У -е-----зит до -і--р-.
У м___ в____ д_ л______
У м-н- в-з-т д- л-к-р-.
-----------------------
У мене візит до лікаря. 0 U-men-----y---o l-k---a.U m___ v____ d_ l_______U m-n- v-z-t d- l-k-r-a-------------------------U mene vizyt do likarya.
З-й-і--, бу-ь-ласк-----с---в--риймал-н-.
З_______ б__________ м____ в п__________
З-й-і-ь- б-д---а-к-, м-с-е в п-и-м-л-н-.
----------------------------------------
Займіть, будь-ласка, місце в приймальні. 0 Z-y̆--tʹ--b-d---a-k-, mis------pr-y---l-n-.Z_______ b__________ m_____ v p__________Z-y-m-t-, b-d---a-k-, m-s-s- v p-y-̆-a-ʹ-i--------------------------------------------Zay̆mitʹ, budʹ-laska, mistse v pryy̆malʹni.
У -ас--ос- -о--ть?
У в__ щ___ б______
У в-с щ-с- б-л-т-?
------------------
У вас щось болить? 0 U --s s-ch-sʹ--o----?U v__ s______ b______U v-s s-c-o-ʹ b-l-t-?---------------------U vas shchosʹ bolytʹ?
Я м----а---- бол-------ні.
Я м__ з_____ б___ в с_____
Я м-ю з-в-д- б-л- в с-и-і-
--------------------------
Я маю завжди болі в спині. 0 Y-----u ----h-----l- v---yn-.Y_ m___ z______ b___ v s_____Y- m-y- z-v-h-y b-l- v s-y-i------------------------------YA mayu zavzhdy boli v spyni.
Я м-ю -н-д- бо-і в жи-о--.
Я м__ і____ б___ в ж______
Я м-ю і-о-і б-л- в ж-в-т-.
--------------------------
Я маю іноді болі в животі. 0 YA--ayu----d- -oli - -h-voti.Y_ m___ i____ b___ v z_______Y- m-y- i-o-i b-l- v z-y-o-i------------------------------YA mayu inodi boli v zhyvoti.
Ти-к - --р-дку.
Т___ в п_______
Т-с- в п-р-д-у-
---------------
Тиск в порядку. 0 T-sk - p--yadku.T___ v p________T-s- v p-r-a-k-.----------------Tysk v poryadku.
Я -----ам --б---к-.
Я д__ В__ т________
Я д-м В-м т-б-е-к-.
-------------------
Я дам Вам таблетки. 0 YA -a- --- t-b--tk-.Y_ d__ V__ t________Y- d-m V-m t-b-e-k-.--------------------YA dam Vam tabletky.
La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu.
És el que ha revelat un estudi americà.
Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees.
Es va fer amb l'ajut d'un ordinador.
A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules.
Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu.
Els resultats van ser clars.
Com més breu és una paraula, menys informació transmet.
Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues.
Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística.
Quan parlem, ens concentrem en allò important.
De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues.
Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància.
La correlació entre extensió i contingut té més avantatges.
D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant.
O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació.
Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues.
O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes.
Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant.
El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme.
D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten.
Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats.
Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa.
La comunicació seria, llavors, més difícil.
Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes.
Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió.
Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple!
Més curt: KISS!