Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   ru Читать и писать

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [шесть]

6 [shestʹ]

Читать и писать

[Chitatʹ i pisatʹ]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
(Jo) llegeixo. Я чи---. Я ч_____ Я ч-т-ю- -------- Я читаю. 0
Y- ----a--. Y_ c_______ Y- c-i-a-u- ----------- Ya chitayu.
(Jo) llegeixo una lletra. Я-ч---ю бу-в-. Я ч____ б_____ Я ч-т-ю б-к-у- -------------- Я читаю букву. 0
Ya c--t-y- -u--u. Y_ c______ b_____ Y- c-i-a-u b-k-u- ----------------- Ya chitayu bukvu.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. Я--ит---сло-о. Я ч____ с_____ Я ч-т-ю с-о-о- -------------- Я читаю слово. 0
Y---h---yu ----o. Y_ c______ s_____ Y- c-i-a-u s-o-o- ----------------- Ya chitayu slovo.
(Jo) llegeixo una frase. Я чит-- п---л-ж-ни-. Я ч____ п___________ Я ч-т-ю п-е-л-ж-н-е- -------------------- Я читаю предложение. 0
Ya-c-itay- -----ozh-n--e. Y_ c______ p_____________ Y- c-i-a-u p-e-l-z-e-i-e- ------------------------- Ya chitayu predlozheniye.
(Jo) llegeixo una carta. Я чи-аю----ьмо. Я ч____ п______ Я ч-т-ю п-с-м-. --------------- Я читаю письмо. 0
Ya --it-yu p-sʹmo. Y_ c______ p______ Y- c-i-a-u p-s-m-. ------------------ Ya chitayu pisʹmo.
(Jo) llegeixo un llibre. Я--и-аю кн---. Я ч____ к_____ Я ч-т-ю к-и-у- -------------- Я читаю книгу. 0
Y--c-i-a-u ----u. Y_ c______ k_____ Y- c-i-a-u k-i-u- ----------------- Ya chitayu knigu.
Jo llegeixo. Я --т-ю. Я ч_____ Я ч-т-ю- -------- Я читаю. 0
Ya-ch-tayu. Y_ c_______ Y- c-i-a-u- ----------- Ya chitayu.
Tu llegeixes. Ты -и--е-ь. Т_ ч_______ Т- ч-т-е-ь- ----------- Ты читаешь. 0
Ty -h---y---ʹ. T_ c__________ T- c-i-a-e-h-. -------------- Ty chitayeshʹ.
Ell llegeix. Он -ит--т. О_ ч______ О- ч-т-е-. ---------- Он читает. 0
On-chit----. O_ c________ O- c-i-a-e-. ------------ On chitayet.
(Jo) escric. Я ----. Я п____ Я п-ш-. ------- Я пишу. 0
Y- p-sh-. Y_ p_____ Y- p-s-u- --------- Ya pishu.
(Jo) escric una lletra. Я -и-- -----. Я п___ б_____ Я п-ш- б-к-у- ------------- Я пишу букву. 0
Ya--is-----k-u. Y_ p____ b_____ Y- p-s-u b-k-u- --------------- Ya pishu bukvu.
(Jo) escric una paraula. Я -иш--сл-во. Я п___ с_____ Я п-ш- с-о-о- ------------- Я пишу слово. 0
Ya-pis-u slov-. Y_ p____ s_____ Y- p-s-u s-o-o- --------------- Ya pishu slovo.
(Jo) escric una frase. Я -иш----едложени-. Я п___ п___________ Я п-ш- п-е-л-ж-н-е- ------------------- Я пишу предложение. 0
Y---is-u------o--eniy-. Y_ p____ p_____________ Y- p-s-u p-e-l-z-e-i-e- ----------------------- Ya pishu predlozheniye.
(Jo) escric una carta. Я--ишу-п-сьм-. Я п___ п______ Я п-ш- п-с-м-. -------------- Я пишу письмо. 0
Ya-pishu-p-s--o. Y_ p____ p______ Y- p-s-u p-s-m-. ---------------- Ya pishu pisʹmo.
(Jo) escric un llibre. Я п--- --и-у. Я п___ к_____ Я п-ш- к-и-у- ------------- Я пишу книгу. 0
Y- p---u--nig-. Y_ p____ k_____ Y- p-s-u k-i-u- --------------- Ya pishu knigu.
Jo escric. Я -ишу. Я п____ Я п-ш-. ------- Я пишу. 0
Ya ----u. Y_ p_____ Y- p-s-u- --------- Ya pishu.
Tu escrius. Т--п---шь. Т_ п______ Т- п-ш-ш-. ---------- Ты пишешь. 0
Ty--i----hʹ. T_ p________ T- p-s-e-h-. ------------ Ty pisheshʹ.
Ell escriu. О- -и---. О_ п_____ О- п-ш-т- --------- Он пишет. 0
O- -i-h--. O_ p______ O- p-s-e-. ---------- On pishet.

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!