Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   he ‫שייכות 1‬

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

‫66 [שישים ושש]‬

66 [shishim w\'shesh]

‫שייכות 1‬

[shayakhut 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
jo – el meu ‫אני –-שלי‬ ‫___ – ש___ ‫-נ- – ש-י- ----------- ‫אני – שלי‬ 0
an- –-sh-li a__ – s____ a-i – s-e-i ----------- ani – sheli
No trobo la meva clau. ‫-ני לא -וצא-/-ת -ת-ה-פתח ---.‬ ‫___ ל_ מ___ / ת א_ ה____ ש____ ‫-נ- ל- מ-צ- / ת א- ה-פ-ח ש-י-‬ ------------------------------- ‫אני לא מוצא / ת את המפתח שלי.‬ 0
a-i-l- -o---/mots---e---am--teax-she-i. a__ l_ m___________ e_ h________ s_____ a-i l- m-t-e-m-t-e- e- h-m-f-e-x s-e-i- --------------------------------------- ani lo motse/motset et hamafteax sheli.
No trobo el meu bitllet. ‫-נ- -א -----/-ת א----טי- ----עה-ש-י.‬ ‫___ ל_ מ___ / ת א_ כ____ ה_____ ש____ ‫-נ- ל- מ-צ- / ת א- כ-ט-ס ה-ס-ע- ש-י-‬ -------------------------------------- ‫אני לא מוצא / ת את כרטיס הנסיעה שלי.‬ 0
ani -- mo--e--ot--t-e--k--ti- hane-i'ah----li. a__ l_ m___________ e_ k_____ h________ s_____ a-i l- m-t-e-m-t-e- e- k-r-i- h-n-s-'-h s-e-i- ---------------------------------------------- ani lo motse/motset et kartis hanesi'ah sheli.
tu – el teu ‫א- ----– --ך‬ ‫__ / ה – ש___ ‫-ת / ה – ש-ך- -------------- ‫את / ה – שלך‬ 0
t--- - sh-l-ha/-h----h t___ – s______________ t-/- – s-e-k-a-s-e-a-h ---------------------- th/t – shelkha/shelakh
Has trobat la teva clau? ‫-צאת-א- ----ח ש--?‬ ‫____ א_ ה____ ש____ ‫-צ-ת א- ה-פ-ח ש-ך-‬ -------------------- ‫מצאת את המפתח שלך?‬ 0
mats-'ta/ma--a'- e---a-af--ax-----k-a---e-akh? m_______________ e_ h________ s_______________ m-t-a-t-/-a-s-'- e- h-m-f-e-x s-e-k-a-s-e-a-h- ---------------------------------------------- matsa'ta/matsa't et hamafteax shelkha/shelakh?
Has trobat el teu bitllet? ‫מצאת-את--ר----ה-סי---של--‬ ‫____ א_ כ____ ה_____ ש____ ‫-צ-ת א- כ-ט-ס ה-ס-ע- ש-ך-‬ --------------------------- ‫מצאת את כרטיס הנסיעה שלך?‬ 0
mat-a----m--s--t-et k-r-is----e-i'----helk-a--h----h? m_______________ e_ k_____ h________ s_______________ m-t-a-t-/-a-s-'- e- k-r-i- h-n-s-'-h s-e-k-a-s-e-a-h- ----------------------------------------------------- matsa'ta/matsa't et kartis hanesi'ah shelkha/shelakh?
ell – el seu ‫-ו--–-שלו‬ ‫___ – ש___ ‫-ו- – ש-ו- ----------- ‫הוא – שלו‬ 0
hu-- -he-o h_ – s____ h- – s-e-o ---------- hu – shelo
Saps on és la seva clau? ‫א--/ ה יו---- ת --פ- -מ--ח ---?‬ ‫__ / ה י___ / ת א___ ה____ ש____ ‫-ת / ה י-ד- / ת א-פ- ה-פ-ח ש-ו-‬ --------------------------------- ‫את / ה יודע / ת איפה המפתח שלו?‬ 0
at---at -od-'---od---- e-fo- --m-f------he--? a______ y_____________ e____ h________ s_____ a-a-/-t y-d-'-/-o-e-a- e-f-h h-m-f-e-x s-e-o- --------------------------------------------- atah/at yode'a/yode'at eyfoh hamafteax shelo?
Saps on és el seu bitllet? ‫-ת / - --דע -----יפה כ---- ה-ס----שלו-‬ ‫__ / ה י___ / ת א___ כ____ ה_____ ש____ ‫-ת / ה י-ד- / ת א-פ- כ-ט-ס ה-ס-ע- ש-ו-‬ ---------------------------------------- ‫את / ה יודע / ת איפה כרטיס הנסיעה שלו?‬ 0
atah--t -o---a/--d--at eyfoh kartis h--es-'ah -----? a______ y_____________ e____ k_____ h________ s_____ a-a-/-t y-d-'-/-o-e-a- e-f-h k-r-i- h-n-s-'-h s-e-o- ---------------------------------------------------- atah/at yode'a/yode'at eyfoh kartis hanesi'ah shelo?
ella – el seu ‫----– --ה‬ ‫___ – ש___ ‫-י- – ש-ה- ----------- ‫היא – שלה‬ 0
h- ---he--h h_ – s_____ h- – s-e-a- ----------- hi – shelah
Els seus diners han desaparegut. ‫הכ-ף שלה-א---‬ ‫____ ש__ א____ ‫-כ-ף ש-ה א-ד-‬ --------------- ‫הכסף שלה אבד.‬ 0
h-k---f -h-l---a-ad. h______ s_____ a____ h-k-s-f s-e-a- a-a-. -------------------- hakesef shelah avad.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. ‫------ ה----י -----בד ג--כן.‬ ‫______ ה_____ ש__ א__ ג_ כ___ ‫-כ-ט-ס ה-ש-א- ש-ה א-ד ג- כ-.- ------------------------------ ‫וכרטיס האשראי שלה אבד גם כן.‬ 0
w--artis -a'-shra'--shela---------m-k-n. w_______ h_________ s_____ a___ g__ k___ w-k-r-i- h-'-s-r-'- s-e-a- a-a- g-m k-n- ---------------------------------------- w'kartis ha'ashra'y shelah avad gam ken.
nosaltres – el nostre ‫-נחנ--–-של-ו‬ ‫_____ – ש____ ‫-נ-נ- – ש-נ-‬ -------------- ‫אנחנו – שלנו‬ 0
an--n- – sh---nu a_____ – s______ a-a-n- – s-e-a-u ---------------- anaxnu – shelanu
El nostre avi està malalt. ‫--א--ל-ו-ח-ל-.‬ ‫___ ש___ ח_____ ‫-ב- ש-נ- ח-ל-.- ---------------- ‫סבא שלנו חולה.‬ 0
sa----hela-- ---e-. s___ s______ x_____ s-b- s-e-a-u x-l-h- ------------------- saba shelanu xoleh.
La nostra àvia està bé de salut. ‫סבתא--לנ---רי---‬ ‫____ ש___ ב______ ‫-ב-א ש-נ- ב-י-ה-‬ ------------------ ‫סבתא שלנו בריאה.‬ 0
s-vt- -he-anu-b-i'a-. s____ s______ b______ s-v-a s-e-a-u b-i-a-. --------------------- savta shelanu bri'ah.
vosaltres – el vostre ‫את--- - –-ש--ם - ן‬ ‫___ / ן – ש___ / ן_ ‫-ת- / ן – ש-כ- / ן- -------------------- ‫אתם / ן – שלכם / ן‬ 0
ate--a-en – -h---k--m---elakh-n a________ – s__________________ a-e-/-t-n – s-e-a-h-m-s-e-a-h-n ------------------------------- atem/aten – shelakhem/shelakhen
Nens, on és el vostre pare? ‫-ל--ם----ת--איפ- אב--של-ם---ן-‬ ‫_____ / ו__ א___ א__ ש___ / ן__ ‫-ל-י- / ו-, א-פ- א-א ש-כ- / ן-‬ -------------------------------- ‫ילדים / ות, איפה אבא שלכם / ן?‬ 0
ye-adim-ye--d-t---y-oh --- -h---k-em-s-e-akhe-? y_______________ e____ a__ s___________________ y-l-d-m-y-l-d-t- e-f-h a-a s-e-a-h-m-s-e-a-h-n- ----------------------------------------------- yeladim/yeladot, eyfoh aba shelakhem/shelakhen?
Nens, on és la vostra mare? ‫---י--- -ת, א-פה א------ם-/-ן-‬ ‫_____ / ו__ א___ א__ ש___ / ן__ ‫-ל-י- / ו-, א-פ- א-א ש-כ- / ן-‬ -------------------------------- ‫ילדים / ות, איפה אמא שלכם / ן?‬ 0
ye---im/yela-o-, ey--- ima she-akhe---h--a-hen? y_______________ e____ i__ s___________________ y-l-d-m-y-l-d-t- e-f-h i-a s-e-a-h-m-s-e-a-h-n- ----------------------------------------------- yeladim/yeladot, eyfoh ima shelakhem/shelakhen?

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!