Manual de conversa

ca Els sentiments   »   sk City

56 [cinquanta-sis]

Els sentiments

Els sentiments

56 [päťdesiatšesť]

City

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Tenir ganes m-ť-ch-- ----ni---- nie-- r-b--) m__ c___ (__ n_____ n____ r_____ m-ť c-u- (-a n-e-o- n-e-o r-b-ť- -------------------------------- mať chuť (na niečo, niečo robiť) 0
Tenim ganes. M--- c--ť. M___ c____ M-m- c-u-. ---------- Máme chuť. 0
No tenim ganes. Ne--me c-uť. N_____ c____ N-m-m- c-u-. ------------ Nemáme chuť. 0
Tenir por mať s-r-ch m__ s_____ m-ť s-r-c- ---------- mať strach 0
(Jo) tinc por. Má- ---a-h-----oj-m-s-. M__ s______ / B____ s__ M-m s-r-c-. / B-j-m s-. ----------------------- Mám strach. / Bojím sa. 0
(Jo) no tinc por. Nemám---a----str---.---Neb-jí--s-. N____ ž_____ s______ / N______ s__ N-m-m ž-a-n- s-r-c-. / N-b-j-m s-. ---------------------------------- Nemám žiadny strach. / Nebojím sa. 0
Tenir temps mať-č-s m__ č__ m-ť č-s ------- mať čas 0
(Ell) té temps. M---a-. M_ č___ M- č-s- ------- Má čas. 0
(Ell) no té temps. Ne------. N___ č___ N-m- č-s- --------- Nemá čas. 0
Avorrir-se n-----sa n____ s_ n-d-ť s- -------- nudiť sa 0
(Ella) s’avorreix. N----sa. N___ s__ N-d- s-. -------- Nudí sa. 0
(Ella) no s’avorreix. N-n-dí-sa. N_____ s__ N-n-d- s-. ---------- Nenudí sa. 0
Tenir gana m-ť hl-d, b-ť hl-d-ý m__ h____ b__ h_____ m-ť h-a-, b-ť h-a-n- -------------------- mať hlad, byť hladný 0
Teniu gana? M-te--la-? Ste-hla-n-? M___ h____ S__ h______ M-t- h-a-? S-e h-a-n-? ---------------------- Máte hlad? Ste hladní? 0
Que no teniu gana? N--át- --a-- -----t--hla---? N_____ h____ N__ s__ h______ N-m-t- h-a-? N-e s-e h-a-n-? ---------------------------- Nemáte hlad? Nie ste hladní? 0
Tenir set ma--s-ä-- -y- --ä-ný m__ s____ b__ s_____ m-ť s-ä-, b-ť s-ä-n- -------------------- mať smäd, byť smädný 0
(Ells / Elles) tenen set. M-jú -mä---S- ----ní. M___ s____ S_ s______ M-j- s-ä-. S- s-ä-n-. --------------------- Majú smäd. Sú smädní. 0
No tenen set. N-m--ú --äd. --- ---s-äd-í. N_____ s____ N__ s_ s______ N-m-j- s-ä-. N-e s- s-ä-n-. --------------------------- Nemajú smäd. Nie sú smädní. 0

Llengües secretes

Mitjançant els idiomes volem transmetre el que pensem i sentim. La comunicació representa la missió més important de la llengua. Però de vegades les persones no volen ser enteses. Llavors inventen llenguatges secrets. Els llenguatges secrets o xifrats han fascinat els homes des de fa milers d'any. El mateix Juli Cèsar, per exemple, tenia la seva pròpia llengua secreta. Enviava missatges codificats a totes les parts de l'Imperi. Els seus enemics no podien llegir la informació codificada. Els llenguatges secrets representen una mena de comunicació protegida. Mitjançant la seva ocupació ens diferenciem de la resta de persones. Mostrem que som membres d'un grup exclusiu. La utilització de llengües secretes respon a motivacions diverses. Els amants s'escriuen notes xifrades tot el temps. Alguns sectors professionals han creat també els seus propis llenguatges. Així hi ha llenguatges de mags, lladres i comerciants. Si bé la majoria dels llenguatges secrets s'utilitzen per a fins polítics. En gairebé totes les guerres es desenvolupen llengües xifrades. Els militars, així com els serveis d'intel·ligència, tenen els seus propis experts en llenguatges secrets. La ciència dels llenguatges xifrats és la criptologia. Els codis moderns es basen en complicades fórmules matemàtiques. Desxifrar-los és molt difícil. La nostra vida resultaria impensable sense les llengües xifrades. La codificació de dades avui s'empra per tot arreu. Targetes de crèdit i emails – tot funciona amb codis. Els nens en particular troben molt divertits els llenguatges secrets. Els agrada intercanviar missatges secrets amb els amics. Per al desenvolupament cognitiu dels nens, els llenguatges secrets fins i tot resulten beneficiosos... Perquè estimulen la creativitat i promouen un gust pels idiomes!