Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   uk Вивчення іноземних мов

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [двадцять три]

23 [dvadtsyatʹ try]

Вивчення іноземних мов

Vyvchennya inozemnykh mov

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
On ha après l’espanyol? Де -и-в-ил--і-пан----? Д_ В_ в____ і_________ Д- В- в-и-и і-п-н-ь-у- ---------------------- Де Ви вчили іспанську? 0
De-Vy--c-y-y-is-a-s-k-? D_ V_ v_____ i_________ D- V- v-h-l- i-p-n-ʹ-u- ----------------------- De Vy vchyly ispansʹku?
Parla portuguès també? Ви -на-те--а--- пор----л---к-? В_ з_____ т____ п_____________ В- з-а-т- т-к-ж п-р-у-а-ь-ь-у- ------------------------------ Ви знаєте також португальську? 0
V- -----t- ---o---p-r-------ʹ--? V_ z______ t_____ p_____________ V- z-a-e-e t-k-z- p-r-u-a-ʹ-ʹ-u- -------------------------------- Vy znayete takozh portuhalʹsʹku?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Так, - -наю----ож ---шк- ---л--с---. Т___ я з___ т____ т_____ і__________ Т-к- я з-а- т-к-ж т-о-к- і-а-і-с-к-. ------------------------------------ Так, я знаю також трошки італійську. 0
T-k,-ya--nay- -a-oz- tro-hk---taliy̆s-ku. T___ y_ z____ t_____ t______ i__________ T-k- y- z-a-u t-k-z- t-o-h-y i-a-i-̆-ʹ-u- ----------------------------------------- Tak, ya znayu takozh troshky italiy̆sʹku.
Penso que parla molt bé. Я-вв-ж-ю,-щ--В- го-ор----дуж- доб-е. Я в______ щ_ В_ г_______ д___ д_____ Я в-а-а-, щ- В- г-в-р-т- д-ж- д-б-е- ------------------------------------ Я вважаю, що Ви говорите дуже добре. 0
Y- ---zha--, s---o V- h-vor--- d-z-e--ob-e. Y_ v________ s____ V_ h_______ d____ d_____ Y- v-a-h-y-, s-c-o V- h-v-r-t- d-z-e d-b-e- ------------------------------------------- YA vvazhayu, shcho Vy hovoryte duzhe dobre.
Les llengües s’assemblen. М-ви-доси-ь по----і. М___ д_____ п_______ М-в- д-с-т- п-д-б-і- -------------------- Мови досить подібні. 0
Movy--o-y-- -o-ib-i. M___ d_____ p_______ M-v- d-s-t- p-d-b-i- -------------------- Movy dosytʹ podibni.
Les puc comprendre bé. Я-їх -оз---- --бре. Я ї_ р______ д_____ Я ї- р-з-м-ю д-б-е- ------------------- Я їх розумію добре. 0
Y--i-k- -oz-m--u-d-bre. Y_ ï__ r_______ d_____ Y- i-k- r-z-m-y- d-b-e- ----------------------- YA ïkh rozumiyu dobre.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. Ал- г-в-р-ти ---и--ти в--к-. А__ г_______ і п_____ в_____ А-е г-в-р-т- і п-с-т- в-ж-о- ---------------------------- Але говорити і писати важко. 0
A-e -o----ty --py-at-----h-o. A__ h_______ i p_____ v______ A-e h-v-r-t- i p-s-t- v-z-k-. ----------------------------- Ale hovoryty i pysaty vazhko.
Encara faig un munt d’errors. Я-р--лю--- -а--------ил--. Я р____ щ_ б_____ п_______ Я р-б-ю щ- б-г-т- п-м-л-к- -------------------------- Я роблю ще багато помилок. 0
Y- -o-l-- s--he---h--o--o----k. Y_ r_____ s____ b_____ p_______ Y- r-b-y- s-c-e b-h-t- p-m-l-k- ------------------------------- YA roblyu shche bahato pomylok.
No dubti a corregir-me, si us plau. В-----л---е-ме----ав--и, буд---а---. В__________ м___ з______ б__________ В-п-а-л-й-е м-н- з-в-д-, б-д---а-к-. ------------------------------------ Виправляйте мене завжди, будь-ласка. 0
Vy---vl-ay̆te-me---z-----y- b-d--l----. V___________ m___ z_______ b__________ V-p-a-l-a-̆-e m-n- z-v-h-y- b-d---a-k-. --------------------------------------- Vypravlyay̆te mene zavzhdy, budʹ-laska.
La seva pronunciació és molt bona. В--- -и-ов--ці--ом --бра. В___ в_____ ц_____ д_____ В-ш- в-м-в- ц-л-о- д-б-а- ------------------------- Ваша вимова цілком добра. 0
V-sh----m--- --il--m---b--. V____ v_____ t______ d_____ V-s-a v-m-v- t-i-k-m d-b-a- --------------------------- Vasha vymova tsilkom dobra.
Té un lleuger accent. Ви м-є-- ---е--ки--а-----. В_ м____ м________ а______ В- м-є-е м-л-н-к-й а-ц-н-. -------------------------- Ви маєте маленький акцент. 0
Vy--aye-e m--e-ʹk-y̆--k-----. V_ m_____ m________ a_______ V- m-y-t- m-l-n-k-y- a-t-e-t- ----------------------------- Vy mayete malenʹkyy̆ aktsent.
Es pot endevinar d’on ve. Мо-------нат-ся- з----- В-------. М____ д_________ з_____ В_ р_____ М-ж-а д-з-а-и-я- з-і-к- В- р-д-м- --------------------------------- Можна дізнатися, звідки Ви родом. 0
M-zh-a -iz-a--sy--, zv-d---V--rod-m. M_____ d_________ , z_____ V_ r_____ M-z-n- d-z-a-y-y- , z-i-k- V- r-d-m- ------------------------------------ Mozhna diznatysya , zvidky Vy rodom.
Quina és la seva llengua materna? Я-----ва----л- -ас рі-н-ю? Я__ м___ є д__ в__ р______ Я-а м-в- є д-я в-с р-д-о-? -------------------------- Яка мова є для вас рідною? 0
Yak- mova-ye dl-a vas -i-----? Y___ m___ y_ d___ v__ r_______ Y-k- m-v- y- d-y- v-s r-d-o-u- ------------------------------ Yaka mova ye dlya vas ridnoyu?
Que fa algun curs de llengua vostè? В--в--ві-ує-- ----ий -у-с? В_ в_________ м_____ к____ В- в-д-і-у-т- м-в-и- к-р-? -------------------------- Ви відвідуєте мовний курс? 0
V- -i---duye-e mov-yy---ur-? V_ v__________ m_____ k____ V- v-d-i-u-e-e m-v-y-̆ k-r-? ---------------------------- Vy vidviduyete movnyy̆ kurs?
Quin material utilitza? Я-і -----льні -ат-р-а-- -- викор-сто-у---? Я__ н________ м________ в_ в______________ Я-і н-в-а-ь-і м-т-р-а-и в- в-к-р-с-о-у-т-? ------------------------------------------ Які навчальні матеріали ви використовуєте? 0
Ya-- n-v-----n- ma--rialy -- -y-or-s--v--et-? Y___ n_________ m________ v_ v_______________ Y-k- n-v-h-l-n- m-t-r-a-y v- v-k-r-s-o-u-e-e- --------------------------------------------- Yaki navchalʹni materialy vy vykorystovuyete?
Ara mateix no me’n recordo del nom. Я з---- не --а-, я-----н-з--а---с-. Я з____ н_ з____ я_ ц_ н___________ Я з-р-з н- з-а-, я- ц- н-з-в-є-ь-я- ----------------------------------- Я зараз не знаю, як це називається. 0
YA zaraz----znay-, -ak ----n--y-a-et-sy-. Y_ z____ n_ z_____ y__ t__ n_____________ Y- z-r-z n- z-a-u- y-k t-e n-z-v-y-t-s-a- ----------------------------------------- YA zaraz ne znayu, yak tse nazyvayetʹsya.
El títol no em ve a la memòria. Я -- --жу п--гад-т--назви. Я н_ м___ п________ н_____ Я н- м-ж- п-и-а-а-и н-з-и- -------------------------- Я не можу пригадати назви. 0
YA -e m-z-u-pry--dat- -az--. Y_ n_ m____ p________ n_____ Y- n- m-z-u p-y-a-a-y n-z-y- ---------------------------- YA ne mozhu pryhadaty nazvy.
L’he oblidat. Я ц- --б-- - з---ла. Я ц_ з____ / з______ Я ц- з-б-в / з-б-л-. -------------------- Я це забув / забула. 0
YA--s--zab---/ z-bu-a. Y_ t__ z____ / z______ Y- t-e z-b-v / z-b-l-. ---------------------- YA tse zabuv / zabula.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!