------------------------ Koga shche stignem granitsata?
Quant dura el viatge a Berlín? К--ко -р-- пъ----н-то--о----л--? К____ т___ п_________ д_ Б______ К-л-о т-а- п-т-в-н-т- д- Б-р-и-? -------------------------------- Колко трае пътуването до Берлин? 0
Kol-- trae py---an--- d---e-l--? K____ t___ p_________ d_ B______ K-l-o t-a- p-t-v-n-t- d- B-r-i-? -------------------------------- Kolko trae pytuvaneto do Berlin?
Que el tren té retard? В---ът има ли------н-н--? В_____ и__ л_ з__________ В-а-ъ- и-а л- з-к-с-е-и-? ------------------------- Влакът има ли закъснение? 0
V-a--t -ma--- z--y-ne-ie? V_____ i__ l_ z__________ V-a-y- i-a l- z-k-s-e-i-? ------------------------- Vlakyt ima li zakysnenie?
Teniu res per llegir? И--те ли --щ---а-чет-не? И____ л_ н___ з_ ч______ И-а-е л- н-щ- з- ч-т-н-? ------------------------ Имате ли нещо за четене? 0
I--t- -- --sh----z- chet-n-? I____ l_ n______ z_ c_______ I-a-e l- n-s-c-o z- c-e-e-e- ---------------------------- Imate li neshcho za chetene?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Тук-може -и-д--с----п- --що ---ядене-- -----? Т__ м___ л_ д_ с_ к___ н___ з_ я____ и п_____ Т-к м-ж- л- д- с- к-п- н-щ- з- я-е-е и п-е-е- --------------------------------------------- Тук може ли да се купи нещо за ядене и пиене? 0
T-----z-e ---da--- ku-- --shc-o -------n--- pi---? T__ m____ l_ d_ s_ k___ n______ z_ y_____ i p_____ T-k m-z-e l- d- s- k-p- n-s-c-o z- y-d-n- i p-e-e- -------------------------------------------------- Tuk mozhe li da se kupi neshcho za yadene i piene?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Б-хт- -- -е съ-уд----- 7.0---а-а,---л-? Б____ л_ м_ с_______ в 7___ ч____ м____ Б-х-е л- м- с-б-д-л- в 7-0- ч-с-, м-л-? --------------------------------------- Бихте ли ме събудили в 7.00 часа, моля? 0
B--h-e li -e sy---ili----.---ch--a---olya? B_____ l_ m_ s_______ v 7___ c_____ m_____ B-k-t- l- m- s-b-d-l- v 7-0- c-a-a- m-l-a- ------------------------------------------ Bikhte li me sybudili v 7.00 chasa, molya?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!