Manual de conversa

ca Al tren   »   ru В поезде

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [тридцать четыре]

34 [tridtsatʹ chetyre]

В поезде

V poyezde

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Э-- п---д--о--ерлина? Э__ п____ д_ Б_______ Э-о п-е-д д- Б-р-и-а- --------------------- Это поезд до Берлина? 0
Et- -o-e-d----B-rl---? E__ p_____ d_ B_______ E-o p-y-z- d- B-r-i-a- ---------------------- Eto poyezd do Berlina?
Quan surt el tren? Когд--эт-- --е-д-----авл-е--я? К____ э___ п____ о____________ К-г-а э-о- п-е-д о-п-а-л-е-с-? ------------------------------ Когда этот поезд отправляется? 0
Ko--a -to--p-y-z- otp--vlya-ets--? K____ e___ p_____ o_______________ K-g-a e-o- p-y-z- o-p-a-l-a-e-s-a- ---------------------------------- Kogda etot poyezd otpravlyayetsya?
Quan arriba el tren a Berlín? К-г-- ---т---е-- п-иб---е--в-----ин? К____ э___ п____ п________ в Б______ К-г-а э-о- п-е-д п-и-ы-а-т в Б-р-и-? ------------------------------------ Когда этот поезд прибывает в Берлин? 0
Kogd- -tot-poye-d--r---va-e-----er---? K____ e___ p_____ p_________ v B______ K-g-a e-o- p-y-z- p-i-y-a-e- v B-r-i-? -------------------------------------- Kogda etot poyezd pribyvayet v Berlin?
Perdó, que puc passar? И-в--и--,-р-зр-ш-те -р----? И________ р________ п______ И-в-н-т-, р-з-е-и-е п-о-т-? --------------------------- Извините, разрешите пройти? 0
Iz-----e---a-r--h--e p--y--? I________ r_________ p______ I-v-n-t-, r-z-e-h-t- p-o-t-? ---------------------------- Izvinite, razreshite proyti?
Crec que és el meu seient. По-моем-,-э-о м-ё --с--. П________ э__ м__ м_____ П---о-м-, э-о м-ё м-с-о- ------------------------ По-моему, это моё место. 0
Po-moyem-, --o -oyë----t-. P_________ e__ m___ m_____ P---o-e-u- e-o m-y- m-s-o- -------------------------- Po-moyemu, eto moyë mesto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. П--м---у- -ы -иди-- -- м--- ме---. П________ в_ с_____ н_ м___ м_____ П---о-м-, в- с-д-т- н- м-ё- м-с-е- ---------------------------------- По-моему, вы сидите на моём месте. 0
P--m------ vy---d-t-----m-yë- ----e. P_________ v_ s_____ n_ m____ m_____ P---o-e-u- v- s-d-t- n- m-y-m m-s-e- ------------------------------------ Po-moyemu, vy sidite na moyëm meste.
On és el cotxe-llit? Гд--сп-л-н-й-ваг-н? Г__ с_______ в_____ Г-е с-а-ь-ы- в-г-н- ------------------- Где спальный вагон? 0
G-e spa-ʹn-y v-g--? G__ s_______ v_____ G-e s-a-ʹ-y- v-g-n- ------------------- Gde spalʹnyy vagon?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Спа--ный--а--н-- --нце-пое-да. С_______ в____ в к____ п______ С-а-ь-ы- в-г-н в к-н-е п-е-д-. ------------------------------ Спальный вагон в конце поезда. 0
Sp-lʹ-yy-------- -o--se po-ezda. S_______ v____ v k_____ p_______ S-a-ʹ-y- v-g-n v k-n-s- p-y-z-a- -------------------------------- Spalʹnyy vagon v kontse poyezda.
On és el restaurant? – En el cap. А--д- ваго------о--н- – - го-ове по-зда. А г__ в______________ – В г_____ п______ А г-е в-г-н-р-с-о-а-? – В г-л-в- п-е-д-. ---------------------------------------- А где вагон-ресторан? – В голове поезда. 0
A -d--v--o--re--ora-? --V-golove-poyez-a. A g__ v______________ – V g_____ p_______ A g-e v-g-n-r-s-o-a-? – V g-l-v- p-y-z-a- ----------------------------------------- A gde vagon-restoran? – V golove poyezda.
Puc dormir a sota? М-ж-- ---у-у -п--ь-н---иж--- п-лке? М____ я б___ с____ н_ н_____ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- н-ж-е- п-л-е- ----------------------------------- Можно я буду спать на нижней полке? 0
Mo-h-o--a b-du --atʹ-n--n--hn-y-pol--? M_____ y_ b___ s____ n_ n______ p_____ M-z-n- y- b-d- s-a-ʹ n- n-z-n-y p-l-e- -------------------------------------- Mozhno ya budu spatʹ na nizhney polke?
Puc dormir al mig? Можн- я----у-с-ат- н- с-едн-- пол--? М____ я б___ с____ н_ с______ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- с-е-н-й п-л-е- ------------------------------------ Можно я буду спать на средней полке? 0
M---n--ya --d--sp--ʹ--a -r--n-- --l-e? M_____ y_ b___ s____ n_ s______ p_____ M-z-n- y- b-d- s-a-ʹ n- s-e-n-y p-l-e- -------------------------------------- Mozhno ya budu spatʹ na sredney polke?
Puc dormir a dalt? М-жно---буд---п--- -а --р---й--о-ке? М____ я б___ с____ н_ в______ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- в-р-н-й п-л-е- ------------------------------------ Можно я буду спать на верхней полке? 0
Mo---------u-u ---t--na-v--kh--- ---ke? M_____ y_ b___ s____ n_ v_______ p_____ M-z-n- y- b-d- s-a-ʹ n- v-r-h-e- p-l-e- --------------------------------------- Mozhno ya budu spatʹ na verkhney polke?
Quan serem a la frontera? Ког----ы буд-- -а-г---и-е? К____ м_ б____ н_ г_______ К-г-а м- б-д-м н- г-а-и-е- -------------------------- Когда мы будем на границе? 0
Kogd- -- b--em na-gra-i---? K____ m_ b____ n_ g________ K-g-a m- b-d-m n- g-a-i-s-? --------------------------- Kogda my budem na granitse?
Quant dura el viatge a Berlín? К-- до--о пое-- -дёт до---рлин-? К__ д____ п____ и___ д_ Б_______ К-к д-л-о п-е-д и-ё- д- Б-р-и-а- -------------------------------- Как долго поезд идёт до Берлина? 0
Kak-----o-p--ezd----- do --r--n-? K__ d____ p_____ i___ d_ B_______ K-k d-l-o p-y-z- i-ë- d- B-r-i-a- --------------------------------- Kak dolgo poyezd idët do Berlina?
Que el tren té retard? Пое-- опа-------? П____ о__________ П-е-д о-а-д-в-е-? ----------------- Поезд опаздывает? 0
P---z- o--z-y--y--? P_____ o___________ P-y-z- o-a-d-v-y-t- ------------------- Poyezd opazdyvayet?
Teniu res per llegir? У В-- е-ть ч---ни-у-- почитат-? У В__ е___ ч_________ п________ У В-с е-т- ч-о-н-б-д- п-ч-т-т-? ------------------------------- У Вас есть что-нибудь почитать? 0
U--a---e------to-----d- po--ita-ʹ? U V__ y____ c__________ p_________ U V-s y-s-ʹ c-t---i-u-ʹ p-c-i-a-ʹ- ---------------------------------- U Vas yestʹ chto-nibudʹ pochitatʹ?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? З---ь-м-жно -т--ни-удь-----ть и-п-пи--? З____ м____ ч_________ п_____ и п______ З-е-ь м-ж-о ч-о-н-б-д- п-е-т- и п-п-т-? --------------------------------------- Здесь можно что-нибудь поесть и попить? 0
Zde-- mo-h-- --t----budʹ -o--st- i p-----? Z____ m_____ c__________ p______ i p______ Z-e-ʹ m-z-n- c-t---i-u-ʹ p-y-s-ʹ i p-p-t-? ------------------------------------------ Zdesʹ mozhno chto-nibudʹ poyestʹ i popitʹ?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Р---у---е---ня, -ожа--йс-а,-- с--ь ч--ов. Р________ м____ п__________ в с___ ч_____ Р-з-у-и-е м-н-, п-ж-л-й-т-, в с-м- ч-с-в- ----------------------------------------- Разбудите меня, пожалуйста, в семь часов. 0
R-zb-d-------y-- -o--al-ys--- --s--ʹ -h-sov. R________ m_____ p___________ v s___ c______ R-z-u-i-e m-n-a- p-z-a-u-s-a- v s-m- c-a-o-. -------------------------------------------- Razbudite menya, pozhaluysta, v semʹ chasov.

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!