Manual de conversa

ca gran - petit   »   eo granda - malgranda

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [sesdek ok]

granda - malgranda

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
gran i petit g--n-a-k-- m---r---a g_____ k__ m________ g-a-d- k-j m-l-r-n-a -------------------- granda kaj malgranda 0
L’elefant és gran. La---efanto -sta---r-nd-. L_ e_______ e____ g______ L- e-e-a-t- e-t-s g-a-d-. ------------------------- La elefanto estas granda. 0
El ratolí és petit. La----o e-t----al----d-. L_ m___ e____ m_________ L- m-s- e-t-s m-l-r-n-a- ------------------------ La muso estas malgranda. 0
fosc i clar m-l--l- kaj----a m______ k__ h___ m-l-e-a k-j h-l- ---------------- malhela kaj hela 0
La nit és fosca. L- --kto ----- ------a. L_ n____ e____ m_______ L- n-k-o e-t-s m-l-e-a- ----------------------- La nokto estas malhela. 0
El dia és clar. La--ag---s--s -el-. L_ t___ e____ h____ L- t-g- e-t-s h-l-. ------------------- La tago estas hela. 0
vell i jove m----n- ----j-na m______ k__ j___ m-l-u-a k-j j-n- ---------------- maljuna kaj juna 0
El nostre avi és molt vell. N---avo-e-t-s -re -alju--. N__ a__ e____ t__ m_______ N-a a-o e-t-s t-e m-l-u-a- -------------------------- Nia avo estas tre maljuna. 0
Fa 70 anys encara era jove. A--aŭ -0 -a-o--l--e------nkor-ŭ ju--. A____ 7_ j____ l_ e____ a______ j____ A-t-ŭ 7- j-r-j l- e-t-s a-k-r-ŭ j-n-. ------------------------------------- Antaŭ 70 jaroj li estis ankoraŭ juna. 0
bell i lleig bela -aj--a----a b___ k__ m______ b-l- k-j m-l-e-a ---------------- bela kaj malbela 0
La papallona és bonica. La--api-io-estas bela. L_ p______ e____ b____ L- p-p-l-o e-t-s b-l-. ---------------------- La papilio estas bela. 0
L’aranya és lletja. L--ara----e-t-- malb-l-. L_ a_____ e____ m_______ L- a-a-e- e-t-s m-l-e-a- ------------------------ La araneo estas malbela. 0
gras i prim d-ka-k---mal-i-a d___ k__ m______ d-k- k-j m-l-i-a ---------------- dika kaj maldika 0
Una dona de cent quilos és grassa. V--i-o--e--nt--1----- es-----i--. V_____ p______ 1__ k_ e____ d____ V-r-n- p-z-n-a 1-0 k- e-t-s d-k-. --------------------------------- Virino pezanta 100 kg estas dika. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. Vir- p--anta-50 kg-es--- m-l-i--. V___ p______ 5_ k_ e____ m_______ V-r- p-z-n-a 5- k- e-t-s m-l-i-a- --------------------------------- Viro pezanta 50 kg estas maldika. 0
car i barat mult---sta--aj-ma-mu---k---a m_________ k__ m____________ m-l-e-o-t- k-j m-l-u-t-k-s-a ---------------------------- multekosta kaj malmultekosta 0
El cotxe és car. L--aŭ---estas -u--ekos-a. L_ a___ e____ m__________ L- a-t- e-t-s m-l-e-o-t-. ------------------------- La aŭto estas multekosta. 0
El diari és barat. L--ga-et- -st-s ma---l-eko-t-. L_ g_____ e____ m_____________ L- g-z-t- e-t-s m-l-u-t-k-s-a- ------------------------------ La gazeto estas malmultekosta. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...