Manual de conversa

ca gran - petit   »   he ‫גדול – קטן‬

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

‫68 [שישים ושמונה]‬

68 [shishim ushmoneh]

‫גדול – קטן‬

[gadol – qatan]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
gran i petit ‫ג--ל-ו--ן‬ ‫____ ו____ ‫-ד-ל ו-ט-‬ ----------- ‫גדול וקטן‬ 0
gad-l-w'----n g____ w______ g-d-l w-q-t-n ------------- gadol w'qatan
L’elefant és gran. ‫-פיל ג--ל.‬ ‫____ ג_____ ‫-פ-ל ג-ו-.- ------------ ‫הפיל גדול.‬ 0
ha--- -a--l. h____ g_____ h-p-l g-d-l- ------------ hapil gadol.
El ratolí és petit. ‫-עכ-- ק---‬ ‫_____ ק____ ‫-ע-ב- ק-ן-‬ ------------ ‫העכבר קטן.‬ 0
ha'ak-b-- -----. h________ q_____ h-'-k-b-r q-t-n- ---------------- ha'akhbar qatan.
fosc i clar ‫כ---וב--ר‬ ‫___ ו_____ ‫-ה- ו-ה-ר- ----------- ‫כהה ובהיר‬ 0
k-h-- uba-ir k____ u_____ k-h-h u-a-i- ------------ keheh ubahir
La nit és fosca. ‫ה---- כ--.‬ ‫_____ כ____ ‫-ל-ל- כ-ה-‬ ------------ ‫הלילה כהה.‬ 0
hala-l-h k-h-h. h_______ k_____ h-l-y-a- k-h-h- --------------- halaylah keheh.
El dia és clar. ‫-יום------‬ ‫____ ב_____ ‫-י-ם ב-י-.- ------------ ‫היום בהיר.‬ 0
ha-om ba-ir. h____ b_____ h-y-m b-h-r- ------------ hayom bahir.
vell i jove ‫זקן -צע-ר‬ ‫___ ו_____ ‫-ק- ו-ע-ר- ----------- ‫זקן וצעיר‬ 0
z-qen -'tsa'ir z____ w_______ z-q-n w-t-a-i- -------------- zaqen w'tsa'ir
El nostre avi és molt vell. ‫-ב--ש--ו --ו- ----‬ ‫___ ש___ מ___ ז____ ‫-ב- ש-נ- מ-ו- ז-ן-‬ -------------------- ‫סבא שלנו מאוד זקן.‬ 0
s-b- sh-lan- -'od --q-n. s___ s______ m___ z_____ s-b- s-e-a-u m-o- z-q-n- ------------------------ saba shelanu m'od zaqen.
Fa 70 anys encara era jove. ‫ל-ני 70 ש-ה--וא הי- צעיר-‬ ‫____ 7_ ש__ ה__ ה__ צ_____ ‫-פ-י 7- ש-ה ה-א ה-ה צ-י-.- --------------------------- ‫לפני 70 שנה הוא היה צעיר.‬ 0
lif-ey -- -h-n-h-h- -a-ah-t----r. l_____ 7_ s_____ h_ h____ t______ l-f-e- 7- s-a-a- h- h-y-h t-a-i-. --------------------------------- lifney 70 shanah hu hayah tsa'ir.
bell i lleig ‫-פה-ומכ-ער‬ ‫___ ו______ ‫-פ- ו-כ-ע-‬ ------------ ‫יפה ומכוער‬ 0
y-feh ume-h---r y____ u________ y-f-h u-e-h-'-r --------------- yafeh umekho'ar
La papallona és bonica. ‫הפרפ---פ--‬ ‫_____ י____ ‫-פ-פ- י-ה-‬ ------------ ‫הפרפר יפה.‬ 0
h----p-r--af--. h_______ y_____ h-p-r-a- y-f-h- --------------- haparpar yafeh.
L’aranya és lletja. ‫-עכב-ש מ---ר-‬ ‫______ מ______ ‫-ע-ב-ש מ-ו-ר-‬ --------------- ‫העכביש מכוער.‬ 0
h-'a--v--h---kh--ar. h_________ m________ h-'-k-v-s- m-k-o-a-. -------------------- ha'akavish mekho'ar.
gras i prim ‫ש-- -ר-ה‬ ‫___ ו____ ‫-מ- ו-ז-‬ ---------- ‫שמן ורזה‬ 0
sh------'raz-h s_____ w______ s-a-e- w-r-z-h -------------- shamen w'razeh
Una dona de cent quilos és grassa. ‫א----שש-קל- 1---קילו --א----ה.‬ ‫____ ש_____ 1__ ק___ ה__ ש_____ ‫-י-ה ש-ו-ל- 1-0 ק-ל- ה-א ש-נ-.- -------------------------------- ‫אישה ששוקלת 100 קילו היא שמנה.‬ 0
is-ah-----------t---0 -ilo -i-sh--n--. i____ s__________ 1__ q___ h_ s_______ i-h-h s-e-h-q-l-t 1-0 q-l- h- s-m-n-h- -------------------------------------- ishah sheshoqelet 100 qilo hi shmenah.
Un home de cinquanta quilos és prim. ‫א-ש-ש--ק---0 קי-- -וא -זה.‬ ‫___ ש____ 5_ ק___ ה__ ר____ ‫-י- ש-ו-ל 5- ק-ל- ה-א ר-ה-‬ ---------------------------- ‫איש ששוקל 50 קילו הוא רזה.‬ 0
ish s--s-oqel 50 --l----------. i__ s________ 5_ q___ h_ r_____ i-h s-e-h-q-l 5- q-l- h- r-z-h- ------------------------------- ish sheshoqel 50 qilo hu razeh.
car i barat ‫--ר וז-ל‬ ‫___ ו____ ‫-ק- ו-ו-‬ ---------- ‫יקר וזול‬ 0
ya-ar ---ol y____ w____ y-q-r w-z-l ----------- yaqar w'zol
El cotxe és car. ‫המכ--י- י-ר--‬ ‫_______ י_____ ‫-מ-ו-י- י-ר-.- --------------- ‫המכונית יקרה.‬ 0
h---k-o--- -e-a---. h_________ y_______ h-m-k-o-i- y-q-r-h- ------------------- hamekhonit yeqarah.
El diari és barat. ‫העית-- ז---‬ ‫______ ז____ ‫-ע-ת-ן ז-ל-‬ ------------- ‫העיתון זול.‬ 0
h-'--on ---. h______ z___ h-'-t-n z-l- ------------ ha'iton zol.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...