Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   eo Posesivaj pronomoj 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [sesdek ses]

Posesivaj pronomoj 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
jo – el meu m----m-a m_ - m__ m- - m-a -------- mi - mia 0
No trobo la meva clau. Mi ne tr-v---mi----l-s-l--. M_ n_ t_____ m___ ŝ________ M- n- t-o-a- m-a- ŝ-o-i-o-. --------------------------- Mi ne trovas mian ŝlosilon. 0
No trobo el meu bitllet. M- ---tr-----m--n b---to-. M_ n_ t_____ m___ b_______ M- n- t-o-a- m-a- b-l-t-n- -------------------------- Mi ne trovas mian bileton. 0
tu – el teu vi-(ci--– --- (ci-) v_ (___ – v__ (____ v- (-i- – v-a (-i-) ------------------- vi (ci) – via (cia) 0
Has trobat la teva clau? Ĉu-v- -r---s -i-- -l-s-l--? Ĉ_ v_ t_____ v___ ŝ________ Ĉ- v- t-o-i- v-a- ŝ-o-i-o-? --------------------------- Ĉu vi trovis vian ŝlosilon? 0
Has trobat el teu bitllet? Ĉ--c----ov-----a- -ileto-? Ĉ_ c_ t_____ c___ b_______ Ĉ- c- t-o-i- c-a- b-l-t-n- -------------------------- Ĉu ci trovis cian bileton? 0
ell – el seu li---l-a l_ - l__ l- - l-a -------- li - lia 0
Saps on és la seva clau? Ĉu-v- -c--- -i- -i- ŝlos--o --tas? Ĉ_ v_ s____ k__ l__ ŝ______ e_____ Ĉ- v- s-i-s k-e l-a ŝ-o-i-o e-t-s- ---------------------------------- Ĉu vi scias kie lia ŝlosilo estas? 0
Saps on és el seu bitllet? Ĉu vi s-i-s---- l-- b----o ---as? Ĉ_ v_ s____ k__ l__ b_____ e_____ Ĉ- v- s-i-s k-e l-a b-l-t- e-t-s- --------------------------------- Ĉu vi scias kie lia bileto estas? 0
ella – el seu ŝi---ŝia ŝ_ - ŝ__ ŝ- - ŝ-a -------- ŝi - ŝia 0
Els seus diners han desaparegut. Ŝ---mon- m-l---r-s. Ŝ__ m___ m_________ Ŝ-a m-n- m-l-p-r-s- ------------------- Ŝia mono malaperis. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. K---an--ŭ -ia -re-it--rto mala--ri-. K__ a____ ŝ__ k__________ m_________ K-j a-k-ŭ ŝ-a k-e-i-k-r-o m-l-p-r-s- ------------------------------------ Kaj ankaŭ ŝia kreditkarto malaperis. 0
nosaltres – el nostre ni----ia n_ - n__ n- - n-a -------- ni - nia 0
El nostre avi està malalt. N-a avĉj- m-ls-na-. N__ a____ m________ N-a a-ĉ-o m-l-a-a-. ------------------- Nia avĉjo malsanas. 0
La nostra àvia està bé de salut. Nia---i-j- -a--s. N__ a_____ s_____ N-a a-i-j- s-n-s- ----------------- Nia avinjo sanas. 0
vosaltres – el vostre v--- --a v_ - v__ v- - v-a -------- vi - via 0
Nens, on és el vostre pare? I-fa--j, --e ----s -i- p-ĉjo? I_______ k__ e____ v__ p_____ I-f-n-j- k-e e-t-s v-a p-ĉ-o- ----------------------------- Infanoj, kie estas via paĉjo? 0
Nens, on és la vostra mare? I-f-noj- kie e-t-----a--a--o? I_______ k__ e____ v__ p_____ I-f-n-j- k-e e-t-s v-a p-n-o- ----------------------------- Infanoj, kie estas via panjo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!