Manual de conversa

ca La gent   »   ru Люди

1 [u]

La gent

La gent

1 [один]

1 [odin]

Люди

[Lyudi]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
jo яя я я - я 0
-a y_ y- -- ya
jo i tu я - ты я и т_ я и т- ------ я и ты 0
y--i-ty y_ i t_ y- i t- ------- ya i ty
nosaltres dos / nosaltres dues м--оба----- о-е м_ о__ / м_ о__ м- о-а / м- о-е --------------- мы оба / мы обе 0
my --a ---y o-e m_ o__ / m_ o__ m- o-a / m- o-e --------------- my oba / my obe
ell о_ о- -- он 0
-n o_ o- -- on
ell i ella о- и--на о_ и о__ о- и о-а -------- он и она 0
on-i o-a o_ i o__ o- i o-a -------- on i ona
ells dos / elles dues о-и о-а о__ о__ о-и о-а ------- они оба 0
oni -ba o__ o__ o-i o-a ------- oni oba
l‘home мужч-на м______ м-ж-и-а ------- мужчина 0
m-z---ina m________ m-z-c-i-a --------- muzhchina
la dona ж---и-а ж______ ж-н-и-а ------- женщина 0
z-e-shchi-a z__________ z-e-s-c-i-a ----------- zhenshchina
el nen р----ок р______ р-б-н-к ------- ребёнок 0
rebë--k r______ r-b-n-k ------- rebënok
una família се--я с____ с-м-я ----- семья 0
sem--a s_____ s-m-y- ------ semʹya
la meva família м-я --мья м__ с____ м-я с-м-я --------- моя семья 0
m--a se--ya m___ s_____ m-y- s-m-y- ----------- moya semʹya
La meva família és aquí. М-я-се-ь---десь. М__ с____ з_____ М-я с-м-я з-е-ь- ---------------- Моя семья здесь. 0
M--a-se-ʹ---zdesʹ. M___ s_____ z_____ M-y- s-m-y- z-e-ʹ- ------------------ Moya semʹya zdesʹ.
Jo sóc aquí. Я---е--. Я з_____ Я з-е-ь- -------- Я здесь. 0
Y--z--s-. Y_ z_____ Y- z-e-ʹ- --------- Ya zdesʹ.
Tu ets aquí. Т- зд-сь. Т_ з_____ Т- з-е-ь- --------- Ты здесь. 0
Ty -d--ʹ. T_ z_____ T- z-e-ʹ- --------- Ty zdesʹ.
Ell és aquí i ella és aquí. О- зде-- и о----дес-. О_ з____ и о__ з_____ О- з-е-ь и о-а з-е-ь- --------------------- Он здесь и она здесь. 0
O- ----- i ona-zde-ʹ. O_ z____ i o__ z_____ O- z-e-ʹ i o-a z-e-ʹ- --------------------- On zdesʹ i ona zdesʹ.
Nosaltres som aquí. Мы здесь. М_ з_____ М- з-е-ь- --------- Мы здесь. 0
My-zd-s-. M_ z_____ M- z-e-ʹ- --------- My zdesʹ.
Vosaltres sou aquí. В----есь. В_ з_____ В- з-е-ь- --------- Вы здесь. 0
V--z--s-. V_ z_____ V- z-e-ʹ- --------- Vy zdesʹ.
Tots ells són aquí. Они все зд--ь. О__ в__ з_____ О-и в-е з-е-ь- -------------- Они все здесь. 0
O-i-v-e zdesʹ. O__ v__ z_____ O-i v-e z-e-ʹ- -------------- Oni vse zdesʹ.

Llengües contra l'Alzheimer

Qui vulgui mantenir la ment en forma ha d'aprendre llengües. Els coneixements lingüístics poden protegir contra la demència. Nombrosos estudis científics així ho han demostrat. L'edat dels alumnes no té cap importància. L'única cosa important és exercitar el cervell de manera regular. L'aprenentatge de vocabulari activa diferents àrees del cervell. Aquestes àrees controlen processos cognitius importants. Per això les persones multilingües mostren una major capacitat d'atenció. També es poden concentrar millor. Però ser políglota té encara més beneficis. Les persones que dominen diverses llengües poden prendre decisions amb més determinació. Es decideixen més ràpidament. Això succeeix perquè el seu cervell ha après a triar. Sempre coneix almenys dos termes per a una mateixa cosa. Cadascun d'aquests termes representa una elecció possible. De manera que les persones multilingües han de prendre decisions constantment. El seu cervell està acostumat a haver d'escollir entre diverses opcions. I aquest entrenament no només estimula les àrees cerebrals relacionades amb els processos lingüístics. Són moltes les regions del cervell que es beneficien del multilingüisme. Les competències lingüístiques suposen un major control cognitiu. És clar que l'aprenentatge d'idiomes no evita la demència. La malaltia, però, triga més a desenvolupar-se. I els cervells de les persones multilingües semblen compensar millor els seus efectes. Els símptomes de la demència apareixen més diluïts en les persones que aprenen altres llengües. La confusió i la manca de memòria no succeeixen tan accentuadament. L'adquisició d'una nova llengua es per tant beneficiosa tant als vells com als joves. I amb cada llengua que s'aprèn és més fàcil d'aprendre una altra més. Hauríem de prendre més diccionaris en lloc de tants medicaments!
Sabia vostè que?
L’albanès pertany al grup de les llengües indo-germàniques, però ningú sap exactament com va sorgir, i és que no està estretament relacionat amb cap altre dels idiomas d’aquest grup. Avui en dia es parla principalment a Albania i Kosovo, i compta amb aproximadament 6 milions de parlants natius. L’albanès es divideix en dos grups dialèctics, i el riu Shkumbin fa de línia divisòria entre els dialectes del nort i del surd. En algunes zones existen notables diferències entre ambdós dialectes. L’albanès escrit no es va desenvolupar fins al segle XX, i utiliza l’alfabet llatí. La seva gramàtica és similar a la del grec i la del rumanès. També és possible trobar alguns paral·lelismes entre les llengües eslaves. Totes aquestes similituts deuen haver sorgit degut al contacte amb aquests idiomes. Si t’agraden els idiomes, aleshores hauries d’aprendre albanès, és un idioma únic!