आ-म--न-च-रहा -ै औ- -ु--कु-- -ह- है
आ__ ना_ र_ है औ_ मु___ र_ है
आ-म- न-च र-ा ह- औ- म-स-क-र- र-ा ह-
----------------------------------
आदमी नाच रहा है और मुस्कुरा रहा है 0 aa------naa-h---ha h---a------------aha -aia______ n____ r___ h__ a__ m______ r___ h__a-d-m-e n-a-h r-h- h-i a-r m-s-u-a r-h- h-i-------------------------------------------aadamee naach raha hai aur muskura raha hai
उस-------ं-म----क---ी है
उ__ हा_ में ए_ छ_ है
उ-क- ह-थ-ं म-ं ए- छ-ी ह-
------------------------
उसके हाथों में एक छड़ी है 0 us-ke -a--h-n -e-n-----hh-de- --iu____ h______ m___ e_ c______ h__u-a-e h-a-h-n m-i- e- c-h-d-e h-i---------------------------------usake haathon mein ek chhadee hai
जाड़- क- सम- ---और -----ठ----है
जा_ का स__ है औ_ का_ ठ__ है
ज-ड़- क- स-य ह- औ- क-फ़- ठ-्- ह-
------------------------------
जाड़े का समय है और काफ़ी ठण्ड है 0 j---- ka-sam----ai-a-- --a--e-th-n---aij____ k_ s____ h__ a__ k_____ t____ h__j-a-e k- s-m-y h-i a-r k-a-e- t-a-d h-i---------------------------------------jaade ka samay hai aur kaafee thand hai
यह-ए--ह-म-म-न- -ै
य_ ए_ हि_____ है
य- ए- ह-म-म-न- ह-
-----------------
यह एक हिम-मानव है 0 ya- ek --m-----a- -aiy__ e_ h_________ h__y-h e- h-m-m-a-a- h-i---------------------yah ek him-maanav hai
ल------से ----ी---ीं--ग -ही--ै
ले__ उ_ स__ न_ ल_ र_ है
ल-क-न उ-े स-्-ी न-ी- ल- र-ी ह-
------------------------------
लेकिन उसे सर्दी नहीं लग रही है 0 l-kin---- -a-dee-n-h-n lag rah-e --il____ u__ s_____ n____ l__ r____ h__l-k-n u-e s-r-e- n-h-n l-g r-h-e h-i------------------------------------lekin use sardee nahin lag rahee hai
यह -क-हि---ा-व-है
य_ ए_ हि_____ है
य- ए- ह-म-म-न- ह-
-----------------
यह एक हिम-मानव है 0 y-h e--h---maa-av h-iy__ e_ h_________ h__y-h e- h-m-m-a-a- h-i---------------------yah ek him-maanav hai
Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes.
Per fer-ho hi ha diferents mètodes.
Però com parlaven les persones de fa milers d'anys?
Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil.
Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys.
Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots.
Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques.
Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant.
Van estudiar més de 2000 llengües.
Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües.
El resultat de l'estudi va ser molt interessant.
Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V.
Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb.
Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O.
I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O.
El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües.
120 de les llengües tenen formes mixtes.
O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars.
La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V.
Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc.
Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O.
En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional.
Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V.
Tots els idiomes es basaven en aquest sistema.
Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant.
Es desconeixen les raons d'aquesta modificació.
Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu.
Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...