Manual de conversa

ca A cal metge   »   sk U lekára

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [päťdesiatsedem]

U lekára

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. S-----jed--dn- u lek--a. S__ o_________ u l______ S-m o-j-d-a-n- u l-k-r-. ------------------------ Som objednadný u lekára. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Mám te-mín-o--esiat--. M__ t_____ o d________ M-m t-r-í- o d-s-a-e-. ---------------------- Mám termín o desiatej. 0
Com es diu vostè? Ako-sa-vol-t-? A__ s_ v______ A-o s- v-l-t-? -------------- Ako sa voláte? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. P----m--os-ď-e-sa--- -aká-n-. P_____ p______ s_ d_ č_______ P-o-í- p-s-ď-e s- d- č-k-r-e- ----------------------------- Prosím posaďte sa do čakárne. 0
El metge ja arriba. L-ká- h--ď-p-íd-. L____ h___ p_____ L-k-r h-e- p-í-e- ----------------- Lekár hneď príde. 0
On està assegurat (-ada)? V -ke--po-s-ovn----e --is---ý? V a___ p________ s__ p________ V a-e- p-i-t-v-i s-e p-i-t-n-? ------------------------------ V akej poistovni ste poistený? 0
En què li puc ajudar? Č---re V-- mô--- u--biť? Č_ p__ V__ m____ u______ Č- p-e V-s m-ž-m u-o-i-? ------------------------ Čo pre Vás môžem urobiť? 0
Que li fa mal alguna cosa? M--e--o-est-? M___ b_______ M-t- b-l-s-i- ------------- Máte bolesti? 0
On li fa mal? K-e -o-b-l-? K__ t_ b____ K-e t- b-l-? ------------ Kde to bolí? 0
Encara em fa mal l’esquena. M----tá-- ---e--i --rb--. M__ s____ b______ c______ M-m s-á-e b-l-s-i c-r-t-. ------------------------- Mám stále bolesti chrbta. 0
Tinc sovint mals de cap. Č-sto---va----le--- hla--. Č____ m____ b______ h_____ Č-s-o m-v-m b-l-s-i h-a-y- -------------------------- Často mávam bolesti hlavy. 0
A vegades em fa mal la panxa. N-ek-d- má- bol-sti-b-u--a. N______ m__ b______ b______ N-e-e-y m-m b-l-s-i b-u-h-. --------------------------- Niekedy mám bolesti brucha. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! V---eč----- ---p-l-p--a! V_______ s_ d_ p__ p____ V-z-e-t- s- d- p-l p-s-! ------------------------ Vyzlečte sa do pol pása! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ľ-hn-te--i pro-ím-----e-ad-o! Ľ______ s_ p_____ n_ l_______ Ľ-h-i-e s- p-o-í- n- l-ž-d-o- ----------------------------- Ľahnite si prosím na ležadlo! 0
La tensió és normal. K-vný tl-k--- - p--i-dk-. K____ t___ j_ v p________ K-v-ý t-a- j- v p-r-a-k-. ------------------------- Krvný tlak je v poriadku. 0
Ara li posaré una injecció. Dám -á--i-j-kc--. D__ V__ i________ D-m V-m i-j-k-i-. ----------------- Dám Vám injekciu. 0
Li prescric unes pastilles. D---Vá- ta-let-y. D__ V__ t________ D-m V-m t-b-e-k-. ----------------- Dám Vám tabletky. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. P------e- -á--r--e-t do--ekárn-. P________ V__ r_____ d_ l_______ P-e-p-š-m V-m r-c-p- d- l-k-r-e- -------------------------------- Predpíšem Vám recept do lekárne. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!