Manual de conversa

ca A cal metge   »   kk Дәрігерде

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [елу жеті]

57 [elw jeti]

Дәрігерде

[Därigerde]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. М-н -ә-іг--ге-ж-з--ғанмы-. М__ д________ ж___________ М-н д-р-г-р-е ж-з-л-а-м-н- -------------------------- Мен дәрігерге жазылғанмын. 0
Men ---ige--- -az-lğa----. M__ d________ j___________ M-n d-r-g-r-e j-z-l-a-m-n- -------------------------- Men därigerge jazılğanmın.
Tinc una cita a les deu en punt. М-н- -а----а---а---- --ғ-т-о-. М___ қ_______ у_____ с____ о__ М-н- қ-б-л-а- у-қ-т- с-ғ-т о-. ------------------------------ Мені қабылдау уақыты сағат он. 0
M------b-l-a---aq-t- -a-at--n. M___ q_______ w_____ s____ o__ M-n- q-b-l-a- w-q-t- s-ğ-t o-. ------------------------------ Meni qabıldaw waqıtı sağat on.
Com es diu vostè? Тегің-з -і-? Т______ к___ Т-г-ң-з к-м- ------------ Тегіңіз кім? 0
T--i--- k-m? T______ k___ T-g-ñ-z k-m- ------------ Tegiñiz kim?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Күт--б---есін-е оты-а -ұ---ыз. К___ б_________ о____ т_______ К-т- б-л-е-і-д- о-ы-а т-р-ң-з- ------------------------------ Күту бөлмесінде отыра тұрыңыз. 0
K--w-bö-me-i-d- -tır- -u-ı-ız. K___ b_________ o____ t_______ K-t- b-l-e-i-d- o-ı-a t-r-ñ-z- ------------------------------ Kütw bölmesinde otıra turıñız.
El metge ja arriba. Дә--ге--қа-ір -е-е-і. Д______ қ____ к______ Д-р-г-р қ-з-р к-л-д-. --------------------- Дәрігер қазір келеді. 0
Dä-ige- -------e--d-. D______ q____ k______ D-r-g-r q-z-r k-l-d-. --------------------- Däriger qazir keledi.
On està assegurat (-ada)? Сіз-----жерде-с-қта-д----ға-с--? С__ қ__ ж____ с_________________ С-з қ-й ж-р-е с-қ-а-д-р-л-а-с-з- -------------------------------- Сіз қай жерде сақтандырылғансыз? 0
S-z--ay-jerde--a-tan-ı----ans-z? S__ q__ j____ s_________________ S-z q-y j-r-e s-q-a-d-r-l-a-s-z- -------------------------------- Siz qay jerde saqtandırılğansız?
En què li puc ajudar? Сі--е--а-------м-----рсе--йі-? С____ қ_____ к____ к__________ С-з-е қ-н-а- к-м-к к-р-е-е-і-? ------------------------------ Сізге қандай көмек көрсетейін? 0
Siz-- -a------ö--k-körsete-in? S____ q_____ k____ k__________ S-z-e q-n-a- k-m-k k-r-e-e-i-? ------------------------------ Sizge qanday kömek körseteyin?
Que li fa mal alguna cosa? Бір -ер-ңіз ау-ра-м-? Б__ ж______ а____ м__ Б-р ж-р-ң-з а-ы-а м-? --------------------- Бір жеріңіз ауыра ма? 0
B-r--e-i--z---ır- m-? B__ j______ a____ m__ B-r j-r-ñ-z a-ı-a m-? --------------------- Bir jeriñiz awıra ma?
On li fa mal? Қа--жері--з-----ад-? Қ__ ж______ а_______ Қ-й ж-р-ң-з а-ы-а-ы- -------------------- Қай жеріңіз ауырады? 0
Q-- j-ri--z-a----d-? Q__ j______ a_______ Q-y j-r-ñ-z a-ı-a-ı- -------------------- Qay jeriñiz awıradı?
Encara em fa mal l’esquena. А---м -н-мі-а-ыр-п-тұ----. А____ ү____ а_____ т______ А-қ-м ү-е-і а-ы-ы- т-р-д-. -------------------------- Арқам үнемі ауырып тұрады. 0
Arqam ü-em- -w-rıp-turad-. A____ ü____ a_____ t______ A-q-m ü-e-i a-ı-ı- t-r-d-. -------------------------- Arqam ünemi awırıp turadı.
Tinc sovint mals de cap. М-н-ң -ас-м-ж-- -у-р-д-. М____ б____ ж__ а_______ М-н-ң б-с-м ж-і а-ы-а-ы- ------------------------ Менің басым жиі ауырады. 0
M-ni- basım jïi-a---ad-. M____ b____ j__ a_______ M-n-ñ b-s-m j-i a-ı-a-ı- ------------------------ Meniñ basım jïi awıradı.
A vegades em fa mal la panxa. К-й-- і--- ауыр---. К____ і___ а_______ К-й-е і-і- а-ы-а-ы- ------------------- Кейде ішім ауырады. 0
K-yde -ş-- ----adı. K____ i___ a_______ K-y-e i-i- a-ı-a-ı- ------------------- Keyde işim awıradı.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Б--г- --йін-ш---ні---! Б____ д____ ш_________ Б-л-е д-й-н ш-ш-н-ң-з- ---------------------- Белге дейін шешініңіз! 0
B---e de--n -eş-niñi-! B____ d____ ş_________ B-l-e d-y-n ş-ş-n-ñ-z- ---------------------- Belge deyin şeşiniñiz!
Si us plau, estiri’s a la llitera! Куш-т-а-а ---ың-з! К________ ж_______ К-ш-т-а-а ж-т-ң-з- ------------------ Кушеткаға жатыңыз! 0
K-ş-t-ağa--a---ız! K________ j_______ K-ş-t-a-a j-t-ñ-z- ------------------ Kwşetkağa jatıñız!
La tensió és normal. Қ---қы-ы-- --лыпты. Қ__ қ_____ қ_______ Қ-н қ-с-м- қ-л-п-ы- ------------------- Қан қысымы қалыпты. 0
Q-n ---ım--qa----ı. Q__ q_____ q_______ Q-n q-s-m- q-l-p-ı- ------------------- Qan qısımı qalıptı.
Ara li posaré una injecció. Ме- ---ге ---- ег-мін. М__ с____ д___ е______ М-н с-з-е д-р- е-е-і-. ---------------------- Мен сізге дәрі егемін. 0
Men-siz----ä-i --emin. M__ s____ d___ e______ M-n s-z-e d-r- e-e-i-. ---------------------- Men sizge däri egemin.
Li prescric unes pastilles. С--г- д-р-----ем-н. С____ д___ б_______ С-з-е д-р- б-р-м-н- ------------------- Сізге дәрі беремін. 0
Si-ge dä-i ber--i-. S____ d___ b_______ S-z-e d-r- b-r-m-n- ------------------- Sizge däri beremin.
Li dono una recepta per a la farmàcia. Сі--- -әріха---- -ец--т жаз-----ре---. С____ д_________ р_____ ж____ б_______ С-з-е д-р-х-н-ғ- р-ц-п- ж-з-п б-р-м-н- -------------------------------------- Сізге дәріханаға рецепт жазып беремін. 0
Siz-- --rix--ağa-re-e-t --zı--b-re---. S____ d_________ r_____ j____ b_______ S-z-e d-r-x-n-ğ- r-c-p- j-z-p b-r-m-n- -------------------------------------- Sizge därixanağa recept jazıp beremin.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!