Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   sl Priprave za potovanje

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

47 [sedeminštirideset]

Priprave za potovanje

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! Spa--r----ajin kov-e-! S_______ n____ k______ S-a-i-a- n-j-n k-v-e-! ---------------------- Spakiraj najin kovček! 0
No t’en pots oblidar de res! Da n----š --sa poz---l! D_ n_ b__ č___ p_______ D- n- b-š č-s- p-z-b-l- ----------------------- Da ne boš česa pozabil! 0
Et cal una maleta gran! P-tr-bu-e- v-li- -o-če-! P_________ v____ k______ P-t-e-u-e- v-l-k k-v-e-! ------------------------ Potrebuješ velik kovček! 0
No oblidis el teu passaport! N- po--bi-vz------tni -is-! N_ p_____ v____ p____ l____ N- p-z-b- v-e-i p-t-i l-s-! --------------------------- Ne pozabi vzeti potni list! 0
No oblidis el teu bitllet! Ne po--b--v---- letalsk- --z--n---! N_ p_____ v____ l_______ v_________ N- p-z-b- v-e-i l-t-l-k- v-z-v-i-o- ----------------------------------- Ne pozabi vzeti letalsko vozovnico! 0
No oblidis els teus xecs de viatge! N- p-zabi---e-- -ot--aln---ek-! N_ p_____ v____ p________ č____ N- p-z-b- v-e-i p-t-v-l-e č-k-! ------------------------------- Ne pozabi vzeti potovalne čeke! 0
Emporta’t crema solar. Vz-m- s -a-----e-o za s-nč--j-. V____ s s___ k____ z_ s________ V-e-i s s-b- k-e-o z- s-n-e-j-. ------------------------------- Vzemi s sabo kremo za sončenje. 0
Enduu-te ulleres de sol. V--mi-- -a---son-na--č---. V____ s s___ s_____ o_____ V-e-i s s-b- s-n-n- o-a-a- -------------------------- Vzemi s sabo sončna očala. 0
Emporta’t un barret pel sol. Vzem--s-s--- s--m---. V____ s s___ s_______ V-e-i s s-b- s-a-n-k- --------------------- Vzemi s sabo slamnik. 0
Et vols endur un mapa de carreteres? Ho-e--s-s-bo- -z-ti av---ob----- kar--? H____ s s____ v____ a___________ k_____ H-č-š s s-b-j v-e-i a-t-m-b-l-k- k-r-o- --------------------------------------- Hočeš s seboj vzeti avtomobilsko karto? 0
Et vols emportar una guia de viatge? Ho--š---s-bo--vz-t- tu-is-i-ni----n--? H____ s s____ v____ t_________ v______ H-č-š s s-b-j v-e-i t-r-s-i-n- v-d-i-? -------------------------------------- Hočeš s seboj vzeti turistični vodnik? 0
Et vols emportar un paraigua? H-č-š-s -eboj-vzeti --ž-ik? H____ s s____ v____ d______ H-č-š s s-b-j v-e-i d-ž-i-? --------------------------- Hočeš s seboj vzeti dežnik? 0
Pensa en pantalons, camises i mitjons. N---ozab- n- --a--,-sr-j-e- nog-vi--. N_ p_____ n_ h_____ s______ n________ N- p-z-b- n- h-a-e- s-a-c-, n-g-v-c-. ------------------------------------- Ne pozabi na hlače, srajce, nogavice. 0
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. N- po--bi-n--k---ate, -a--ve, --koj-. N_ p_____ n_ k_______ p______ s______ N- p-z-b- n- k-a-a-e- p-s-v-, s-k-j-. ------------------------------------- Ne pozabi na kravate, pasove, sakoje. 0
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. Ne p---bi na -iža-e,-s-a--e--r-jc--in ma-i-e. N_ p_____ n_ p______ s_____ s_____ i_ m______ N- p-z-b- n- p-ž-m-, s-a-n- s-a-c- i- m-j-c-. --------------------------------------------- Ne pozabi na pižame, spalne srajce in majice. 0
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. Rabil -o- č-vlje- s-n-a-e i- -ko-nje. R____ b__ č______ s______ i_ š_______ R-b-l b-š č-v-j-, s-n-a-e i- š-o-n-e- ------------------------------------- Rabil boš čevlje, sandale in škornje. 0
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. Rabil -oš --b-e,-m-lo -n ška-j--e ----o--e. R____ b__ r_____ m___ i_ š_______ z_ n_____ R-b-l b-š r-b-e- m-l- i- š-a-j-c- z- n-h-e- ------------------------------------------- Rabil boš robce, milo in škarjice za nohte. 0
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. Rabil--o- gl----k,--ob------t-o -n zo-no -a-t-. R____ b__ g_______ z____ š_____ i_ z____ p_____ R-b-l b-š g-a-n-k- z-b-o š-e-k- i- z-b-o p-s-o- ----------------------------------------------- Rabil boš glavnik, zobno ščetko in zobno pasto. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.