Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   sk niečo zdôvodniť 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [sedemdesiatpäť]

niečo zdôvodniť 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Per què no ve vostè? P--č- n--r-det-? P____ n_________ P-e-o n-p-í-e-e- ---------------- Prečo neprídete? 0
El temps és molt dolent. P--a-ie--e---k----é. P______ j_ t___ z___ P-č-s-e j- t-k- z-é- -------------------- Počasie je také zlé. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. N---í-em- pr-t--- p---sie j- ta-é ---. N________ p______ p______ j_ t___ z___ N-p-í-e-, p-e-o-e p-č-s-e j- t-k- z-é- -------------------------------------- Neprídem, pretože počasie je také zlé. 0
Per què no ve? Pr--o-n-p---e? P____ n_______ P-e-o n-p-í-e- -------------- Prečo nepríde? 0
No és convidat. N-- j- p-zv-ný. N__ j_ p_______ N-e j- p-z-a-ý- --------------- Nie je pozvaný. 0
No ve perquè no és convidat. Ne-------p--t-----i- je -ozv---. N_______ p______ n__ j_ p_______ N-p-í-e- p-e-o-e n-e j- p-z-a-ý- -------------------------------- Nepríde, pretože nie je pozvaný. 0
Per què no véns? P-eč- ---r-deš? P____ n________ P-e-o n-p-í-e-? --------------- Prečo neprídeš? 0
No tinc temps. N-má-----. N____ č___ N-m-m č-s- ---------- Nemám čas. 0
No vinc perquè no tinc temps. N-prí--m, pr---ž--nemám č--. N________ p______ n____ č___ N-p-í-e-, p-e-o-e n-m-m č-s- ---------------------------- Neprídem, pretože nemám čas. 0
Per què no et quedes? Preč--n-zo-t----? P____ n__________ P-e-o n-z-s-a-e-? ----------------- Prečo nezostaneš? 0
Encara haig de treballar. M-sí- -št- p------ť. M____ e___ p________ M-s-m e-t- p-a-o-a-. -------------------- Musím ešte pracovať. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. Ne-o---ne-, -r-to-- ----m ešt- -r-cova-. N__________ p______ m____ e___ p________ N-z-s-a-e-, p-e-o-e m-s-m e-t- p-a-o-a-. ---------------------------------------- Nezostanem, pretože musím ešte pracovať. 0
Per què se’n va ja? P--č- už--d---? P____ u_ i_____ P-e-o u- i-e-e- --------------- Prečo už idete? 0
Estic cansat. So--un-vený. S__ u_______ S-m u-a-e-ý- ------------ Som unavený. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. I-----pr----e -o------en-. I____ p______ s__ u_______ I-e-, p-e-o-e s-m u-a-e-ý- -------------------------- Idem, pretože som unavený. 0
Per què se’n va ja? Pr--- ---ces--j-te? P____ u_ c_________ P-e-o u- c-s-u-e-e- ------------------- Prečo už cestujete? 0
Ja és tard. Je----n--k--o. J_ u_ n_______ J- u- n-s-o-o- -------------- Je už neskoro. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. Ce----em, pr-t--e -e-u----skor-. C________ p______ j_ u_ n_______ C-s-u-e-, p-e-o-e j- u- n-s-o-o- -------------------------------- Cestujem, pretože je už neskoro. 0

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...