Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   bg Частите на тялото

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [петдесет и осем]

58 [petdeset i osem]

Частите на тялото

[Chastite na tyaloto]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Dibuixo un home. Аз-р-с---м чо--к. А_ р______ ч_____ А- р-с-в-м ч-в-к- ----------------- Аз рисувам човек. 0
Az risu-am ----e-. A_ r______ c______ A- r-s-v-m c-o-e-. ------------------ Az risuvam chovek.
Primer el cap. Пър-о-г-а-а-а. П____ г_______ П-р-о г-а-а-а- -------------- Първо главата. 0
P--v--------a. P____ g_______ P-r-o g-a-a-a- -------------- Pyrvo glavata.
L’home porta un barret. Ч-век-т-нос- ----а. Ч______ н___ ш_____ Ч-в-к-т н-с- ш-п-а- ------------------- Човекът носи шапка. 0
Chovek-t---si --a---. C_______ n___ s______ C-o-e-y- n-s- s-a-k-. --------------------- Chovekyt nosi shapka.
Els cabells no es veuen. К--ата--у-н- -е---жд-. К_____ м_ н_ с_ в_____ К-с-т- м- н- с- в-ж-а- ---------------------- Косата му не се вижда. 0
Ko-a-- -- n- -e vizh-a. K_____ m_ n_ s_ v______ K-s-t- m- n- s- v-z-d-. ----------------------- Kosata mu ne se vizhda.
Les orelles tampoc es veuen. И ----е----не----в----т. И у____ м_ н_ с_ в______ И у-и-е м- н- с- в-ж-а-. ------------------------ И ушите му не се виждат. 0
I--s-it- m--n---e vi-h--t. I u_____ m_ n_ s_ v_______ I u-h-t- m- n- s- v-z-d-t- -------------------------- I ushite mu ne se vizhdat.
L’esquena tampoc es veu. Г-рб-т ---с--- не-с- виж--. Г_____ м_ с___ н_ с_ в_____ Г-р-ъ- м- с-щ- н- с- в-ж-а- --------------------------- Гърбът му също не се вижда. 0
G-r--t--u----h-ho--- ----i-hda. G_____ m_ s______ n_ s_ v______ G-r-y- m- s-s-c-o n- s- v-z-d-. ------------------------------- Gyrbyt mu syshcho ne se vizhda.
Dibuixo els ulls i la boca. Р--у-ам -ч--- --ус-а--. Р______ о____ и у______ Р-с-в-м о-и-е и у-т-т-. ----------------------- Рисувам очите и устата. 0
R-s---m ochi-e-- --t--a. R______ o_____ i u______ R-s-v-m o-h-t- i u-t-t-. ------------------------ Risuvam ochite i ustata.
L’home balla i riu. Чов---т т-нцува и ----мее. Ч______ т______ и с_ с____ Ч-в-к-т т-н-у-а и с- с-е-. -------------------------- Човекът танцува и се смее. 0
C-ov--y- tant--va --se-sme-. C_______ t_______ i s_ s____ C-o-e-y- t-n-s-v- i s- s-e-. ---------------------------- Chovekyt tantsuva i se smee.
L’home té un nas llarg. Ч-ве-ът-има д--ъг --с. Ч______ и__ д____ н___ Ч-в-к-т и-а д-л-г н-с- ---------------------- Човекът има дълъг нос. 0
C--ve--- --a --lyg n--. C_______ i__ d____ n___ C-o-e-y- i-a d-l-g n-s- ----------------------- Chovekyt ima dylyg nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. Т-- ---и пр--к- в ръце---си. Т__ н___ п_____ в р_____ с__ Т-й н-с- п-ъ-к- в р-ц-т- с-. ---------------------------- Той носи пръчка в ръцете си. 0
T-y n-------chka --r-t---e---. T__ n___ p______ v r______ s__ T-y n-s- p-y-h-a v r-t-e-e s-. ------------------------------ Toy nosi prychka v rytsete si.
També porta una bufanda al voltant del coll. Н----и шал-----о вр-----и. Н___ и ш__ о____ в____ с__ Н-с- и ш-л о-о-о в-а-а с-. -------------------------- Носи и шал около врата си. 0
Nos--i-s-a- ok--- v---a s-. N___ i s___ o____ v____ s__ N-s- i s-a- o-o-o v-a-a s-. --------------------------- Nosi i shal okolo vrata si.
És l’hivern i fa fred. З-м- е - -----д--о. З___ е и е с_______ З-м- е и е с-у-е-о- ------------------- Зима е и е студено. 0
Zi--------ye -t-d-n-. Z___ y_ i y_ s_______ Z-m- y- i y- s-u-e-o- --------------------- Zima ye i ye studeno.
Els braços són musculats. Р-ц--е-му--- --л-и. Р_____ м_ с_ с_____ Р-ц-т- м- с- с-л-и- ------------------- Ръцете му са силни. 0
Ry-sete--u sa s---i. R______ m_ s_ s_____ R-t-e-e m- s- s-l-i- -------------------- Rytsete mu sa silni.
Les cames són musculoses. И кра-а-а--у-са -и---. И к______ м_ с_ с_____ И к-а-а-а м- с- с-л-и- ---------------------- И краката му са силни. 0
I----ka-- m--s- s----. I k______ m_ s_ s_____ I k-a-a-a m- s- s-l-i- ---------------------- I krakata mu sa silni.
L’home és de neu. Чове-ът е-от-сн-г. Ч______ е о_ с____ Ч-в-к-т е о- с-я-. ------------------ Човекът е от сняг. 0
Ch--e-yt -e -t ----g. C_______ y_ o_ s_____ C-o-e-y- y- o- s-y-g- --------------------- Chovekyt ye ot snyag.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Т------н-с- п-н-а--н-и-па--о. Т__ н_ н___ п_______ и п_____ Т-й н- н-с- п-н-а-о- и п-л-о- ----------------------------- Той не носи панталон и палто. 0
Toy--- no---pan----- i pa---. T__ n_ n___ p_______ i p_____ T-y n- n-s- p-n-a-o- i p-l-o- ----------------------------- Toy ne nosi pantalon i palto.
Però l’home no té fred. Но ---м- е с----но. Н_ н_ м_ е с_______ Н- н- м- е с-у-е-о- ------------------- Но не му е студено. 0
N- -- -u--- -t---n-. N_ n_ m_ y_ s_______ N- n- m- y- s-u-e-o- -------------------- No ne mu ye studeno.
És un ninot de neu. Т-- е сне--- --в-к. Т__ е с_____ ч_____ Т-й е с-е-е- ч-в-к- ------------------- Той е снежен човек. 0
To- y- sne-hen -h--e-. T__ y_ s______ c______ T-y y- s-e-h-n c-o-e-. ---------------------- Toy ye snezhen chovek.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...