Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sk Časti tela

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [päťdesiatosem]

Časti tela

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Dibuixo un home. Kre--ím-mu--. K______ m____ K-e-l-m m-ž-. ------------- Kreslím muža. 0
Primer el cap. Najp-v -l-vu. N_____ h_____ N-j-r- h-a-u- ------------- Najprv hlavu. 0
L’home porta un barret. M-ž-má--lobúk. M__ m_ k______ M-ž m- k-o-ú-. -------------- Muž má klobúk. 0
Els cabells no es veuen. Vlas- -----e -idno. V____ n__ j_ v_____ V-a-y n-e j- v-d-o- ------------------- Vlasy nie je vidno. 0
Les orelles tampoc es veuen. U---ta---to--i--j- -i--o. U__ t______ n__ j_ v_____ U-i t-k-s-o n-e j- v-d-o- ------------------------- Uši takisto nie je vidno. 0
L’esquena tampoc es veu. C-rbát--a--st- nie j--v-d--. C_____ t______ n__ j_ v_____ C-r-á- t-k-s-o n-e j- v-d-o- ---------------------------- Chrbát takisto nie je vidno. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Nak--s-í- o-- -----a. N________ o__ a ú____ N-k-e-l-m o-i a ú-t-. --------------------- Nakreslím oči a ústa. 0
L’home balla i riu. Mu- --n---e - s-e-e-sa. M__ t______ a s____ s__ M-ž t-n-u-e a s-e-e s-. ----------------------- Muž tancuje a smeje sa. 0
L’home té un nas llarg. Mu- m- dlh---o-. M__ m_ d___ n___ M-ž m- d-h- n-s- ---------------- Muž má dlhý nos. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. V--uk--h -á-------. V r_____ m_ p______ V r-k-c- m- p-l-c-. ------------------- V rukách má palicu. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Ok-lo -rk---á-tiež-š--. O____ k___ m_ t___ š___ O-o-o k-k- m- t-e- š-l- ----------------------- Okolo krku má tiež šál. 0
És l’hivern i fa fred. Je z-m--- -e c-la--o. J_ z___ a j_ c_______ J- z-m- a j- c-l-d-o- --------------------- Je zima a je chladno. 0
Els braços són musculats. Ruky-s- si---. R___ s_ s_____ R-k- s- s-l-é- -------------- Ruky sú silné. 0
Les cames són musculoses. N-hy s--t-ež-si--é. N___ s_ t___ s_____ N-h- s- t-e- s-l-é- ------------------- Nohy sú tiež silné. 0
L’home és de neu. Mu- -e ---sne--. M__ j_ z_ s_____ M-ž j- z- s-e-u- ---------------- Muž je zo snehu. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ne-á ----vi-- ani----šť. N___ n_______ a__ p_____ N-m- n-h-v-c- a-i p-á-ť- ------------------------ Nemá nohavice ani plášť. 0
Però l’home no té fred. Ale---mrzne. A__ n_______ A-e n-m-z-e- ------------ Ale nemrzne. 0
És un ninot de neu. Je-to ---h----k. J_ t_ s_________ J- t- s-e-u-i-k- ---------------- Je to snehuliak. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...