Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   bg Изучаване на чужди езици

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [двайсет и три]

23 [dvayset i tri]

Изучаване на чужди езици

[Izuchavane na chuzhdi yezitsi]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
On ha après l’espanyol? К-де --е --и-и и-п-нс-и? К___ с__ у____ и________ К-д- с-е у-и-и и-п-н-к-? ------------------------ Къде сте учили испански? 0
Ky---ste -ch-li -sp--s--? K___ s__ u_____ i________ K-d- s-e u-h-l- i-p-n-k-? ------------------------- Kyde ste uchili ispanski?
Parla portuguès també? Мож--е--и д-----о-ите-и -о-ту--л--и? М_____ л_ д_ г_______ и п___________ М-ж-т- л- д- г-в-р-т- и п-р-у-а-с-и- ------------------------------------ Можете ли да говорите и португалски? 0
Mo----e li-------o---e-i-p--t-----k-? M______ l_ d_ g_______ i p___________ M-z-e-e l- d- g-v-r-t- i p-r-u-a-s-i- ------------------------------------- Mozhete li da govorite i portugalski?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Да--гов-р- и --лк- итал-а----. Д__ г_____ и м____ и__________ Д-, г-в-р- и м-л-о и-а-и-н-к-. ------------------------------ Да, говоря и малко италиански. 0
Da,-----r-a-----l-- --al-a--k-. D__ g______ i m____ i__________ D-, g-v-r-a i m-l-o i-a-i-n-k-. ------------------------------- Da, govorya i malko italianski.
Penso que parla molt bé. Мис---------в----е-м-о-о --б--. М_____ ч_ г_______ м____ д_____ М-с-я- ч- г-в-р-т- м-о-о д-б-е- ------------------------------- Мисля, че говорите много добре. 0
M-s-----ch--g-vor-te --ogo---bre. M______ c__ g_______ m____ d_____ M-s-y-, c-e g-v-r-t- m-o-o d-b-e- --------------------------------- Mislya, che govorite mnogo dobre.
Les llengües s’assemblen. Е--ц-те--- до--а--л----. Е______ с_ д____ б______ Е-и-и-е с- д-с-а б-и-к-. ------------------------ Езиците са доста близки. 0
E---si-e ------t--b-izk-. E_______ s_ d____ b______ E-i-s-t- s- d-s-a b-i-k-. ------------------------- Ezitsite sa dosta blizki.
Les puc comprendre bé. Аз -----д- -- -а--ира---о-р-. А_ м___ д_ г_ р_______ д_____ А- м-г- д- г- р-з-и-а- д-б-е- ----------------------------- Аз мога да ги разбирам добре. 0
Az---ga--- gi raz--r----ob-e. A_ m___ d_ g_ r_______ d_____ A- m-g- d- g- r-z-i-a- d-b-e- ----------------------------- Az moga da gi razbiram dobre.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. Но -ово--н-т- и ---а-ет- са ----н-. Н_ г_________ и п_______ с_ т______ Н- г-в-р-н-т- и п-с-н-т- с- т-у-н-. ----------------------------------- Но говоренето и писането са трудни. 0
N---ov----e-- - -----e-- -- -----i. N_ g_________ i p_______ s_ t______ N- g-v-r-n-t- i p-s-n-t- s- t-u-n-. ----------------------------------- No govoreneto i pisaneto sa trudni.
Encara faig un munt d’errors. Вс--о---п--в- м------р-ш--. В__ о__ п____ м____ г______ В-е о-е п-а-я м-о-о г-е-к-. --------------------------- Все още правя много грешки. 0
Vs- o-------ravya---og- -r-shk-. V__ o_____ p_____ m____ g_______ V-e o-h-h- p-a-y- m-o-o g-e-h-i- -------------------------------- Vse oshche pravya mnogo greshki.
No dubti a corregir-me, si us plau. М--я- -опр--я-----е-в-----. М____ п_________ м_ в______ М-л-, п-п-а-я-т- м- в-н-г-. --------------------------- Моля, поправяйте ме винаги. 0
Mo---, po---v-a-te--e-v--agi. M_____ p__________ m_ v______ M-l-a- p-p-a-y-y-e m- v-n-g-. ----------------------------- Molya, popravyayte me vinagi.
La seva pronunciació és molt bona. П--изн----и--о--- е м---- --бро. П_____________ В_ е м____ д_____ П-о-з-о-е-и-т- В- е м-о-о д-б-о- -------------------------------- Произношението Ви е много добро. 0
Proizn-----ie-- -- ye--n--o--o-r-. P______________ V_ y_ m____ d_____ P-o-z-o-h-n-e-o V- y- m-o-o d-b-o- ---------------------------------- Proiznoshenieto Vi ye mnogo dobro.
Té un lleuger accent. Имат----а- ------. И____ с___ а______ И-а-е с-а- а-ц-н-. ------------------ Имате слаб акцент. 0
Im----sla- -kts-n-. I____ s___ a_______ I-a-e s-a- a-t-e-t- ------------------- Imate slab aktsent.
Es pot endevinar d’on ve. Ра--ир- ---от-ъ-е сте. Р______ с_ о_____ с___ Р-з-и-а с- о-к-д- с-е- ---------------------- Разбира се откъде сте. 0
Ra-bi-a se --kyd- s-e. R______ s_ o_____ s___ R-z-i-a s- o-k-d- s-e- ---------------------- Razbira se otkyde ste.
Quina és la seva llengua materna? Ка----е майчиния--Ви--з--? К____ е м________ В_ е____ К-к-в е м-й-и-и-т В- е-и-? -------------------------- Какъв е майчиният Ви език? 0
Ka-y- -- -ayc-ini-a- -- y--ik? K____ y_ m__________ V_ y_____ K-k-v y- m-y-h-n-y-t V- y-z-k- ------------------------------ Kakyv ye maychiniyat Vi yezik?
Que fa algun curs de llengua vostè? По-е---а-е--- ----о- -урс? П_________ л_ е_____ к____ П-с-щ-в-т- л- е-и-о- к-р-? -------------------------- Посещавате ли езиков курс? 0
P-------ava-- -i--e--kov k-rs? P____________ l_ y______ k____ P-s-s-c-a-a-e l- y-z-k-v k-r-? ------------------------------ Poseshchavate li yezikov kurs?
Quin material utilitza? Ко--у-ебн-к изп-л-----? К__ у______ и__________ К-й у-е-н-к и-п-л-в-т-? ----------------------- Кой учебник използвате? 0
Ko- u-h---ik -zp------e? K__ u_______ i__________ K-y u-h-b-i- i-p-l-v-t-? ------------------------ Koy uchebnik izpolzvate?
Ara mateix no me’n recordo del nom. В-мо--н-а не ---- --к--е-к-зв-. В м______ н_ з___ к__ с_ к_____ В м-м-н-а н- з-а- к-к с- к-з-а- ------------------------------- В момента не зная как се казва. 0
V m-menta-ne ----a---k-se---zva. V m______ n_ z____ k__ s_ k_____ V m-m-n-a n- z-a-a k-k s- k-z-a- -------------------------------- V momenta ne znaya kak se kazva.
El títol no em ve a la memòria. Не с- сещ---з----гл-в-е-о. Н_ с_ с____ з_ з__________ Н- с- с-щ-м з- з-г-а-и-т-. -------------------------- Не се сещам за заглавието. 0
Ne-s---------- -a -a---vi---. N_ s_ s_______ z_ z__________ N- s- s-s-c-a- z- z-g-a-i-t-. ----------------------------- Ne se seshcham za zaglavieto.
L’he oblidat. Заб---их-го. З_______ г__ З-б-а-и- г-. ------------ Забравих го. 0
Z--rav--h---. Z________ g__ Z-b-a-i-h g-. ------------- Zabravikh go.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!