Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   ar ‫ضمائر الملكية 1‬

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

‫66 [ستة وستون]‬

66 [stat wastun]

‫ضمائر الملكية 1‬

[idmayir almalakiat 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
jo – el meu ‫أنا-ــ---ــ-ـ-- / -ـ-ــي‬ ‫___ ـ________ ي / ـ______ ‫-ن- ـ-ـ-ـ-ـ-ـ ي / ـ-ـ-ـ-‬ -------------------------- ‫أنا ـــــــــ ي / ـــــي‬ 0
a--a -y --y a___ y / y a-a- y / y ----------- anaa y / y
No trobo la meva clau. ‫ل--أ-د م--ا-ي.‬ ‫__ أ__ م_______ ‫-ا أ-د م-ت-ح-.- ---------------- ‫لا أجد مفتاحي.‬ 0
l-a 'aji-u mu-a-ah--. l__ '_____ m_________ l-a '-j-d- m-f-t-h-a- --------------------- laa 'ajidu mufatahia.
No trobo el meu bitllet. ‫-ا--جد --ك-ة -ف---‬ ‫__ أ__ ت____ س_____ ‫-ا أ-د ت-ك-ة س-ر-.- -------------------- ‫لا أجد تذكرة سفري.‬ 0
laa--a--d- --dhk-ra-an--a--i. l__ '_____ t__________ s_____ l-a '-j-d- t-d-k-r-t-n s-f-i- ----------------------------- laa 'ajidu tadhkiratan safri.
tu – el teu ‫-أ-- ــ-ــ-ـ- -ـ-/ ك‬ ‫ أ__ ـ_______ ـ___ ك_ ‫ أ-ت ـ-ـ-ـ-ـ- ـ-ك- ك- ---------------------- ‫ أنت ــــــــ ــك/ ك‬ 0
'-n- ---k '___ k_ k '-n- k- k ---------- 'ant k/ k
Has trobat la teva clau? ‫---وجدت م-ت-ح-؟‬ ‫__ و___ م_______ ‫-ل و-د- م-ت-ح-؟- ----------------- ‫هل وجدت مفتاحك؟‬ 0
hl-w--a-at-m-f-ah-? h_ w______ m_______ h- w-j-d-t m-f-a-k- ------------------- hl wajadat miftahk?
Has trobat el teu bitllet? ‫-- وج-ت---ك-ة----ك؟‬ ‫__ و___ ت____ س_____ ‫-ل و-د- ت-ك-ة س-ر-؟- --------------------- ‫هل وجدت تذكرة سفرك؟‬ 0
hl----a--t-t---k---t-sa---a? h_ w______ t________ s______ h- w-j-d-t t-d-k-r-t s-f-k-? ---------------------------- hl wajadat tadhkirat safrka?
ell – el seu ‫ه--ـ-ـ---ـــ ــ-ـ--/--‬ ‫__ ـ________ ـ______ ه_ ‫-و ـ-ـ-ـ-ـ-ـ ـ-ـ-ـ-/ ه- ------------------------ ‫هو ـــــــــ ـــــه/ ه‬ 0
h-- h/-h h_ h_ h h- h- h -------- hw h/ h
Saps on és la seva clau? ‫-ت-لم-أ-ن -----ت--ه؟‬ ‫_____ أ__ ه_ م_______ ‫-ت-ل- أ-ن ه- م-ت-ح-؟- ---------------------- ‫أتعلم أين هو مفتاحه؟‬ 0
a---l-- -ay- h- mu--t-h--? a______ '___ h_ m_________ a-a-l-m '-y- h- m-f-t-h-h- -------------------------- ataelam 'ayn hu mufatahuh?
Saps on és el seu bitllet? ‫---لم أين----ت-ك-ة --ر--‬ ‫_____ أ__ ه_ ت____ س_____ ‫-ت-ل- أ-ن ه- ت-ك-ة س-ر-؟- -------------------------- ‫أتعلم أين هي تذكرة سفره؟‬ 0
at---a- '--- ----a-hkira- safa-h? a______ '___ h_ t________ s______ a-a-l-m '-y- h- t-d-k-r-t s-f-r-? --------------------------------- ataelam 'ayn hi tadhkirat safarh?
ella – el seu ‫هي ـ-ـ---ــــ--- / ـ-ـه-‬ ‫__ ـ_________ ه_ / ـ_____ ‫-ي ـ-ـ-ـ-ـ-ـ- ه- / ـ-ـ-ا- -------------------------- ‫هي ــــــــــ ها / ـــها‬ 0
h- -ha - ha h_ h_ / h_ h- h- / h- ----------- hi ha / ha
Els seus diners han desaparegut. ‫لقد-ف-د- ن--دها.‬ ‫___ ف___ ن_______ ‫-ق- ف-د- ن-و-ه-.- ------------------ ‫لقد فقدت نقودها.‬ 0
lq-- -aqad-- n---d-ha. l___ f______ n________ l-a- f-q-d-t n-q-d-h-. ---------------------- lqad faqadat nuquduha.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. ‫ك----نه- فقدت----ق-------ئ--ا-ية.‬ ‫___ أ___ ف___ ب______ ا___________ ‫-م- أ-ه- ف-د- ب-ا-ت-ا ا-إ-ت-ا-ي-.- ----------------------------------- ‫كما أنها فقدت بطاقتها الإئتمانية.‬ 0
km- '-n-h- f-q-da----t--ati-a-al'i----an----. k__ '_____ f______ b_________ a______________ k-a '-n-h- f-q-d-t b-t-q-t-h- a-'-i-a-a-i-t-. --------------------------------------------- kma 'anaha faqadat bitaqatiha al'iitamaniata.
nosaltres – el nostre ‫نح- --ـ-ــــ--نا‬ ‫___ ـ________ ن__ ‫-ح- ـ-ـ-ـ-ـ-ـ ن-‬ ------------------ ‫نحن ـــــــــ نا‬ 0
nh--- na n___ n_ n-a- n- -------- nhan na
El nostre avi està malalt. ‫جد-ا--ري-.‬ ‫____ م_____ ‫-د-ا م-ي-.- ------------ ‫جدنا مريض.‬ 0
j--na-murida. j____ m______ j-u-a m-r-d-. ------------- jduna murida.
La nostra àvia està bé de salut. ‫ج--ن- ب-ح- ج---.‬ ‫_____ ب___ ج_____ ‫-د-ن- ب-ح- ج-د-.- ------------------ ‫جدتنا بصحة جيدة.‬ 0
jd--na---s--a- jayi--t-. j_____ b______ j________ j-a-n- b-s-h-t j-y-d-t-. ------------------------ jdatna bisihat jayidata.
vosaltres – el vostre ‫-ن-- ------ـــ كم-ــــ-م/أن--ّ---ـ---ــ--ـكن‬ ‫____ ـ________ ك_ ـ__________ ـ_______ ـ____ ‫-ن-م ـ-ـ-ـ-ـ-ـ ك- ـ-ـ-ك-/-ن-ن- ـ-ـ-ـ-ـ- ـ-ك-‬ ---------------------------------------------- ‫أنتم ـــــــــ كم ــــكم/أنتنّ ــــــــ ــكن‬ 0
an-u- -am ---a-t- -k-n a____ k__ k______ k__ a-t-m k-m k-/-n-n k-n ----------------------- antum kam km/antn kin
Nens, on és el vostre pare? ‫----طف--،-أ-- ----ك--‬ ‫__ أ_____ أ__ و_______ ‫-ا أ-ف-ل- أ-ن و-ل-ك-؟- ----------------------- ‫يا أطفال، أين والدكم؟‬ 0
y-a 'atfal- -ayn wa--a-m-? y__ '______ '___ w________ y-a '-t-a-, '-y- w-l-a-m-? -------------------------- yaa 'atfal, 'ayn waldakma?
Nens, on és la vostra mare? ‫-- ---ال، -ي-----دت-م؟‬ ‫__ أ_____ أ__ و________ ‫-ا أ-ف-ل- أ-ن و-ل-ت-م-‬ ------------------------ ‫يا أطفال، أين والدتكم؟‬ 0
yaa 'at-----'ayn -aldatuk-m? y__ '______ '___ w__________ y-a '-t-a-, '-y- w-l-a-u-a-? ---------------------------- yaa 'atfal, 'ayn waldatukam?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!