Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   ku Beşên laşî

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [pêncî û heşt]

Beşên laşî

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Dibuixo un home. Ez--êney------m-kî ç-diki-. E_ w_____ z_______ ç_______ E- w-n-y- z-l-m-k- ç-d-k-m- --------------------------- Ez wêneyê zilamekî çêdikim. 0
Primer el cap. Pê-- se--. P___ s____ P-ş- s-r-. ---------- Pêşî serî. 0
L’home porta un barret. K-mê-z----î----e. K___ z_____ h____ K-m- z-l-m- h-y-. ----------------- Kumê zilamî heye. 0
Els cabells no es veuen. P-r-n--- x-y---ri-. P__ n___ x_________ P-r n-y- x-y-k-r-n- ------------------- Por nayê xuyakirin. 0
Les orelles tampoc es veuen. G-h--î -----n--in. G__ j_ x___ n_____ G-h j- x-y- n-b-n- ------------------ Guh jî xuya nabin. 0
L’esquena tampoc es veu. Pi---j- ---ê ---a--r--. P___ j_ n___ x_________ P-ş- j- n-y- x-y-k-r-n- ----------------------- Pişt jî nayê xuyakirin. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Ç--ên ---û---vê----xêz-d-k--. Ç____ w_ û d___ w_ x__ d_____ Ç-v-n w- û d-v- w- x-z d-k-m- ----------------------------- Çavên wî û devê wî xêz dikim. 0
L’home balla i riu. Zil-- d-n- di-e----ik--e. Z____ d___ d___ û d______ Z-l-m d-n- d-k- û d-k-n-. ------------------------- Zilam dans dike û dikene. 0
L’home té un nas llarg. Zi-am--we-î p----î d---j-e Z____ x____ p_____ d____ e Z-l-m x-e-î p-z-k- d-r-j e -------------------------- Zilam xwedî pozekî dirêj e 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Di --s-- -î de-g-pal-k ----. D_ d____ w_ d_ g______ h____ D- d-s-ê w- d- g-p-l-k h-y-. ---------------------------- Di destê wî de gopalek heye. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Di -t-yê-wî d- ---ma-ek-----. D_ s____ w_ d_ d_______ h____ D- s-u-ê w- d- d-s-a-e- h-y-. ----------------------------- Di stuyê wî de desmalek heye. 0
És l’hivern i fa fred. Z--ist-----û----a--a---. Z_______ e û h___ s__ e_ Z-v-s-a- e û h-w- s-r e- ------------------------ Zivistan e û hewa sar e. 0
Els braços són musculats. M-l a-bi---h-- -n. M__ a b_ b____ i__ M-l a b- b-h-z i-. ------------------ Mil a bi bihêz in. 0
Les cames són musculoses. Çî---î-------- -n. Ç__ j_ a b____ i__ Ç-m j- a b-h-z i-. ------------------ Çîm jî a bihêz in. 0
L’home és de neu. Z---- -i---r-----. Z____ j_ b____ y__ Z-l-m j- b-r-ê y-. ------------------ Zilam ji berfê ye. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Şal ----p----wî-nîn-. Ş__ û q_____ w_ n____ Ş-l û q-p-t- w- n-n-. --------------------- Şal û qapûtê wî nîne. 0
Però l’home no té fred. L------z--a- n-c-----. L_____ z____ n________ L-b-l- z-l-m n-c-m-d-. ---------------------- Lêbelê zilam nacemide. 0
És un ninot de neu. Ew-b--f------ek e. E_ b___________ e_ E- b-r-e-i-a-e- e- ------------------ Ew berfezilamek e. 0

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...