Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   eo Vojaĝpreparoj

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

47 [kvardek sep]

Vojaĝpreparoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! V---e-a- ---i--ian-va---o-! V_ d____ p___ n___ v_______ V- d-v-s p-k- n-a- v-l-z-n- --------------------------- Vi devas paki nian valizon! 0
No t’en pots oblidar de res! V- de-a----r--si-nen-o-! V_ d____ f______ n______ V- d-v-s f-r-e-i n-n-o-! ------------------------ Vi devas forgesi nenion! 0
Et cal una maleta gran! Vi bezo-a-----nd---val--on! V_ b______ g______ v_______ V- b-z-n-s g-a-d-n v-l-z-n- --------------------------- Vi bezonas grandan valizon! 0
No oblidis el teu passaport! Ne --r---- -ia--p---o---n! N_ f______ v___ p_________ N- f-r-e-u v-a- p-s-o-t-n- -------------------------- Ne forgesu vian pasporton! 0
No oblidis el teu bitllet! Ne forge-u -i----l----le--n! N_ f______ v___ f___________ N- f-r-e-u v-a- f-u-b-l-t-n- ---------------------------- Ne forgesu vian flugbileton! 0
No oblidis els teus xecs de viatge! N- -or---u-v---n voj-ĝ-ĉek--n! N_ f______ v____ v____________ N- f-r-e-u v-a-n v-j-ĝ-ĉ-k-j-! ------------------------------ Ne forgesu viajn vojaĝoĉekojn! 0
Emporta’t crema solar. K--prenu -u------n---e---. K_______ s________ k______ K-n-r-n- s-n-i-m-n k-e-o-. -------------------------- Kunprenu sunŝirman kremon. 0
Enduu-te ulleres de sol. Ku-pren-----okul-i--o--. K_______ s______________ K-n-r-n- s-n-k-l-i-r-j-. ------------------------ Kunprenu sunokulvitrojn. 0
Emporta’t un barret pel sol. K-n--en--s-n-ap--o-. K_______ s__________ K-n-r-n- s-n-a-e-o-. -------------------- Kunprenu sunĉapelon. 0
Et vols endur un mapa de carreteres? Ĉ- ---vo-a--k--pre-i-vo----on? Ĉ_ v_ v____ k_______ v________ Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- v-j-a-o-? ------------------------------ Ĉu vi volas kunpreni vojmapon? 0
Et vols emportar una guia de viatge? Ĉu-vi vola- k--pren---vi----ron? Ĉ_ v_ v____ k_______ g__________ Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- g-i-l-b-o-? -------------------------------- Ĉu vi volas kunpreni gvidlibron? 0
Et vols emportar un paraigua? Ĉ- -i--o-as ------n---lu----r---n? Ĉ_ v_ v____ k_______ p____________ Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- p-u-o-b-e-o-? ---------------------------------- Ĉu vi volas kunpreni pluvombrelon? 0
Pensa en pantalons, camises i mitjons. M-m-r- pre-- la --------o--, l- -e----jn,-la -----p-jn. M_____ p____ l_ p___________ l_ ĉ________ l_ ŝ_________ M-m-r- p-e-i l- p-n-a-o-o-n- l- ĉ-m-z-j-, l- ŝ-r-m-o-n- ------------------------------------------------------- Memoru preni la pantalonojn, la ĉemizojn, la ŝtrumpojn. 0
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. Me---u p-e-i--- k------j-- ---z-no-n- l- s---tj-ko--. M_____ p____ l_ k_________ l_ z______ l_ s___________ M-m-r- p-e-i l- k-a-a-o-n- l- z-n-j-, l- s-o-t-a-o-n- ----------------------------------------------------- Memoru preni la kravatojn, la zonojn, la sportjakojn. 0
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. M-mor---ren- ----i----j-- -- nokt-ro-ojn-----la------i-ojn. M_____ p____ l_ p________ l_ n__________ k__ l_ t__________ M-m-r- p-e-i l- p-ĵ-m-j-, l- n-k-o-o-o-n k-j l- t-ĉ-m-z-j-. ----------------------------------------------------------- Memoru preni la piĵamojn, la noktorobojn kaj la t-ĉemizojn. 0
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. V- -e--n-- ŝuojn- sa-dal--n -a- b-t-jn. V_ b______ ŝ_____ s________ k__ b______ V- b-z-n-s ŝ-o-n- s-n-a-o-n k-j b-t-j-. --------------------------------------- Vi bezonas ŝuojn, sandalojn kaj botojn. 0
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. Vi-b--o-as-poŝtuk--n,-s---n---j-u--oto-dil-n. V_ b______ p_________ s____ k__ u____________ V- b-z-n-s p-ŝ-u-o-n- s-p-n k-j u-g-t-n-i-o-. --------------------------------------------- Vi bezonas poŝtukojn, sapon kaj ungotondilon. 0
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. V- b-z---- ---bil-n--d----b--s-n --j-----o-aston. V_ b______ k________ d__________ k__ d___________ V- b-z-n-s k-m-i-o-, d-n-o-r-s-n k-j d-n-o-a-t-n- ------------------------------------------------- Vi bezonas kombilon, dentobroson kaj dentopaston. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.