Manual de conversa

ca A cal metge   »   sl Pri zdravniku

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [sedeminpetdeset]

Pri zdravniku

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Na-o--n-a----m p-- ----v-i--. N_________ s__ p__ z_________ N-r-č-n-a- s-m p-i z-r-v-i-u- ----------------------------- Naročen(a) sem pri zdravniku. 0
Tinc una cita a les deu en punt. N---č--------- ob -esetih. N_________ s__ o_ d_______ N-r-č-n-a- s-m o- d-s-t-h- -------------------------- Naročen(a) sem ob desetih. 0
Com es diu vostè? Ka---vam -- --e? K___ v__ j_ i___ K-k- v-m j- i-e- ---------------- Kako vam je ime? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. P-o-im--s-dit- -- v ---a-n-c-. P_____ u______ s_ v č_________ P-o-i- u-e-i-e s- v č-k-l-i-o- ------------------------------ Prosim usedite se v čakalnico. 0
El metge ja arriba. Z--av-i- pri-e--akoj. Z_______ p____ t_____ Z-r-v-i- p-i-e t-k-j- --------------------- Zdravnik pride takoj. 0
On està assegurat (-ada)? K-e s-- za-a-ovani? K__ s__ z__________ K-e s-e z-v-r-v-n-? ------------------- Kje ste zavarovani? 0
En què li puc ajudar? K-j la-ko-s---i- za v-s? K__ l____ s_____ z_ v___ K-j l-h-o s-o-i- z- v-s- ------------------------ Kaj lahko storim za vas? 0
Que li fa mal alguna cosa? Va-----i- Č-ti-- b-l---ne? V__ b____ Č_____ b________ V-s b-l-? Č-t-t- b-l-č-n-? -------------------------- Vas boli? Čutite bolečine? 0
On li fa mal? K-e -as-b---? K__ v__ b____ K-e v-s b-l-? ------------- Kje vas boli? 0
Encara em fa mal l’esquena. St---o -- -oli---b-t. S_____ m_ b___ h_____ S-a-n- m- b-l- h-b-t- --------------------- Stalno me boli hrbet. 0
Tinc sovint mals de cap. Po-ost- ----o-i g-ava. P______ m_ b___ g_____ P-g-s-o m- b-l- g-a-a- ---------------------- Pogosto me boli glava. 0
A vegades em fa mal la panxa. Vč---- -e-bo-- --e-uh. V_____ m_ b___ t______ V-a-i- m- b-l- t-e-u-. ---------------------- Včasih me boli trebuh. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Pr-s-- s--c--e-se do --su! P_____ s______ s_ d_ p____ P-o-i- s-e-i-e s- d- p-s-! -------------------------- Prosim slecite se do pasu! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Uležit- s-, -r-s-m, na -ežal-ik. U______ s__ p______ n_ l________ U-e-i-e s-, p-o-i-, n- l-ž-l-i-. -------------------------------- Uležite se, prosim, na ležalnik. 0
La tensió és normal. K-v-i-tl-k--e-- r--u. K____ t___ j_ v r____ K-v-i t-a- j- v r-d-. --------------------- Krvni tlak je v redu. 0
Ara li posaré una injecció. Dal-a)-v-m bom --je-c-j-. D_____ v__ b__ i_________ D-l-a- v-m b-m i-j-k-i-o- ------------------------- Dal(a) vam bom injekcijo. 0
Li prescric unes pastilles. Da-(----am --- -able--. D_____ v__ b__ t_______ D-l-a- v-m b-m t-b-e-e- ----------------------- Dal(a) vam bom tablete. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. D----) vam b-m ----pt--- ---eka-no. D_____ v__ b__ r_____ z_ v l_______ D-l-a- v-m b-m r-c-p- z- v l-k-r-o- ----------------------------------- Dal(a) vam bom recept za v lekarno. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!