Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   bg Притежателни местоимения 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [шейсет и шест]

66 [sheyset i shest]

Притежателни местоимения 1

[Pritezhatelni mestoimeniya 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
jo – el meu аз - мо-----во--/--и а_ – м__ / с___ / с_ а- – м-й / с-о- / с- -------------------- аз – мой / свой / си 0
a--- moy / -v-y-/-si a_ – m__ / s___ / s_ a- – m-y / s-o- / s- -------------------- az – moy / svoy / si
No trobo la meva clau. Не--ога-да--ам--- --я клю--- с-о- -лю- / -л-ч- -и. Н_ м___ д_ н_____ м__ к___ / с___ к___ / к____ с__ Н- м-г- д- н-м-р- м-я к-ю- / с-о- к-ю- / к-ю-а с-. -------------------------------------------------- Не мога да намеря моя ключ / своя ключ / ключа си. 0
Ne--o-a-da-n-m---a -o----lyuch-/-s---a-kl--c--- --yuc---s-. N_ m___ d_ n______ m___ k_____ / s____ k_____ / k______ s__ N- m-g- d- n-m-r-a m-y- k-y-c- / s-o-a k-y-c- / k-y-c-a s-. ----------------------------------------------------------- Ne moga da namerya moya klyuch / svoya klyuch / klyucha si.
No trobo el meu bitllet. Н- -о---да---м--- м-- ----т-/ своя б--ет --б-лет---и. Н_ м___ д_ н_____ м__ б____ / с___ б____ / б_____ с__ Н- м-г- д- н-м-р- м-я б-л-т / с-о- б-л-т / б-л-т- с-. ----------------------------------------------------- Не мога да намеря моя билет / своя билет / билета си. 0
N--mog--d---amery- -o---bi--- / s-o-a--i--t-- ----t- --. N_ m___ d_ n______ m___ b____ / s____ b____ / b_____ s__ N- m-g- d- n-m-r-a m-y- b-l-t / s-o-a b-l-t / b-l-t- s-. -------------------------------------------------------- Ne moga da namerya moya bilet / svoya bilet / bileta si.
tu – el teu ти-– -вой-- с----/--и т_ – т___ / с___ / с_ т- – т-о- / с-о- / с- --------------------- ти – твой / свой / си 0
t- – -vo--/-s-o- --si t_ – t___ / s___ / s_ t- – t-o- / s-o- / s- --------------------- ti – tvoy / svoy / si
Has trobat la teva clau? На--р--ли -в-я --юч-/ с-----л-ч-- к--ча-с-? Н_____ л_ т___ к___ / с___ к___ / к____ с__ Н-м-р- л- т-о- к-ю- / с-о- к-ю- / к-ю-а с-? ------------------------------------------- Намери ли твоя ключ / своя ключ / ключа си? 0
Name-i -i ---ya -lyu-- /-s------------/--lyu-ha---? N_____ l_ t____ k_____ / s____ k_____ / k______ s__ N-m-r- l- t-o-a k-y-c- / s-o-a k-y-c- / k-y-c-a s-? --------------------------------------------------- Nameri li tvoya klyuch / svoya klyuch / klyucha si?
Has trobat el teu bitllet? На-----л--т--- -и--т --своя--ил-т------е-а-с-? Н_____ л_ т___ б____ / с___ б____ / б_____ с__ Н-м-р- л- т-о- б-л-т / с-о- б-л-т / б-л-т- с-? ---------------------------------------------- Намери ли твоя билет / своя билет / билета си? 0
Nam----li tv-y- -i-e- /-s--ya--il-- - --l-ta--i? N_____ l_ t____ b____ / s____ b____ / b_____ s__ N-m-r- l- t-o-a b-l-t / s-o-a b-l-t / b-l-t- s-? ------------------------------------------------ Nameri li tvoya bilet / svoya bilet / bileta si?
ell – el seu т-- ----г-- - -у т__ – н____ / м_ т-й – н-г-в / м- ---------------- той – негов / му 0
toy-- n-go--/ -u t__ – n____ / m_ t-y – n-g-v / m- ---------------- toy – negov / mu
Saps on és la seva clau? З-а-ш-л--къд--е него-и-т---ю- /----чът м-? З____ л_ к___ е н_______ к___ / к_____ м__ З-а-ш л- к-д- е н-г-в-я- к-ю- / к-ю-ъ- м-? ------------------------------------------ Знаеш ли къде е неговият ключ / ключът му? 0
Zna--- -- ---- ye ---oviyat kl-uch-/ -ly-chyt --? Z_____ l_ k___ y_ n________ k_____ / k_______ m__ Z-a-s- l- k-d- y- n-g-v-y-t k-y-c- / k-y-c-y- m-? ------------------------------------------------- Znaesh li kyde ye negoviyat klyuch / klyuchyt mu?
Saps on és el seu bitllet? З-ае--л--къ-- - нег-в-ят-б---т --би-ет---м-? З____ л_ к___ е н_______ б____ / б______ м__ З-а-ш л- к-д- е н-г-в-я- б-л-т / б-л-т-т м-? -------------------------------------------- Знаеш ли къде е неговият билет / билетът му? 0
Znae-h--- ky-- ye --g----at-bil-t ---il-t-----? Z_____ l_ k___ y_ n________ b____ / b______ m__ Z-a-s- l- k-d- y- n-g-v-y-t b-l-t / b-l-t-t m-? ----------------------------------------------- Znaesh li kyde ye negoviyat bilet / biletyt mu?
ella – el seu т- – н-ин /-й т_ – н___ / й т- – н-и- / й ------------- тя – неин / й 0
t-a – n--- /-y t__ – n___ / y t-a – n-i- / y -------------- tya – nein / y
Els seus diners han desaparegut. Н-й-и-е--а-- / парите - ги н--а. Н______ п___ / п_____ й г_ н____ Н-й-и-е п-р- / п-р-т- й г- н-м-. -------------------------------- Нейните пари / парите й ги няма. 0
N-y--t----ri-- --rite-y-----y--a. N______ p___ / p_____ y g_ n_____ N-y-i-e p-r- / p-r-t- y g- n-a-a- --------------------------------- Neynite pari / parite y gi nyama.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Не--а---к--ди--- ------/--ред--н--- й к-рт---ъщ- я н-ма. Н______ к_______ к____ / к_________ й к____ с___ я н____ Н-й-а-а к-е-и-н- к-р-а / к-е-и-н-т- й к-р-а с-щ- я н-м-. -------------------------------------------------------- Нейната кредитна карта / кредитната й карта също я няма. 0
Ne--ata kr--i-----ar-- /--redit--ta-y-k-r-a -y--c-- -a-nya-a. N______ k_______ k____ / k_________ y k____ s______ y_ n_____ N-y-a-a k-e-i-n- k-r-a / k-e-i-n-t- y k-r-a s-s-c-o y- n-a-a- ------------------------------------------------------------- Neynata kreditna karta / kreditnata y karta syshcho ya nyama.
nosaltres – el nostre ни- ---аш-/--и н__ – н__ / н_ н-е – н-ш / н- -------------- ние – наш / ни 0
ni--- n--- / ni n__ – n___ / n_ n-e – n-s- / n- --------------- nie – nash / ni
El nostre avi està malalt. Н-ши-т д--о --д-д- -- - б-л-н. Н_____ д___ / д___ н_ е б_____ Н-ш-я- д-д- / д-д- н- е б-л-н- ------------------------------ Нашият дядо / дядо ни е болен. 0
Nas-iyat d-a-- / -y-do--i-ye -ol-n. N_______ d____ / d____ n_ y_ b_____ N-s-i-a- d-a-o / d-a-o n- y- b-l-n- ----------------------------------- Nashiyat dyado / dyado ni ye bolen.
La nostra àvia està bé de salut. Н----а-б-б--/----а--и е -дра--. Н_____ б___ / б___ н_ е з______ Н-ш-т- б-б- / б-б- н- е з-р-в-. ------------------------------- Нашата баба / баба ни е здрава. 0
N-s-a-a--aba-- -ab--n---e zd-av-. N______ b___ / b___ n_ y_ z______ N-s-a-a b-b- / b-b- n- y- z-r-v-. --------------------------------- Nashata baba / baba ni ye zdrava.
vosaltres – el vostre в-е-– -а--- ви в__ – в__ / в_ в-е – в-ш / в- -------------- вие – ваш / ви 0
vi--–--a-- - vi v__ – v___ / v_ v-e – v-s- / v- --------------- vie – vash / vi
Nens, on és el vostre pare? Д-ц-,-к-де------и-т-б--- -----а в-? Д____ к___ е в_____ б___ / б___ в__ Д-ц-, к-д- е в-ш-я- б-щ- / б-щ- в-? ----------------------------------- Деца, къде е вашият баща / баща ви? 0
D----- ky-e -- v-s-i-a----shc-a /-b-s-------? D_____ k___ y_ v_______ b______ / b______ v__ D-t-a- k-d- y- v-s-i-a- b-s-c-a / b-s-c-a v-? --------------------------------------------- Detsa, kyde ye vashiyat bashcha / bashcha vi?
Nens, on és la vostra mare? Дец----ъд--е-в-шата май-- / ма-ка-ви? Д____ к___ е в_____ м____ / м____ в__ Д-ц-, к-д- е в-ш-т- м-й-а / м-й-а в-? ------------------------------------- Деца, къде е вашата майка / майка ви? 0
D--sa,---d-----vas--t-----ka / --yk--vi? D_____ k___ y_ v______ m____ / m____ v__ D-t-a- k-d- y- v-s-a-a m-y-a / m-y-a v-? ---------------------------------------- Detsa, kyde ye vashata mayka / mayka vi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!