Manual de conversa

ca Al tren   »   uk У поїзді

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [тридцять чотири]

34 [trydtsyatʹ chotyry]

У поїзді

U poïzdi

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Ц- потяг д- Бе-лі-а? Ц_ п____ д_ Б_______ Ц- п-т-г д- Б-р-і-а- -------------------- Це потяг до Берліна? 0
T---p-tya- do-----i-a? T__ p_____ d_ B_______ T-e p-t-a- d- B-r-i-a- ---------------------- Tse potyah do Berlina?
Quan surt el tren? К--и-ві---ав--єть-----тяг? К___ в_____________ п_____ К-л- в-д-р-в-я-т-с- п-т-г- -------------------------- Коли відправляється потяг? 0
Ko-y -id---v-yay-tʹ--a po-ya-? K___ v________________ p______ K-l- v-d-r-v-y-y-t-s-a p-t-a-? ------------------------------ Koly vidpravlyayetʹsya potyah?
Quan arriba el tren a Berlín? К-ли п------є -о--г--- -е-----? К___ п_______ п____ д_ Б_______ К-л- п-и-у-а- п-т-г д- Б-р-і-а- ------------------------------- Коли прибуває потяг до Берліна? 0
K-l--p-y----y- -oty-h do -er---a? K___ p________ p_____ d_ B_______ K-l- p-y-u-a-e p-t-a- d- B-r-i-a- --------------------------------- Koly prybuvaye potyah do Berlina?
Perdó, que puc passar? Проб-ч-е,-мо----п-----? П________ м____ п______ П-о-а-т-, м-ж-а п-о-т-? ----------------------- Пробачте, можна пройти? 0
P------t-,-m-zh-- p--y-t-? P_________ m_____ p______ P-o-a-h-e- m-z-n- p-o-̆-y- -------------------------- Probachte, mozhna proy̆ty?
Crec que és el meu seient. М--і-зд-єт--я, це-- --є-м--ц-. М___ з________ ц_ – м__ м_____ М-н- з-а-т-с-, ц- – м-є м-с-е- ------------------------------ Мені здається, це – моє місце. 0
Me-i --a--tʹ---- tse – moy- -ist--. M___ z__________ t__ – m___ m______ M-n- z-a-e-ʹ-y-, t-e – m-y- m-s-s-. ----------------------------------- Meni zdayetʹsya, tse – moye mistse.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М-ні -д---ьс-,------д-те-на моєму--і-ц-. М___ з________ В_ с_____ н_ м____ м_____ М-н- з-а-т-с-, В- с-д-т- н- м-є-у м-с-і- ---------------------------------------- Мені здається, Ви сидите на моєму місці. 0
M-n----ayetʹsy-- -y-sy-y-e na--oyem- mi--s-. M___ z__________ V_ s_____ n_ m_____ m______ M-n- z-a-e-ʹ-y-, V- s-d-t- n- m-y-m- m-s-s-. -------------------------------------------- Meni zdayetʹsya, Vy sydyte na moyemu mistsi.
On és el cotxe-llit? Де -пал---- в--о-? Д_ с_______ в_____ Д- с-а-ь-и- в-г-н- ------------------ Де спальний вагон? 0
D- s---ʹnyy- -ah--? D_ s_______ v_____ D- s-a-ʹ-y-̆ v-h-n- ------------------- De spalʹnyy̆ vahon?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Спал--ий-------у -ін---п-тягу. С_______ в____ у к____ п______ С-а-ь-и- в-г-н у к-н-і п-т-г-. ------------------------------ Спальний вагон у кінці потягу. 0
S-----y-- va-o--u-kint-i-------u. S_______ v____ u k_____ p_______ S-a-ʹ-y-̆ v-h-n u k-n-s- p-t-a-u- --------------------------------- Spalʹnyy̆ vahon u kintsi potyahu.
On és el restaurant? – En el cap. А--е в---н - -е--ор-н?-– -- --ч-тк- п--зд-. А д_ в____ – р________ – Н_ п______ п______ А д- в-г-н – р-с-о-а-? – Н- п-ч-т-у п-ї-д-. ------------------------------------------- А де вагон – ресторан? – На початку поїзда. 0
A -e---h---- -e--oran?---Na -oc----u-poi--d-. A d_ v____ – r________ – N_ p_______ p______ A d- v-h-n – r-s-o-a-? – N- p-c-a-k- p-i-z-a- --------------------------------------------- A de vahon – restoran? – Na pochatku poïzda.
Puc dormir a sota? М--на-м--- с-ат--н- -и-н-й-п--и-і? М____ м___ с____ н_ н_____ п______ М-ж-а м-н- с-а-и н- н-ж-і- п-л-ц-? ---------------------------------- Можна мені спати на нижній полиці? 0
M-z--a-m-n- -p-ty-n- ---h--y̆ p-ly-si? M_____ m___ s____ n_ n______ p_______ M-z-n- m-n- s-a-y n- n-z-n-y- p-l-t-i- -------------------------------------- Mozhna meni spaty na nyzhniy̆ polytsi?
Puc dormir al mig? М-жн- мен--с---- -осе-е-и--? М____ м___ с____ п__________ М-ж-а м-н- с-а-и п-с-р-д-н-? ---------------------------- Можна мені спати посередині? 0
M-z-na m-ni --aty p---r--yni? M_____ m___ s____ p__________ M-z-n- m-n- s-a-y p-s-r-d-n-? ----------------------------- Mozhna meni spaty poseredyni?
Puc dormir a dalt? Можн--ме-і ----и-н---ер---- п-лиці? М____ м___ с____ н_ в______ п______ М-ж-а м-н- с-а-и н- в-р-н-й п-л-ц-? ----------------------------------- Можна мені спати на верхній полиці? 0
Mozh-a me----pa-- ---verk--i-̆--o-----? M_____ m___ s____ n_ v_______ p_______ M-z-n- m-n- s-a-y n- v-r-h-i-̆ p-l-t-i- --------------------------------------- Mozhna meni spaty na verkhniy̆ polytsi?
Quan serem a la frontera? К----м------мо--а-кордо-і? К___ м_ б_____ н_ к_______ К-л- м- б-д-м- н- к-р-о-і- -------------------------- Коли ми будемо на кордоні? 0
K-ly--- b---m- -- k-r-o--? K___ m_ b_____ n_ k_______ K-l- m- b-d-m- n- k-r-o-i- -------------------------- Koly my budemo na kordoni?
Quant dura el viatge a Berlín? Як---вг- --и----п--здк---о -е-л-на? Я_ д____ т_____ п______ д_ Б_______ Я- д-в-о т-и-а- п-ї-д-а д- Б-р-і-а- ----------------------------------- Як довго триває поїздка до Берліна? 0
Yak --v-o -ry--y---oi-z--a--o B-rl--a? Y__ d____ t______ p______ d_ B_______ Y-k d-v-o t-y-a-e p-i-z-k- d- B-r-i-a- -------------------------------------- Yak dovho tryvaye poïzdka do Berlina?
Que el tren té retard? Ч--по------пі----ть--? Ч_ п____ з____________ Ч- п-т-г з-п-з-ю-т-с-? ---------------------- Чи потяг запізнюється? 0
C-y poty-h -apiz-y---tʹ--a? C__ p_____ z_______________ C-y p-t-a- z-p-z-y-y-t-s-a- --------------------------- Chy potyah zapiznyuyetʹsya?
Teniu res per llegir? Чи ма------ щось--о--т-ти? Ч_ м____ В_ щ___ п________ Ч- м-є-е В- щ-с- п-ч-т-т-? -------------------------- Чи маєте Ви щось почитати? 0
Chy ma---- Vy s-ch-sʹ--oc-y--ty? C__ m_____ V_ s______ p_________ C-y m-y-t- V- s-c-o-ʹ p-c-y-a-y- -------------------------------- Chy mayete Vy shchosʹ pochytaty?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Т-т-м-ж-а -ої------ по--т-? Т__ м____ п_____ т_ п______ Т-т м-ж-а п-ї-т- т- п-п-т-? --------------------------- Тут можна поїсти та попити? 0
T---mo-h-- po---t- -a popyty? T__ m_____ p_____ t_ p______ T-t m-z-n- p-i-s-y t- p-p-t-? ----------------------------- Tut mozhna poïsty ta popyty?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? М---т---ене ---б-ди--, бу-ь-ла--а--о -.-0 --д--і? М_____ м___ р_________ б__________ о 7___ г______ М-ж-т- м-н- р-з-у-и-и- б-д---а-к-, о 7-0- г-д-н-? ------------------------------------------------- Можете мене розбудити, будь-ласка, о 7.00 годині? 0
M---ete --n--r-----yty,--udʹ--a-----o ---0-ho----? M______ m___ r_________ b__________ o 7___ h______ M-z-e-e m-n- r-z-u-y-y- b-d---a-k-, o 7-0- h-d-n-? -------------------------------------------------- Mozhete mene rozbudyty, budʹ-laska, o 7.00 hodyni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!