Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   kk Дене мүшелері

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [елу сегіз]

58 [elw segiz]

Дене мүшелері

[Dene müşeleri]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Dibuixo un home. Б----р---амның--у--ті- -ал-мы-. Б__ е_ а______ с______ с_______ Б-р е- а-а-н-ң с-р-т-н с-л-м-н- ------------------------------- Бір ер адамның суретін саламын. 0
B-- -- ---m-ı- ----t-- -ala-ın. B__ e_ a______ s______ s_______ B-r e- a-a-n-ñ s-r-t-n s-l-m-n- ------------------------------- Bir er adamnıñ swretin salamın.
Primer el cap. Алдым---б--ын. А______ б_____ А-д-м-н б-с-н- -------------- Алдымен басын. 0
A----e- ---ı-. A______ b_____ A-d-m-n b-s-n- -------------- Aldımen basın.
L’home porta un barret. Қа--ақ-ки-ен. Қ_____ к_____ Қ-л-а- к-г-н- ------------- Қалпақ киген. 0
Q-lpa--k-ge-. Q_____ k_____ Q-l-a- k-g-n- ------------- Qalpaq kïgen.
Els cabells no es veuen. Шашы көр--б-йді. Ш___ к__________ Ш-ш- к-р-н-е-д-. ---------------- Шашы көрінбейді. 0
Şa-- k--inbey-i. Ş___ k__________ Ş-ş- k-r-n-e-d-. ---------------- Şaşı körinbeydi.
Les orelles tampoc es veuen. Қ-----а-- -- к--і----д-. Қ________ д_ к__________ Қ-л-қ-а-ы д- к-р-н-е-д-. ------------------------ Құлақтары да көрінбейді. 0
Qula-ta-ı-d- kö--n--y-i. Q________ d_ k__________ Q-l-q-a-ı d- k-r-n-e-d-. ------------------------ Qulaqtarı da körinbeydi.
L’esquena tampoc es veu. Арқ--ы----к---нб--ді. А_____ д_ к__________ А-қ-с- д- к-р-н-е-д-. --------------------- Арқасы да көрінбейді. 0
Ar-a-- -a kör----y-i. A_____ d_ k__________ A-q-s- d- k-r-n-e-d-. --------------------- Arqası da körinbeydi.
Dibuixo els ulls i la boca. К-з-ері--ен -уз-- сал----. К______ м__ а____ с_______ К-з-е-і м-н а-з-н с-л-м-н- -------------------------- Көздері мен аузын саламын. 0
K-zd-r- m---awzı- s-l--ın. K______ m__ a____ s_______ K-z-e-i m-n a-z-n s-l-m-n- -------------------------- Közderi men awzın salamın.
L’home balla i riu. О--ад-- ----п-ж--е --л-п-тұ-. О_ а___ б____ ж___ к____ т___ О- а-а- б-л-п ж-н- к-л-п т-р- ----------------------------- Ол адам билеп және күліп тұр. 0
O--ada- bï--p jäne--ü-i--t--. O_ a___ b____ j___ k____ t___ O- a-a- b-l-p j-n- k-l-p t-r- ----------------------------- Ol adam bïlep jäne külip tur.
L’home té un nas llarg. О- ----н------ны--зы-. О_ а______ м____ ұ____ О- а-а-н-ң м-р-ы ұ-ы-. ---------------------- Ол адамның мұрны ұзын. 0
Ol-ad-m-ıñ -u-nı--zı-. O_ a______ m____ u____ O- a-a-n-ñ m-r-ı u-ı-. ---------------------- Ol adamnıñ murnı uzın.
(Ell) porta un bastó a les mans. Қ---на -----ұс--ға-. Қ_____ т___ ұ_______ Қ-л-н- т-я- ұ-т-ғ-н- -------------------- Қолына таяқ ұстаған. 0
Q-lına--a--q -st--a-. Q_____ t____ u_______ Q-l-n- t-y-q u-t-ğ-n- --------------------- Qolına tayaq ustağan.
També porta una bufanda al voltant del coll. М-й--н--шар- т--қа-. М______ ш___ т______ М-й-ы-а ш-р- т-қ-а-. -------------------- Мойнына шарф таққан. 0
M--n-na şa----a-qan. M______ ş___ t______ M-y-ı-a ş-r- t-q-a-. -------------------- Moynına şarf taqqan.
És l’hivern i fa fred. Қ--і----с-жән- су--. Қ____ қ__ ж___ с____ Қ-з-р қ-с ж-н- с-ы-. -------------------- Қазір қыс және суық. 0
Qaz-- -ıs --n- --ıq. Q____ q__ j___ s____ Q-z-r q-s j-n- s-ı-. -------------------- Qazir qıs jäne swıq.
Els braços són musculats. Қ-лда-ы--у--. Қ______ ж____ Қ-л-а-ы ж-а-. ------------- Қолдары жуан. 0
Q--dar- -w--. Q______ j____ Q-l-a-ı j-a-. ------------- Qoldarı jwan.
Les cames són musculoses. А-қтары да -ық--. А______ д_ м_____ А-қ-а-ы д- м-қ-ы- ----------------- Аяқтары да мықты. 0
Ayaqt--ı -- --q--. A_______ d_ m_____ A-a-t-r- d- m-q-ı- ------------------ Ayaqtarı da mıqtı.
L’home és de neu. Ад---қа---н--а-а-ған. А___ қ_____ ж________ А-а- қ-р-а- ж-с-л-а-. --------------------- Адам қардан жасалған. 0
A--m--a-d----a-alğan. A___ q_____ j________ A-a- q-r-a- j-s-l-a-. --------------------- Adam qardan jasalğan.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Үс--н-е ---б-р---, -а-ь-о-д---оқ. Ү______ ш_____ д__ п_____ д_ ж___ Ү-т-н-е ш-л-а- д-, п-л-т- д- ж-қ- --------------------------------- Үстінде шалбар да, пальто да жоқ. 0
Üst--d---a------a---a--o da -o-. Ü______ ş_____ d__ p____ d_ j___ Ü-t-n-e ş-l-a- d-, p-l-o d- j-q- -------------------------------- Üstinde şalbar da, palto da joq.
Però l’home no té fred. Бірақ-ол-а--м ж-у-ам-йды. Б____ о_ а___ ж__________ Б-р-қ о- а-а- ж-у-а-а-д-. ------------------------- Бірақ ол адам жаурамайды. 0
B-r----l ada- ----a-ay-ı. B____ o_ a___ j__________ B-r-q o- a-a- j-w-a-a-d-. ------------------------- Biraq ol adam jawramaydı.
És un ninot de neu. О--– ----л-. О_ – а______ О- – а-қ-л-. ------------ Ол – аққала. 0
O--– --q-la. O_ – a______ O- – a-q-l-. ------------ Ol – aqqala.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...