Manual de conversa

ca A cal metge   »   bg При лекаря

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [петдесет и седем]

57 [petdeset i sedem]

При лекаря

[Pri lekarya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Аз ---- ча------л--аря. А_ и___ ч__ п__ л______ А- и-а- ч-с п-и л-к-р-. ----------------------- Аз имам час при лекаря. 0
A- i--- --as -ri-le-arya. A_ i___ c___ p__ l_______ A- i-a- c-a- p-i l-k-r-a- ------------------------- Az imam chas pri lekarya.
Tinc una cita a les deu en punt. И-а----с за --. И___ ч__ з_ 1__ И-а- ч-с з- 1-. --------------- Имам час за 10. 0
Im-m cha- -a --. I___ c___ z_ 1__ I-a- c-a- z- 1-. ---------------- Imam chas za 10.
Com es diu vostè? К-к се-к-зв-т-? К__ с_ к_______ К-к с- к-з-а-е- --------------- Как се казвате? 0
K---se---z--te? K__ s_ k_______ K-k s- k-z-a-e- --------------- Kak se kazvate?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Мо-я,----н--- в ч--алн-т-. М____ с______ в ч_________ М-л-, с-д-е-е в ч-к-л-я-а- -------------------------- Моля, седнете в чакалнята. 0
M-l-a- --dnet--v--hakal---t-. M_____ s______ v c___________ M-l-a- s-d-e-e v c-a-a-n-a-a- ----------------------------- Molya, sednete v chakalnyata.
El metge ja arriba. Л--а--т-щ---о----в---ага. Л______ щ_ д____ в_______ Л-к-р-т щ- д-й-е в-д-а-а- ------------------------- Лекарят ще дойде веднага. 0
Lekar--t-s--h- doyde -e---g-. L_______ s____ d____ v_______ L-k-r-a- s-c-e d-y-e v-d-a-a- ----------------------------- Lekaryat shche doyde vednaga.
On està assegurat (-ada)? К-де сте -а-----о-а--- зас---х-вана? К___ с__ з__________ / з____________ К-д- с-е з-с-р-х-в-н / з-с-р-х-в-н-? ------------------------------------ Къде сте застрахован / застрахована? 0
Kyd- -te-z-----k--v-n ---ast-ak-o----? K___ s__ z___________ / z_____________ K-d- s-e z-s-r-k-o-a- / z-s-r-k-o-a-a- -------------------------------------- Kyde ste zastrakhovan / zastrakhovana?
En què li puc ajudar? Как-о м--а--а---п-а-я -а-В-с? К____ м___ д_ н______ з_ В___ К-к-о м-г- д- н-п-а-я з- В-с- ----------------------------- Какво мога да направя за Вас? 0
K-kv- m-ga d- ---r---a -----s? K____ m___ d_ n_______ z_ V___ K-k-o m-g- d- n-p-a-y- z- V-s- ------------------------------ Kakvo moga da napravya za Vas?
Que li fa mal alguna cosa? И-ат- ли-б--ки? И____ л_ б_____ И-а-е л- б-л-и- --------------- Имате ли болки? 0
I-a-- l----lki? I____ l_ b_____ I-a-e l- b-l-i- --------------- Imate li bolki?
On li fa mal? К-д---и б-ли? К___ В_ б____ К-д- В- б-л-? ------------- Къде Ви боли? 0
Kyde-V-----i? K___ V_ b____ K-d- V- b-l-? ------------- Kyde Vi boli?
Encara em fa mal l’esquena. По-то---о-ме-б-л- -ъ-бъ-. П________ м_ б___ г______ П-с-о-н-о м- б-л- г-р-ъ-. ------------------------- Постоянно ме боли гърбът. 0
P----y-n-- m--bo-- gyr-yt. P_________ m_ b___ g______ P-s-o-a-n- m- b-l- g-r-y-. -------------------------- Postoyanno me boli gyrbyt.
Tinc sovint mals de cap. Ч---о--мам г--в-б-ли-. Ч____ и___ г__________ Ч-с-о и-а- г-а-о-о-и-. ---------------------- Често имам главоболие. 0
C--sto-imam gl---b---e. C_____ i___ g__________ C-e-t- i-a- g-a-o-o-i-. ----------------------- Chesto imam glavobolie.
A vegades em fa mal la panxa. По---ога--е-боли к-р----. П_______ м_ б___ к_______ П-н-к-г- м- б-л- к-р-м-т- ------------------------- Понякога ме боли коремът. 0
Po--ak--a m--bol- ---em-t. P________ m_ b___ k_______ P-n-a-o-a m- b-l- k-r-m-t- -------------------------- Ponyakoga me boli koremyt.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! С--ле--те -- до --ъст-, мол-! С________ с_ д_ к______ м____ С-б-е-е-е с- д- к-ъ-т-, м-л-! ----------------------------- Съблечете се до кръста, моля! 0
Sy----he-- -e--o-kr-s-a, --ly-! S_________ s_ d_ k______ m_____ S-b-e-h-t- s- d- k-y-t-, m-l-a- ------------------------------- Syblechete se do krysta, molya!
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ле---те-н- ----т--та---о--! Л______ н_ к_________ м____ Л-г-е-е н- к-ш-т-а-а- м-л-! --------------------------- Легнете на кушетката, моля! 0
L-----e--a--u-h-tkata,-m--y-! L______ n_ k__________ m_____ L-g-e-e n- k-s-e-k-t-, m-l-a- ----------------------------- Legnete na kushetkata, molya!
La tensió és normal. К--вно-- --ляг-н--е---р--лно. К_______ н_______ е н________ К-ъ-н-т- н-л-г-н- е н-р-а-н-. ----------------------------- Кръвното налягане е нормално. 0
Kry-not-------gan---e-n--ma---. K_______ n________ y_ n________ K-y-n-t- n-l-a-a-e y- n-r-a-n-. ------------------------------- Kryvnoto nalyagane ye normalno.
Ara li posaré una injecció. Ще-В---а----- и--е-ция. Щ_ В_ н______ и________ Щ- В- н-п-а-я и-ж-к-и-. ----------------------- Ще Ви направя инжекция. 0
S---e--i n-p-a-y- inzh-----y-. S____ V_ n_______ i___________ S-c-e V- n-p-a-y- i-z-e-t-i-a- ------------------------------ Shche Vi napravya inzhektsiya.
Li prescric unes pastilles. Щ- -- -ам ----ет--. Щ_ В_ д__ т________ Щ- В- д-м т-б-е-к-. ------------------- Ще Ви дам таблетки. 0
Shche V- -a- --bl-tki. S____ V_ d__ t________ S-c-e V- d-m t-b-e-k-. ---------------------- Shche Vi dam tabletki.
Li dono una recepta per a la farmàcia. Ще--и на-и-а--ец-п--. Щ_ В_ н_____ р_______ Щ- В- н-п-ш- р-ц-п-а- --------------------- Ще Ви напиша рецепта. 0
Sh-he -- -----h---ets--ta. S____ V_ n______ r________ S-c-e V- n-p-s-a r-t-e-t-. -------------------------- Shche Vi napisha retsepta.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!