Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sr Делови тела

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [педесет и осам]

58 [pedeset i osam]

Делови тела

[Delovi tela]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Dibuixo un home. Ја -р-а- --шка--а. Ј_ ц____ м________ Ј- ц-т-м м-ш-а-ц-. ------------------ Ја цртам мушкарца. 0
Ja---t-- mu-kar-a. J_ c____ m________ J- c-t-m m-š-a-c-. ------------------ Ja crtam muškarca.
Primer el cap. П--о--л---. П___ г_____ П-в- г-а-у- ----------- Прво главу. 0
P-v- -----. P___ g_____ P-v- g-a-u- ----------- Prvo glavu.
L’home porta un barret. Муш----ц -ос--ше--р. М_______ н___ ш_____ М-ш-а-а- н-с- ш-ш-р- -------------------- Мушкарац носи шешир. 0
M--ka-a--no-- še-ir. M_______ n___ š_____ M-š-a-a- n-s- š-š-r- -------------------- Muškarac nosi šešir.
Els cabells no es veuen. Кос- с- н- в-ди. К___ с_ н_ в____ К-с- с- н- в-д-. ---------------- Коса се не види. 0
K-sa----n- -i--. K___ s_ n_ v____ K-s- s- n- v-d-. ---------------- Kosa se ne vidi.
Les orelles tampoc es veuen. У-и -е т--о-- н- в-д-. У__ с_ т_____ н_ в____ У-и с- т-к-ђ- н- в-д-. ---------------------- Уши се такође не виде. 0
Uši----ta---- n-----e. U__ s_ t_____ n_ v____ U-i s- t-k-đ- n- v-d-. ---------------------- Uši se takođe ne vide.
L’esquena tampoc es veu. Ле-а------ко-е--- -и-е. Л___ с_ т_____ н_ в____ Л-ђ- с- т-к-ђ- н- в-д-. ----------------------- Леђа се такође не виде. 0
L-đa se tako-- -- -ide. L___ s_ t_____ n_ v____ L-đ- s- t-k-đ- n- v-d-. ----------------------- Leđa se takođe ne vide.
Dibuixo els ulls i la boca. Ја -р-а- о---и-уст-. Ј_ ц____ о__ и у____ Ј- ц-т-м о-и и у-т-. -------------------- Ја цртам очи и уста. 0
J- crtam-o-- - u-ta. J_ c____ o__ i u____ J- c-t-m o-i i u-t-. -------------------- Ja crtam oči i usta.
L’home balla i riu. М-шкар-ц ---ш--- с-------. М_______ п____ и с____ с__ М-ш-а-а- п-е-е и с-е-е с-. -------------------------- Мушкарац плеше и смеје се. 0
M-š--ra----eše-i sm-je-se. M_______ p____ i s____ s__ M-š-a-a- p-e-e i s-e-e s-. -------------------------- Muškarac pleše i smeje se.
L’home té un nas llarg. Му-к-р-ц-им- д---н--. М_______ и__ д__ н___ М-ш-а-а- и-а д-г н-с- --------------------- Мушкарац има дуг нос. 0
Mušk---- i-a --g-n-s. M_______ i__ d__ n___ M-š-a-a- i-a d-g n-s- --------------------- Muškarac ima dug nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. О- нос------ --р----а. О_ н___ ш___ у р______ О- н-с- ш-а- у р-к-м-. ---------------------- Он носи штап у рукама. 0
O- -os- --ap-u--u--ma. O_ n___ š___ u r______ O- n-s- š-a- u r-k-m-. ---------------------- On nosi štap u rukama.
També porta una bufanda al voltant del coll. Он---к--- --си ш-л -к--в----. О_ т_____ н___ ш__ о__ в_____ О- т-к-ђ- н-с- ш-л о-о в-а-а- ----------------------------- Он такође носи шал око врата. 0
On-t--o----o-i š-- o-o-v-a-a. O_ t_____ n___ š__ o__ v_____ O- t-k-đ- n-s- š-l o-o v-a-a- ----------------------------- On takođe nosi šal oko vrata.
És l’hivern i fa fred. З--- је----ла----ј-. З___ ј_ и х_____ ј__ З-м- ј- и х-а-н- ј-. -------------------- Зима је и хладно је. 0
Zi-- j--i-hl-d-- j-. Z___ j_ i h_____ j__ Z-m- j- i h-a-n- j-. -------------------- Zima je i hladno je.
Els braços són musculats. Р-к- с- --аж--. Р___ с_ с______ Р-к- с- с-а-н-. --------------- Руке су снажне. 0
Ru-- su sna--e. R___ s_ s______ R-k- s- s-a-n-. --------------- Ruke su snažne.
Les cames són musculoses. Но-- су -ак-----наж-е. Н___ с_ т_____ с______ Н-г- с- т-к-ђ- с-а-н-. ---------------------- Ноге су такође снажне. 0
No-- su --k--- s--ž--. N___ s_ t_____ s______ N-g- s- t-k-đ- s-a-n-. ---------------------- Noge su takođe snažne.
L’home és de neu. Муш--ра---- -д-сне-а. М_______ ј_ о_ с_____ М-ш-а-а- ј- о- с-е-а- --------------------- Мушкарац је од снега. 0
M-š---ac -- o- --e--. M_______ j_ o_ s_____ M-š-a-a- j- o- s-e-a- --------------------- Muškarac je od snega.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Он----н-си-панта--н--и--ант-л. О_ н_ н___ п________ и м______ О- н- н-с- п-н-а-о-е и м-н-и-. ------------------------------ Он не носи панталоне и мантил. 0
On -e-n--- -a--a------ --ntil. O_ n_ n___ p________ i m______ O- n- n-s- p-n-a-o-e i m-n-i-. ------------------------------ On ne nosi pantalone i mantil.
Però l’home no té fred. А-- м------ц--е н- ---з-ва. А__ м_______ с_ н_ с_______ А-и м-ш-а-а- с- н- с-р-а-а- --------------------------- Али мушкарац се не смрзава. 0
Ali m-ška-ac-se--e---rza--. A__ m_______ s_ n_ s_______ A-i m-š-a-a- s- n- s-r-a-a- --------------------------- Ali muškarac se ne smrzava.
És un ninot de neu. О---е --ешко -е--ћ. О_ ј_ С_____ Б_____ О- ј- С-е-к- Б-л-ћ- ------------------- Он је Снешко Белић. 0
O- ----n-š-o-----ć. O_ j_ S_____ B_____ O- j- S-e-k- B-l-c-. -------------------- On je Sneško Belić.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...