Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   sk Privlastňovacie zámená 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [šesťdesiatšesť]

Privlastňovacie zámená 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
jo – el meu ja-– m-j j_ – m__ j- – m-j -------- ja – môj 0
No trobo la meva clau. Nemôže- ná-s---v-- ----. N______ n____ s___ k____ N-m-ž-m n-j-ť s-o- k-ú-. ------------------------ Nemôžem nájsť svoj kľúč. 0
No trobo el meu bitllet. N-môž-- ---sť ---- c---o-ný-lístok. N______ n____ s___ c_______ l______ N-m-ž-m n-j-ť s-o- c-s-o-n- l-s-o-. ----------------------------------- Nemôžem nájsť svoj cestovný lístok. 0
tu – el teu ty –----j t_ – t___ t- – t-o- --------- ty – tvoj 0
Has trobat la teva clau? Na-ie- -i -ž--v-j- --úč-? N_____ s_ u_ s____ k_____ N-š-e- s- u- s-o-e k-ú-e- ------------------------- Našiel si už svoje kľúče? 0
Has trobat el teu bitllet? N-ši-l-s- u--sv-----e---vné---st--? N_____ s_ u_ s____ c_______ l______ N-š-e- s- u- s-o-e c-s-o-n- l-s-k-? ----------------------------------- Našiel si už svoje cestovné lístky? 0
ell – el seu on-–---ho o_ – j___ o- – j-h- --------- on – jeho 0
Saps on és la seva clau? V--š- --------e-o--ľúč? V____ k__ j_ j___ k____ V-e-, k-e j- j-h- k-ú-? ----------------------- Vieš, kde je jeho kľúč? 0
Saps on és el seu bitllet? V-eš----- je-j-ho--e-to-ný lís-ok? V____ k__ j_ j___ c_______ l______ V-e-, k-e j- j-h- c-s-o-n- l-s-o-? ---------------------------------- Vieš, kde je jeho cestovný lístok? 0
ella – el seu o-a-–--ej o__ – j__ o-a – j-j --------- ona – jej 0
Els seus diners han desaparegut. Jej pe-i--- -ú--reč. J__ p______ s_ p____ J-j p-n-a-e s- p-e-. -------------------- Jej peniaze sú preč. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. A j---k--dit----a--- j--tie--p---. A j__ k_______ k____ j_ t___ p____ A j-j k-e-i-n- k-r-a j- t-e- p-e-. ---------------------------------- A jej kreditná karta je tiež preč. 0
nosaltres – el nostre m- –---š, n--a,--aše m_ – n___ n____ n___ m- – n-š- n-š-, n-š- -------------------- my – náš, naša, naše 0
El nostre avi està malalt. N-š--e-k---- cho--. N__ d____ j_ c_____ N-š d-d-o j- c-o-ý- ------------------- Náš dedko je chorý. 0
La nostra àvia està bé de salut. Na-a babk- je -d-a--. N___ b____ j_ z______ N-š- b-b-a j- z-r-v-. --------------------- Naša babka je zdravá. 0
vosaltres – el vostre vy-–---š------, v-še v_ – v___ v____ v___ v- – v-š- v-š-, v-š- -------------------- vy – váš, vaša, vaše 0
Nens, on és el vostre pare? D-t-- -d-----váš--c-o? D____ k__ j_ v__ o____ D-t-, k-e j- v-š o-k-? ---------------------- Deti, kde je váš ocko? 0
Nens, on és la vostra mare? D---, k-e-je-v-š- m-m--ka? D____ k__ j_ v___ m_______ D-t-, k-e j- v-š- m-m-č-a- -------------------------- Deti, kde je vaša mamička? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!