Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   uk Читати і писати

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [шість]

6 [shistʹ]

Читати і писати

[Chytaty i pysaty]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
(Jo) llegeixo. Я --таю. Я ч_____ Я ч-т-ю- -------- Я читаю. 0
Y--chy----. Y_ c_______ Y- c-y-a-u- ----------- YA chytayu.
(Jo) llegeixo una lletra. Я-чит-- -і----. Я ч____ л______ Я ч-т-ю л-т-р-. --------------- Я читаю літеру. 0
YA -hy---u--it---. Y_ c______ l______ Y- c-y-a-u l-t-r-. ------------------ YA chytayu literu.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. Я--ит-----о-о. Я ч____ с_____ Я ч-т-ю с-о-о- -------------- Я читаю слово. 0
Y- ---t-yu--l---. Y_ c______ s_____ Y- c-y-a-u s-o-o- ----------------- YA chytayu slovo.
(Jo) llegeixo una frase. Я ч-т-- -е-ення. Я ч____ р_______ Я ч-т-ю р-ч-н-я- ---------------- Я читаю речення. 0
Y--chy-ayu--ec--n---. Y_ c______ r_________ Y- c-y-a-u r-c-e-n-a- --------------------- YA chytayu rechennya.
(Jo) llegeixo una carta. Я-чи-а- -и-т. Я ч____ л____ Я ч-т-ю л-с-. ------------- Я читаю лист. 0
Y- ---t-yu-l---. Y_ c______ l____ Y- c-y-a-u l-s-. ---------------- YA chytayu lyst.
(Jo) llegeixo un llibre. Я ч---ю-книгу. Я ч____ к_____ Я ч-т-ю к-и-у- -------------- Я читаю книгу. 0
Y--c--t-yu knyh-. Y_ c______ k_____ Y- c-y-a-u k-y-u- ----------------- YA chytayu knyhu.
Jo llegeixo. Я---та-. Я ч_____ Я ч-т-ю- -------- Я читаю. 0
Y---hytayu. Y_ c_______ Y- c-y-a-u- ----------- YA chytayu.
Tu llegeixes. Т--чит-є-. Т_ ч______ Т- ч-т-є-. ---------- Ти читаєш. 0
T- --ytayesh. T_ c_________ T- c-y-a-e-h- ------------- Ty chytayesh.
Ell llegeix. В-н--итає. В__ ч_____ В-н ч-т-є- ---------- Він читає. 0
V---c--ta-e. V__ c_______ V-n c-y-a-e- ------------ Vin chytaye.
(Jo) escric. Я---шу. Я п____ Я п-ш-. ------- Я пишу. 0
YA ---hu. Y_ p_____ Y- p-s-u- --------- YA pyshu.
(Jo) escric una lletra. Я пи-у -і-е-у. Я п___ л______ Я п-ш- л-т-р-. -------------- Я пишу літеру. 0
Y- p---u l-----. Y_ p____ l______ Y- p-s-u l-t-r-. ---------------- YA pyshu literu.
(Jo) escric una paraula. Я -и-у -ло--. Я п___ с_____ Я п-ш- с-о-о- ------------- Я пишу слово. 0
Y-----h- -l-vo. Y_ p____ s_____ Y- p-s-u s-o-o- --------------- YA pyshu slovo.
(Jo) escric una frase. Я --ш- ---енн-. Я п___ р_______ Я п-ш- р-ч-н-я- --------------- Я пишу речення. 0
YA p-s-- re---n-y-. Y_ p____ r_________ Y- p-s-u r-c-e-n-a- ------------------- YA pyshu rechennya.
(Jo) escric una carta. Я----у л-с-. Я п___ л____ Я п-ш- л-с-. ------------ Я пишу лист. 0
Y---y-hu l--t. Y_ p____ l____ Y- p-s-u l-s-. -------------- YA pyshu lyst.
(Jo) escric un llibre. Я----у --иг-. Я п___ к_____ Я п-ш- к-и-у- ------------- Я пишу книгу. 0
YA -ys---kn-hu. Y_ p____ k_____ Y- p-s-u k-y-u- --------------- YA pyshu knyhu.
Jo escric. Я пишу. Я п____ Я п-ш-. ------- Я пишу. 0
YA-pys-u. Y_ p_____ Y- p-s-u- --------- YA pyshu.
Tu escrius. Ти--ишеш. Т_ п_____ Т- п-ш-ш- --------- Ти пишеш. 0
T- py----h. T_ p_______ T- p-s-e-h- ----------- Ty pyshesh.
Ell escriu. Він-п-ш-. В__ п____ В-н п-ш-. --------- Він пише. 0
Vi--p-sh-. V__ p_____ V-n p-s-e- ---------- Vin pyshe.

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!