Manual de conversa

ca gran - petit   »   sr велико – мало

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шездесет и осам]

68 [šezdeset i osam]

велико – мало

[veliko – malo]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
gran i petit в--ик--и ма-о в_____ и м___ в-л-к- и м-л- ------------- велико и мало 0
v-l--o i m-lo v_____ i m___ v-l-k- i m-l- ------------- veliko i malo
L’elefant és gran. С--н је --л--. С___ ј_ в_____ С-о- ј- в-л-к- -------------- Слон је велик. 0
Sl-- je--el--. S___ j_ v_____ S-o- j- v-l-k- -------------- Slon je velik.
El ratolí és petit. М-ш ј--м--е-. М__ ј_ м_____ М-ш ј- м-л-н- ------------- Миш је мален. 0
Miš -- -a--n. M__ j_ m_____ M-š j- m-l-n- ------------- Miš je malen.
fosc i clar т-м-- ----етло т____ и с_____ т-м-о и с-е-л- -------------- тамно и светло 0
ta-n-----v--lo t____ i s_____ t-m-o i s-e-l- -------------- tamno i svetlo
La nit és fosca. Но--ј--т-м-а. Н__ ј_ т_____ Н-ћ ј- т-м-а- ------------- Ноћ је тамна. 0
No-́-j-----n-. N__ j_ t_____ N-c- j- t-m-a- -------------- Noć je tamna.
El dia és clar. Д-н ----ветао. Д__ ј_ с______ Д-н ј- с-е-а-. -------------- Дан је светао. 0
Dan je---e-ao. D__ j_ s______ D-n j- s-e-a-. -------------- Dan je svetao.
vell i jove ст--- и -----. с____ и м_____ с-а-о и м-а-о- -------------- старо и младо. 0
s-a---- -lado. s____ i m_____ s-a-o i m-a-o- -------------- staro i mlado.
El nostre avi és molt vell. Наш ---а--- ј--о----р. Н__ д___ ј_ ј___ с____ Н-ш д-д- ј- ј-к- с-а-. ---------------------- Наш деда је јако стар. 0
N-š-d-----e--ak- s--r. N__ d___ j_ j___ s____ N-š d-d- j- j-k- s-a-. ---------------------- Naš deda je jako star.
Fa 70 anys encara era jove. П-е 70 г---на -и--ј- ј-- ---д. П__ 7_ г_____ б__ ј_ ј__ м____ П-е 7- г-д-н- б-о ј- ј-ш м-а-. ------------------------------ Пре 70 година био је још млад. 0
P-e -0 -odina b-o -e---š ml-d. P__ 7_ g_____ b__ j_ j__ m____ P-e 7- g-d-n- b-o j- j-š m-a-. ------------------------------ Pre 70 godina bio je još mlad.
bell i lleig л--о-- р---о л___ и р____ л-п- и р-ж-о ------------ лепо и ружно 0
l-po --ruž-o l___ i r____ l-p- i r-ž-o ------------ lepo i ružno
La papallona és bonica. Леп-ир ј- леп. Л_____ ј_ л___ Л-п-и- ј- л-п- -------------- Лептир је леп. 0
Le-ti- je --p. L_____ j_ l___ L-p-i- j- l-p- -------------- Leptir je lep.
L’aranya és lletja. П--к-ј------н. П___ ј_ р_____ П-у- ј- р-ж-н- -------------- Паук је ружан. 0
P-uk--e--užan. P___ j_ r_____ P-u- j- r-ž-n- -------------- Pauk je ružan.
gras i prim де---о - -----о д_____ и м_____ д-б-л- и м-ш-в- --------------- дебело и мршаво 0
de--l------š-vo d_____ i m_____ d-b-l- i m-š-v- --------------- debelo i mršavo
Una dona de cent quilos és grassa. Же-- -д-100--и----- де-е-а. Ж___ о_ 1__ к___ ј_ д______ Ж-н- о- 1-0 к-л- ј- д-б-л-. --------------------------- Жена од 100 кила је дебела. 0
Ž--a--- 10--ki-a--e------a. Ž___ o_ 1__ k___ j_ d______ Ž-n- o- 1-0 k-l- j- d-b-l-. --------------------------- Žena od 100 kila je debela.
Un home de cinquanta quilos és prim. М-шкар-- о- 50 -ил---е м-ш--. М_______ о_ 5_ к___ ј_ м_____ М-ш-а-а- о- 5- к-л- ј- м-ш-в- ----------------------------- Мушкарац од 50 кила је мршав. 0
M-š--rac od ---k-l- je mrš-v. M_______ o_ 5_ k___ j_ m_____ M-š-a-a- o- 5- k-l- j- m-š-v- ----------------------------- Muškarac od 50 kila je mršav.
car i barat с-у-о -------но с____ и ј______ с-у-о и ј-ф-и-о --------------- скупо и јефтино 0
sku-- i-j--t-no s____ i j______ s-u-o i j-f-i-o --------------- skupo i jeftino
El cotxe és car. Ауто -е-с-у-о. А___ ј_ с_____ А-т- ј- с-у-о- -------------- Ауто је скупо. 0
Aut--je sk---. A___ j_ s_____ A-t- j- s-u-o- -------------- Auto je skupo.
El diari és barat. Но------у ---тин-. Н_____ с_ ј_______ Н-в-н- с- ј-ф-и-е- ------------------ Новине су јефтине. 0
N----e-su --f----. N_____ s_ j_______ N-v-n- s- j-f-i-e- ------------------ Novine su jeftine.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...