Manual de conversa

ca gran - petit   »   bg голям – малък

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шейсет и осем]

68 [sheyset i osem]

голям – малък

[golyam – malyk]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
gran i petit г-лям - м-л-к г____ и м____ г-л-м и м-л-к ------------- голям и малък 0
g---am-- m-l-k g_____ i m____ g-l-a- i m-l-k -------------- golyam i malyk
L’elefant és gran. С---ът е г-л--. С_____ е г_____ С-о-ъ- е г-л-м- --------------- Слонът е голям. 0
S----- ye -o-y-m. S_____ y_ g______ S-o-y- y- g-l-a-. ----------------- Slonyt ye golyam.
El ratolí és petit. М-шк----е-м-л--. М______ е м_____ М-ш-а-а е м-л-а- ---------------- Мишката е малка. 0
M--h-at--y- m-l-a. M_______ y_ m_____ M-s-k-t- y- m-l-a- ------------------ Mishkata ye malka.
fosc i clar т---н - с-е--л т____ и с_____ т-м-н и с-е-ъ- -------------- тъмен и светъл 0
t-----i---e-yl t____ i s_____ t-m-n i s-e-y- -------------- tymen i svetyl
La nit és fosca. Н-щт--------а. Н____ е т_____ Н-щ-а е т-м-а- -------------- Нощта е тъмна. 0
Nos-c-t- ----ym--. N_______ y_ t_____ N-s-c-t- y- t-m-a- ------------------ Noshchta ye tymna.
El dia és clar. Д-н-------е-ъл. Д____ е с______ Д-н-т е с-е-ъ-. --------------- Денят е светъл. 0
Denya--y---ve---. D_____ y_ s______ D-n-a- y- s-e-y-. ----------------- Denyat ye svetyl.
vell i jove ста- - м-ад с___ и м___ с-а- и м-а- ----------- стар и млад 0
st-- i-m--d s___ i m___ s-a- i m-a- ----------- star i mlad
El nostre avi és molt vell. Н-шия- дя-о --------с-а-. Н_____ д___ е м____ с____ Н-ш-я- д-д- е м-о-о с-а-. ------------------------- Нашият дядо е много стар. 0
Nashiy-- dy-do -- -no-- -t-r. N_______ d____ y_ m____ s____ N-s-i-a- d-a-o y- m-o-o s-a-. ----------------------------- Nashiyat dyado ye mnogo star.
Fa 70 anys encara era jove. Пред--7------н--- ----о-е -л-д. П____ 7_ г_____ е б__ о__ м____ П-е-и 7- г-д-н- е б-л о-е м-а-. ------------------------------- Преди 70 години е бил още млад. 0
Pre----0 --di-i -- bil osh--- ---d. P____ 7_ g_____ y_ b__ o_____ m____ P-e-i 7- g-d-n- y- b-l o-h-h- m-a-. ----------------------------------- Predi 70 godini ye bil oshche mlad.
bell i lleig крас-в и-----ен к_____ и г_____ к-а-и- и г-о-е- --------------- красив и грозен 0
k----v--------n k_____ i g_____ k-a-i- i g-o-e- --------------- krasiv i grozen
La papallona és bonica. П--еруд-т----кр----а. П_________ е к_______ П-п-р-д-т- е к-а-и-а- --------------------- Пеперудата е красива. 0
P--e-u---- -- ------a. P_________ y_ k_______ P-p-r-d-t- y- k-a-i-a- ---------------------- Peperudata ye krasiva.
L’aranya és lletja. Паякът ---р-з-н. П_____ е г______ П-я-ъ- е г-о-е-. ---------------- Паякът е грозен. 0
P---ky--ye---oz-n. P______ y_ g______ P-y-k-t y- g-o-e-. ------------------ Payakyt ye grozen.
gras i prim де--л-- --аб д____ и с___ д-б-л и с-а- ------------ дебел и слаб 0
deb-l i----b d____ i s___ d-b-l i s-a- ------------ debel i slab
Una dona de cent quilos és grassa. Ж-на-- т-гло -----ило----а - д-б---. Ж___ с т____ 1__ к________ е д______ Ж-н- с т-г-о 1-0 к-л-г-а-а е д-б-л-. ------------------------------------ Жена с тегло 100 килограма е дебела. 0
Z-----s-t-g-- 10- ki--grama -e -e-e--. Z____ s t____ 1__ k________ y_ d______ Z-e-a s t-g-o 1-0 k-l-g-a-a y- d-b-l-. -------------------------------------- Zhena s teglo 100 kilograma ye debela.
Un home de cinquanta quilos és prim. Мъж-с-т---- -0----о---ма - ----. М__ с т____ 5_ к________ е с____ М-ж с т-г-о 5- к-л-г-а-а е с-а-. -------------------------------- Мъж с тегло 50 килограма е слаб. 0
M--h----e-lo -0 ---og-am- -----ab. M___ s t____ 5_ k________ y_ s____ M-z- s t-g-o 5- k-l-g-a-a y- s-a-. ---------------------------------- Myzh s teglo 50 kilograma ye slab.
car i barat ск-п - евт-н с___ и е____ с-ъ- и е-т-н ------------ скъп и евтин 0
s-yp-i y-v-in s___ i y_____ s-y- i y-v-i- ------------- skyp i yevtin
El cotxe és car. К--а-а-е --ъп-. К_____ е с_____ К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
Kol--a----sk-p-. K_____ y_ s_____ K-l-t- y- s-y-a- ---------------- Kolata ye skypa.
El diari és barat. Вест-ик-- е---т-н. В________ е е_____ В-с-н-к-т е е-т-н- ------------------ Вестникът е евтин. 0
Ve--ni--t -e -evtin. V________ y_ y______ V-s-n-k-t y- y-v-i-. -------------------- Vestnikyt ye yevtin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...