Manual de conversa

ca A cal metge   »   eo Ĉe la kuracisto

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [kvindek sep]

Ĉe la kuracisto

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. M- ha--s r-ndev-on-ĉ--la-ku----st-. M_ h____ r________ ĉ_ l_ k_________ M- h-v-s r-n-e-u-n ĉ- l- k-r-c-s-o- ----------------------------------- Mi havas rendevuon ĉe la kuracisto. 0
Tinc una cita a les deu en punt. M- -avas-r-nd-vuon -e-l- -e-a-ho-o. M_ h____ r________ j_ l_ d___ h____ M- h-v-s r-n-e-u-n j- l- d-k- h-r-. ----------------------------------- Mi havas rendevuon je la deka horo. 0
Com es diu vostè? K-e- v- -omi-a-? K___ v_ n_______ K-e- v- n-m-ĝ-s- ---------------- Kiel vi nomiĝas? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Bonv-l----d-ĝi-en--- a---dej-. B______ s_____ e_ l_ a________ B-n-o-u s-d-ĝ- e- l- a-e-d-j-. ------------------------------ Bonvolu sidiĝi en la atendejo. 0
El metge ja arriba. La -u-ac--t- -u- v-n-s. L_ k________ t__ v_____ L- k-r-c-s-o t-j v-n-s- ----------------------- La kuracisto tuj venos. 0
On està assegurat (-ada)? Kie--i-e-ta--aseku-ata? K__ v_ e____ a_________ K-e v- e-t-s a-e-u-a-a- ----------------------- Kie vi estas asekurata? 0
En què li puc ajudar? K-o- m---ar- -or vi? K___ m_ f___ p__ v__ K-o- m- f-r- p-r v-? -------------------- Kion mi faru por vi? 0
Que li fa mal alguna cosa? Ĉu------va- d-lo----? Ĉ_ v_ h____ d________ Ĉ- v- h-v-s d-l-r-j-? --------------------- Ĉu vi havas dolorojn? 0
On li fa mal? Ki- d---ras a- -i? K__ d______ a_ v__ K-e d-l-r-s a- v-? ------------------ Kie doloras al vi? 0
Encara em fa mal l’esquena. Mi----- ----s--orsdo-oro--. M_ ĉ___ h____ d____________ M- ĉ-a- h-v-s d-r-d-l-r-j-. --------------------------- Mi ĉiam havas dorsdolorojn. 0
Tinc sovint mals de cap. M---f-e h-vas--a---lo-o--. M_ o___ h____ k___________ M- o-t- h-v-s k-p-o-o-o-n- -------------------------- Mi ofte havas kapdolorojn. 0
A vegades em fa mal la panxa. M--fo-e-h--a- v------olo--jn. M_ f___ h____ v______________ M- f-j- h-v-s v-n-r-d-l-r-j-. ----------------------------- Mi foje havas ventrodolorojn. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Bonvo-- s-nvest--i -i-n-s-pr--! B______ s_________ v___ s______ B-n-o-u s-n-e-t-g- v-a- s-p-o-! ------------------------------- Bonvolu senvestigi vian supron! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! B----l---uŝ-ĝi-s-r -a-ta-l-n. B______ k_____ s__ l_ t______ B-n-o-u k-ŝ-ĝ- s-r l- t-b-o-. ----------------------------- Bonvolu kuŝiĝi sur la tablon. 0
La tensió és normal. V-a-sang-p--mo-esta--nor----. V__ s_________ e____ n_______ V-a s-n-o-r-m- e-t-s n-r-a-a- ----------------------------- Via sangopremo estas normala. 0
Ara li posaré una injecció. M- inj-kc--s vi-. M_ i________ v___ M- i-j-k-i-s v-n- ----------------- Mi injekcias vin. 0
Li prescric unes pastilles. Mi p---k-ibas--- -i -ilo---n. M_ p_________ a_ v_ p________ M- p-e-k-i-a- a- v- p-l-l-j-. ----------------------------- Mi preskribas al vi pilolojn. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Mi----as -l -----e--r-b-n----------ot-k-. M_ d____ a_ v_ p_________ p__ l_ a_______ M- d-n-s a- v- p-e-k-i-o- p-r l- a-o-e-o- ----------------------------------------- Mi donas al vi preskribon por la apoteko. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!