Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   uk Частини тіла

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [п’ятдесят вісім]

58 [pʺyatdesyat visim]

Частини тіла

[Chastyny tila]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Dibuixo un home. Я-м-л-- чо--в-ка. Я м____ ч________ Я м-л-ю ч-л-в-к-. ----------------- Я малюю чоловіка. 0
YA--a--uy- -ho-o--ka. Y_ m______ c_________ Y- m-l-u-u c-o-o-i-a- --------------------- YA malyuyu cholovika.
Primer el cap. С---а-ку --ло-у. С_______ г______ С-о-а-к- г-л-в-. ---------------- Спочатку голову. 0
Spo-ha-ku-ho-o--. S________ h______ S-o-h-t-u h-l-v-. ----------------- Spochatku holovu.
L’home porta un barret. Ч-ло-ік-но--ть --п---х. Ч______ н_____ к_______ Ч-л-в-к н-с-т- к-п-л-х- ----------------------- Чоловік носить капелюх. 0
C--------n----ʹ -----y--h. C_______ n_____ k_________ C-o-o-i- n-s-t- k-p-l-u-h- -------------------------- Cholovik nosytʹ kapelyukh.
Els cabells no es veuen. В------ н-----н-. В______ н_ в_____ В-л-с-я н- в-д-о- ----------------- Волосся не видно. 0
V-lo-s-a------dno. V_______ n_ v_____ V-l-s-y- n- v-d-o- ------------------ Volossya ne vydno.
Les orelles tampoc es veuen. Ву- н--видн- тако-. В__ н_ в____ т_____ В-х н- в-д-о т-к-ж- ------------------- Вух не видно також. 0
V--h-n--vyd-- --kozh. V___ n_ v____ t______ V-k- n- v-d-o t-k-z-. --------------------- Vukh ne vydno takozh.
L’esquena tampoc es veu. С--ни-т--о- -е-вид--. С____ т____ н_ в_____ С-и-и т-к-ж н- в-д-о- --------------------- Спини також не видно. 0
Spy-y -ak--h n----d--. S____ t_____ n_ v_____ S-y-y t-k-z- n- v-d-o- ---------------------- Spyny takozh ne vydno.
Dibuixo els ulls i la boca. Я -ал---о-і-- рот. Я м____ о__ і р___ Я м-л-ю о-і і р-т- ------------------ Я малюю очі і рот. 0
YA --lyuy- o------r-t. Y_ m______ o___ i r___ Y- m-l-u-u o-h- i r-t- ---------------------- YA malyuyu ochi i rot.
L’home balla i riu. Ч---ві- т----є і-с--єт--я. Ч______ т_____ і с________ Ч-л-в-к т-н-ю- і с-і-т-с-. -------------------------- Чоловік танцює і сміється. 0
C-o----- -a----uy- i -mi-etʹs-a. C_______ t________ i s__________ C-o-o-i- t-n-s-u-e i s-i-e-ʹ-y-. -------------------------------- Cholovik tantsyuye i smiyetʹsya.
L’home té un nas llarg. Чоло--к-м---до--ий-н--. Ч______ м__ д_____ н___ Ч-л-в-к м-є д-в-и- н-с- ----------------------- Чоловік має довгий ніс. 0
C--lovi- ---- -o-hy-- ---. C_______ m___ d_____ n___ C-o-o-i- m-y- d-v-y-̆ n-s- -------------------------- Cholovik maye dovhyy̆ nis.
(Ell) porta un bastó a les mans. В----ос-ть --р-к-х п---цю. В__ н_____ у р____ п______ В-н н-с-т- у р-к-х п-л-ц-. -------------------------- Він носить у руках палицю. 0
Vi--n---tʹ u-r-ka-- -alyt--u. V__ n_____ u r_____ p________ V-n n-s-t- u r-k-k- p-l-t-y-. ----------------------------- Vin nosytʹ u rukakh palytsyu.
També porta una bufanda al voltant del coll. Він---к-ж -а-----шиї -а-н-. В__ т____ м__ н_ ш__ к_____ В-н т-к-ж м-є н- ш-ї к-ш-е- --------------------------- Він також має на шиї кашне. 0
Vin---k--h-may--na----ï-ka-h--. V__ t_____ m___ n_ s___ k______ V-n t-k-z- m-y- n- s-y-̈ k-s-n-. -------------------------------- Vin takozh maye na shyï kashne.
És l’hivern i fa fred. Ц---и-а і х-----о. Ц_ з___ і х_______ Ц- з-м- і х-л-д-о- ------------------ Це зима і холодно. 0
T-- -----i kh-l--no. T__ z___ i k________ T-e z-m- i k-o-o-n-. -------------------- Tse zyma i kholodno.
Els braços són musculats. Рук--с--ь--. Р___ с______ Р-к- с-л-н-. ------------ Руки сильні. 0
R--y-s-lʹ-i. R___ s______ R-k- s-l-n-. ------------ Ruky sylʹni.
Les cames són musculoses. Н-г--також------і. Н___ т____ с______ Н-г- т-к-ж с-л-н-. ------------------ Ноги також сильні. 0
N--- -a-o-- sylʹni. N___ t_____ s______ N-h- t-k-z- s-l-n-. ------------------- Nohy takozh sylʹni.
L’home és de neu. Ч---в-- -і---і--. Ч______ з_ с_____ Ч-л-в-к з- с-і-у- ----------------- Чоловік зі снігу. 0
C-olo--k--i-s-i--. C_______ z_ s_____ C-o-o-i- z- s-i-u- ------------------ Cholovik zi snihu.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. В-н--------т-----нів-і----ь-а. В__ н_ н_____ ш_____ і п______ В-н н- н-с-т- ш-а-і- і п-л-т-. ------------------------------ Він не носить штанів і пальта. 0
V-- -e -o--t- ---aniv-i--alʹt-. V__ n_ n_____ s______ i p______ V-n n- n-s-t- s-t-n-v i p-l-t-. ------------------------------- Vin ne nosytʹ shtaniv i palʹta.
Però l’home no té fred. А-е---лові- -- м-----. А__ ч______ н_ м______ А-е ч-л-в-к н- м-р-н-. ---------------------- Але чоловік не мерзне. 0
Al- -----vik-ne-merz--. A__ c_______ n_ m______ A-e c-o-o-i- n- m-r-n-. ----------------------- Ale cholovik ne merzne.
És un ninot de neu. Він-– с--гови-. В__ – с________ В-н – с-і-о-и-. --------------- Він – сніговик. 0
Vi--–-s-ihov-k. V__ – s________ V-n – s-i-o-y-. --------------- Vin – snihovyk.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...