Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sl Deli telesa

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [oseminpetdeset]

Deli telesa

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Dibuixo un home. R--e- --ž-. R____ m____ R-š-m m-ž-. ----------- Rišem moža. 0
Primer el cap. Najpr-j-g---o. N______ g_____ N-j-r-j g-a-o- -------------- Najprej glavo. 0
L’home porta un barret. Mož--o-- --obuk. M__ n___ k______ M-ž n-s- k-o-u-. ---------------- Mož nosi klobuk. 0
Els cabells no es veuen. La- -e ne -idi. L__ s_ n_ v____ L-s s- n- v-d-. --------------- Las se ne vidi. 0
Les orelles tampoc es veuen. T-d- -šes--------i--. T___ u___ s_ n_ v____ T-d- u-e- s- n- v-d-. --------------------- Tudi ušes se ne vidi. 0
L’esquena tampoc es veu. Hrb-- -u-i ---vi--t-. H____ t___ n_ v______ H-b-a t-d- n- v-d-t-. --------------------- Hrbta tudi ni videti. 0
Dibuixo els ulls i la boca. R---m--------usta. R____ o__ i_ u____ R-š-m o-i i- u-t-. ------------------ Rišem oči in usta. 0
L’home balla i riu. Mo- ple-- ----- sm--e. M__ p____ i_ s_ s_____ M-ž p-e-e i- s- s-e-e- ---------------------- Mož pleše in se smeje. 0
L’home té un nas llarg. Mož-ima ---g nos. M__ i__ d___ n___ M-ž i-a d-l- n-s- ----------------- Mož ima dolg nos. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. V ----h --ži-palic-. V r____ d___ p______ V r-k-h d-ž- p-l-c-. -------------------- V rokah drži palico. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. O--li-----a---a o-i- ---. O____ v____ i__ o___ š___ O-o-i v-a-a i-a o-i- š-l- ------------------------- Okoli vrata ima ovit šal. 0
És l’hivern i fa fred. Zi-a j- ----- ----o. Z___ j_ i_ j_ m_____ Z-m- j- i- j- m-z-o- -------------------- Zima je in je mrzlo. 0
Els braços són musculats. R-ke-s- ---ne. R___ s_ m_____ R-k- s- m-č-e- -------------- Roke so močne. 0
Les cames són musculoses. Tudi no----o --č-e. T___ n___ s_ m_____ T-d- n-g- s- m-č-e- ------------------- Tudi noge so močne. 0
L’home és de neu. Mo---e i--sn---. M__ j_ i_ s_____ M-ž j- i- s-e-a- ---------------- Mož je iz snega. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. N----s---e hl-č- ---pl--č-. N_ n___ n_ h____ n_ p______ N- n-s- n- h-a-, n- p-a-č-. --------------------------- Ne nosi ne hlač, ne plašča. 0
Però l’home no té fred. Ve--ar-te-a mo-- ------e. V_____ t___ m___ n_ z____ V-n-a- t-g- m-ž- n- z-b-. ------------------------- Vendar tega moža ne zebe. 0
És un ninot de neu. On-je sn-ž-n--m-ž. O_ j_ s______ m___ O- j- s-e-e-i m-ž- ------------------ On je sneženi mož. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...