Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   sl nekaj utemeljiti 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [petinsedemdeset]

nekaj utemeljiti 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Per què no ve vostè? Zakaj----pride--? Z____ n_ p_______ Z-k-j n- p-i-e-e- ----------------- Zakaj ne pridete? 0
El temps és molt dolent. Vr-----e t--o--rd- (-la---. V____ j_ t___ g___ (_______ V-e-e j- t-k- g-d- (-l-b-)- --------------------------- Vreme je tako grdo (slabo). 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. Ne-prid-m--ker j- vr-me -ak- -la--. N_ p______ k__ j_ v____ t___ s_____ N- p-i-e-, k-r j- v-e-e t-k- s-a-o- ----------------------------------- Ne pridem, ker je vreme tako slabo. 0
Per què no ve? Za-aj--n -e---id-? Z____ o_ n_ p_____ Z-k-j o- n- p-i-e- ------------------ Zakaj on ne pride? 0
No és convidat. N- p-----j-n. N_ p_________ N- p-v-b-j-n- ------------- Ni povabljen. 0
No ve perquè no és convidat. N- pride,-k-- n--p-vabl-en. N_ p_____ k__ n_ p_________ N- p-i-e- k-r n- p-v-b-j-n- --------------------------- Ne pride, ker ni povabljen. 0
Per què no véns? Zak-j n- -ride-? Z____ n_ p______ Z-k-j n- p-i-e-? ---------------- Zakaj ne prideš? 0
No tinc temps. Nim-m --s-. N____ č____ N-m-m č-s-. ----------- Nimam časa. 0
No vinc perquè no tinc temps. Ne b-m p-------r-šl---k-r-----m časa. N_ b__ p_____________ k__ n____ č____ N- b-m p-i-e-/-r-š-a- k-r n-m-m č-s-. ------------------------------------- Ne bom prišel/prišla, ker nimam časa. 0
Per què no et quedes? Za-aj ne --ta---? Z____ n_ o_______ Z-k-j n- o-t-n-š- ----------------- Zakaj ne ostaneš? 0
Encara haig de treballar. I----------o. I___ š_ d____ I-a- š- d-l-. ------------- Imam še delo. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. Ne -st-n-m z--a-i--e------r-imam -----l-. N_ o______ z_____ t____ k__ i___ š_ d____ N- o-t-n-m z-r-d- t-g-, k-r i-a- š- d-l-. ----------------------------------------- Ne ostanem zaradi tega, ker imam še delo. 0
Per què se’n va ja? Z--aj--e -----e? Z____ ž_ g______ Z-k-j ž- g-e-t-? ---------------- Zakaj že greste? 0
Estic cansat. Ut--j---a)-sem. U_________ s___ U-r-j-n-a- s-m- --------------- Utrujen(a) sem. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Gre- -a----ke--se- -tr---n--). G___ z____ k__ s__ u__________ G-e- z-t-, k-r s-m u-r-j-n-a-. ------------------------------ Grem zato, ker sem utrujen(a). 0
Per què se’n va ja? Zak---ž- od-a-a--? Z____ ž_ o________ Z-k-j ž- o-h-j-t-? ------------------ Zakaj že odhajate? 0
Ja és tard. Poz----e-že. P____ j_ ž__ P-z-o j- ž-. ------------ Pozno je že. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. O--a-a-- k-- je--e p-zno. O_______ k__ j_ ž_ p_____ O-h-j-m- k-r j- ž- p-z-o- ------------------------- Odhajam, ker je že pozno. 0

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...