Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   sr нешто образложити 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [седамдесет и пет]

75 [sedamdeset i pet]

нешто образложити 1

[nešto obrazložiti 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Per què no ve vostè? З-ш-- -е дола-ит-? З____ н_ д________ З-ш-о н- д-л-з-т-? ------------------ Зашто не долазите? 0
Z--t- -----lazite? Z____ n_ d________ Z-š-o n- d-l-z-t-? ------------------ Zašto ne dolazite?
El temps és molt dolent. В-е-е-је---ко-л-ше. В____ ј_ т___ л____ В-е-е ј- т-к- л-ш-. ------------------- Време је тако лоше. 0
Vreme-je ta-o-----. V____ j_ t___ l____ V-e-e j- t-k- l-š-. ------------------- Vreme je tako loše.
No vinc perquè el clima és molt dolent. Ј- -е-д---зим--ј-- -е -ре-е---к---ош-. Ј_ н_ д_______ ј__ ј_ в____ т___ л____ Ј- н- д-л-з-м- ј-р ј- в-е-е т-к- л-ш-. -------------------------------------- Ја не долазим, јер је време тако лоше. 0
J- n--d--az-m--j-r-j--vr--- t--o ----. J_ n_ d_______ j__ j_ v____ t___ l____ J- n- d-l-z-m- j-r j- v-e-e t-k- l-š-. -------------------------------------- Ja ne dolazim, jer je vreme tako loše.
Per què no ve? За-то -- не----ази? З____ о_ н_ д______ З-ш-о о- н- д-л-з-? ------------------- Зашто он не долази? 0
Zaš----- ne---la--? Z____ o_ n_ d______ Z-š-o o- n- d-l-z-? ------------------- Zašto on ne dolazi?
No és convidat. О--није----в-н. О_ н___ п______ О- н-ј- п-з-а-. --------------- Он није позван. 0
O---i-e -oz-an. O_ n___ p______ O- n-j- p-z-a-. --------------- On nije pozvan.
No ve perquè no és convidat. Он -- долази, јер--и-е-п----н. О_ н_ д______ ј__ н___ п______ О- н- д-л-з-, ј-р н-ј- п-з-а-. ------------------------------ Он не долази, јер није позван. 0
On----d-----, -e- n--e p-----. O_ n_ d______ j__ n___ p______ O- n- d-l-z-, j-r n-j- p-z-a-. ------------------------------ On ne dolazi, jer nije pozvan.
Per què no véns? З-што--е до--зиш? З____ н_ д_______ З-ш-о н- д-л-з-ш- ----------------- Зашто не долазиш? 0
Z--to-----o---i-? Z____ n_ d_______ Z-š-o n- d-l-z-š- ----------------- Zašto ne dolaziš?
No tinc temps. Ј--н--ам в-е----. Ј_ н____ в_______ Ј- н-м-м в-е-е-а- ----------------- Ја немам времена. 0
J------m --eme--. J_ n____ v_______ J- n-m-m v-e-e-a- ----------------- Ja nemam vremena.
No vinc perquè no tinc temps. Ј- не -ол--им, --р -е-а--в-ем---. Ј_ н_ д_______ ј__ н____ в_______ Ј- н- д-л-з-м- ј-р н-м-м в-е-е-а- --------------------------------- Ја не долазим, јер немам времена. 0
Ja -e dolaz--,-j---n-m-m-------a. J_ n_ d_______ j__ n____ v_______ J- n- d-l-z-m- j-r n-m-m v-e-e-a- --------------------------------- Ja ne dolazim, jer nemam vremena.
Per què no et quedes? Зашт--не-о-т---ш? З____ н_ о_______ З-ш-о н- о-т-н-ш- ----------------- Зашто не останеш? 0
Z--t- ne ---aneš? Z____ n_ o_______ Z-š-o n- o-t-n-š- ----------------- Zašto ne ostaneš?
Encara haig de treballar. Ј----р-- ј-- р--и--. Ј_ м____ ј__ р______ Ј- м-р-м ј-ш р-д-т-. -------------------- Ја морам још радити. 0
Ja -o-----oš r-d--i. J_ m____ j__ r______ J- m-r-m j-š r-d-t-. -------------------- Ja moram još raditi.
No em quedo perquè encara haig de treballar. Ја--- -стаје---је- ---ам---ш р-дит-. Ј_ н_ о_______ ј__ м____ ј__ р______ Ј- н- о-т-ј-м- ј-р м-р-м ј-ш р-д-т-. ------------------------------------ Ја не остајем, јер морам још радити. 0
J--ne----a-em- -----o-am---- ra--ti. J_ n_ o_______ j__ m____ j__ r______ J- n- o-t-j-m- j-r m-r-m j-š r-d-t-. ------------------------------------ Ja ne ostajem, jer moram još raditi.
Per què se’n va ja? З-ш-о -е--и-ете? З____ в__ и_____ З-ш-о в-ћ и-е-е- ---------------- Зашто већ идете? 0
Za-t---ec---d---? Z____ v__ i_____ Z-š-o v-c- i-e-e- ----------------- Zašto već idete?
Estic cansat. Ј--сам-у-о--н----м----. Ј_ с__ у_____ / у______ Ј- с-м у-о-а- / у-о-н-. ----------------------- Ја сам уморан / уморна. 0
J- --- um-r-- - ----n-. J_ s__ u_____ / u______ J- s-m u-o-a- / u-o-n-. ----------------------- Ja sam umoran / umorna.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Ја идем--јер-с-- ум-ра- ----орн-. Ј_ и____ ј__ с__ у_____ / у______ Ј- и-е-, ј-р с-м у-о-а- / у-о-н-. --------------------------------- Ја идем, јер сам уморан / уморна. 0
Ja --em, jer sa- -m-r-n / u--r--. J_ i____ j__ s__ u_____ / u______ J- i-e-, j-r s-m u-o-a- / u-o-n-. --------------------------------- Ja idem, jer sam umoran / umorna.
Per què se’n va ja? За-т- -е--одл-зи-е? З____ в__ о________ З-ш-о в-ћ о-л-з-т-? ------------------- Зашто већ одлазите? 0
Z------e-́-od--zi--? Z____ v__ o________ Z-š-o v-c- o-l-z-t-? -------------------- Zašto već odlazite?
Ja és tard. Већ -е--а---. В__ ј_ к_____ В-ћ ј- к-с-о- ------------- Већ је касно. 0
Ve-- -e-kas--. V__ j_ k_____ V-c- j- k-s-o- -------------- Već je kasno.
Me’n vaig perquè ja és tard. О-л-зи---ј-р -е в-- --с-о. О_______ ј__ ј_ в__ к_____ О-л-з-м- ј-р ј- в-ћ к-с-о- -------------------------- Одлазим, јер је већ касно. 0
Od-a-im----- je----́ -a-no. O_______ j__ j_ v__ k_____ O-l-z-m- j-r j- v-c- k-s-o- --------------------------- Odlazim, jer je već kasno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...