Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   eo pravigi ion 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [sepdek kvin]

pravigi ion 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Per què no ve vostè? Kial -- -- -e--s? K___ v_ n_ v_____ K-a- v- n- v-n-s- ----------------- Kial vi ne venas? 0
El temps és molt dolent. La-vet----tro --l--n--. L_ v_____ t__ m________ L- v-t-r- t-o m-l-o-a-. ----------------------- La vetero tro malbonas. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. M--ne------ ĉa- la v--ero-tr---a--o-a-. M_ n_ v____ ĉ__ l_ v_____ t__ m________ M- n- v-n-s ĉ-r l- v-t-r- t-o m-l-o-a-. --------------------------------------- Mi ne venas ĉar la vetero tro malbonas. 0
Per què no ve? Ki-l l---- vena-? K___ l_ n_ v_____ K-a- l- n- v-n-s- ----------------- Kial li ne venas? 0
No és convidat. L---e---t---invi---a. L_ n_ e____ i________ L- n- e-t-s i-v-t-t-. --------------------- Li ne estas invitita. 0
No ve perquè no és convidat. L---e v-na- ĉ-- -i-ne e--as invi----. L_ n_ v____ ĉ__ l_ n_ e____ i________ L- n- v-n-s ĉ-r l- n- e-t-s i-v-t-t-. ------------------------------------- Li ne venas ĉar li ne estas invitita. 0
Per què no véns? Kial -- ne ven--? K___ v_ n_ v_____ K-a- v- n- v-n-s- ----------------- Kial vi ne venas? 0
No tinc temps. M---e------ t--po-. M_ n_ h____ t______ M- n- h-v-s t-m-o-. ------------------- Mi ne havas tempon. 0
No vinc perquè no tinc temps. Mi n- ve-as ĉ-r -- ne---v----em-o-. M_ n_ v____ ĉ__ m_ n_ h____ t______ M- n- v-n-s ĉ-r m- n- h-v-s t-m-o-. ----------------------------------- Mi ne venas ĉar mi ne havas tempon. 0
Per què no et quedes? Ki-l -i----r-s--s? K___ v_ n_ r______ K-a- v- n- r-s-a-? ------------------ Kial vi ne restas? 0
Encara haig de treballar. Mi d--as -nk-ra- -ab-ri. M_ d____ a______ l______ M- d-v-s a-k-r-ŭ l-b-r-. ------------------------ Mi devas ankoraŭ labori. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. Mi-ne -e-tas --r m--d--a- -n---a- la--ri. M_ n_ r_____ ĉ__ m_ d____ a______ l______ M- n- r-s-a- ĉ-r m- d-v-s a-k-r-ŭ l-b-r-. ----------------------------------------- Mi ne restas ĉar mi devas ankoraŭ labori. 0
Per què se’n va ja? K--- -i--a- -o-----? K___ v_ j__ f_______ K-a- v- j-m f-r-r-s- -------------------- Kial vi jam foriras? 0
Estic cansat. Mi-esta--l--a. M_ e____ l____ M- e-t-s l-c-. -------------- Mi estas laca. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Mi forira- -----i-esta--la-a. M_ f______ ĉ__ m_ e____ l____ M- f-r-r-s ĉ-r m- e-t-s l-c-. ----------------------------- Mi foriras ĉar mi estas laca. 0
Per què se’n va ja? K-a---- j-- fo--et--a-? K___ v_ j__ f__________ K-a- v- j-m f-r-e-u-a-? ----------------------- Kial vi jam forveturas? 0
Ja és tard. Ja--ma-fru-s. J__ m________ J-m m-l-r-a-. ------------- Jam malfruas. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. Mi f-rvetu-a- -a--ja--mal--ua-. M_ f_________ ĉ__ j__ m________ M- f-r-e-u-a- ĉ-r j-m m-l-r-a-. ------------------------------- Mi forveturas ĉar jam malfruas. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...