Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   bg Четене и писане

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [шест]

6 [shest]

Четене и писане

[Chetene i pisane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
(Jo) llegeixo. Аз---т-. А_ ч____ А- ч-т-. -------- Аз чета. 0
Az ----a. A_ c_____ A- c-e-a- --------- Az cheta.
(Jo) llegeixo una lletra. А- ч--а--дна-бук--. А_ ч___ е___ б_____ А- ч-т- е-н- б-к-а- ------------------- Аз чета една буква. 0
Az--h-ta y---- bu-v-. A_ c____ y____ b_____ A- c-e-a y-d-a b-k-a- --------------------- Az cheta yedna bukva.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. А- -е-а-ед-а д--а. А_ ч___ е___ д____ А- ч-т- е-н- д-м-. ------------------ Аз чета една дума. 0
Az ch--- ---na-du-a. A_ c____ y____ d____ A- c-e-a y-d-a d-m-. -------------------- Az cheta yedna duma.
(Jo) llegeixo una frase. А- че-- -дн-----е---ие. А_ ч___ е___ и_________ А- ч-т- е-н- и-р-ч-н-е- ----------------------- Аз чета едно изречение. 0
A- ----a---d-o---re-h----. A_ c____ y____ i__________ A- c-e-a y-d-o i-r-c-e-i-. -------------------------- Az cheta yedno izrechenie.
(Jo) llegeixo una carta. Аз -ет---дн- писмо. А_ ч___ е___ п_____ А- ч-т- е-н- п-с-о- ------------------- Аз чета едно писмо. 0
A---h-ta--e-n- -ism-. A_ c____ y____ p_____ A- c-e-a y-d-o p-s-o- --------------------- Az cheta yedno pismo.
(Jo) llegeixo un llibre. Аз чета е-на----г-. А_ ч___ е___ к_____ А- ч-т- е-н- к-и-а- ------------------- Аз чета една книга. 0
Az ch----ye-na-kn-ga. A_ c____ y____ k_____ A- c-e-a y-d-a k-i-a- --------------------- Az cheta yedna kniga.
Jo llegeixo. Аз-----. А_ ч____ А- ч-т-. -------- Аз чета. 0
A- c--t-. A_ c_____ A- c-e-a- --------- Az cheta.
Tu llegeixes. Т- ч--е-. Т_ ч_____ Т- ч-т-ш- --------- Ти четеш. 0
Ti c-ete--. T_ c_______ T- c-e-e-h- ----------- Ti chetesh.
Ell llegeix. Т-й-че--. Т__ ч____ Т-й ч-т-. --------- Той чете. 0
To- che-e. T__ c_____ T-y c-e-e- ---------- Toy chete.
(Jo) escric. А---и--. А_ п____ А- п-ш-. -------- Аз пиша. 0
A--pi--a. A_ p_____ A- p-s-a- --------- Az pisha.
(Jo) escric una lletra. А- пиша ед-а бу--а. А_ п___ е___ б_____ А- п-ш- е-н- б-к-а- ------------------- Аз пиша една буква. 0
Az-pis-a-y---a ---va. A_ p____ y____ b_____ A- p-s-a y-d-a b-k-a- --------------------- Az pisha yedna bukva.
(Jo) escric una paraula. Аз --ша --н- ---а. А_ п___ е___ д____ А- п-ш- е-н- д-м-. ------------------ Аз пиша една дума. 0
Az pisha ---na du-a. A_ p____ y____ d____ A- p-s-a y-d-a d-m-. -------------------- Az pisha yedna duma.
(Jo) escric una frase. Аз п-ша-е-но -зр--ени-. А_ п___ е___ и_________ А- п-ш- е-н- и-р-ч-н-е- ----------------------- Аз пиша едно изречение. 0
A- -is-- --dn---zr--he---. A_ p____ y____ i__________ A- p-s-a y-d-o i-r-c-e-i-. -------------------------- Az pisha yedno izrechenie.
(Jo) escric una carta. А--п--а -дн--п-смо. А_ п___ е___ п_____ А- п-ш- е-н- п-с-о- ------------------- Аз пиша едно писмо. 0
A- pi--a yedn- ----o. A_ p____ y____ p_____ A- p-s-a y-d-o p-s-o- --------------------- Az pisha yedno pismo.
(Jo) escric un llibre. А--пиш- е-на -н-г-. А_ п___ е___ к_____ А- п-ш- е-н- к-и-а- ------------------- Аз пиша една книга. 0
Az-----a y---- knig-. A_ p____ y____ k_____ A- p-s-a y-d-a k-i-a- --------------------- Az pisha yedna kniga.
Jo escric. Аз -и-а. А_ п____ А- п-ш-. -------- Аз пиша. 0
A----sh-. A_ p_____ A- p-s-a- --------- Az pisha.
Tu escrius. Т--п---ш. Т_ п_____ Т- п-ш-ш- --------- Ти пишеш. 0
T--pis---h. T_ p_______ T- p-s-e-h- ----------- Ti pishesh.
Ell escriu. Т-й пиш-. Т__ п____ Т-й п-ш-. --------- Той пише. 0
To- pi--e. T__ p_____ T-y p-s-e- ---------- Toy pishe.

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!