Manual de conversa

ca A laeroport   »   sl Na letališču

35 [trenta-cinc]

A laeroport

A laeroport

35 [petintrideset]

Na letališču

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. R----)-bi----e-v-r-l(a)--et-- A-en-. R_____ b_ r____________ l__ v A_____ R-d-a- b- r-z-r-i-a-(-) l-t v A-e-e- ------------------------------------ Rad(a) bi rezerviral(a) let v Atene. 0
És un vol directe? Al------o ---o-re--n-l-t? A__ j_ t_ n_________ l___ A-i j- t- n-p-s-e-e- l-t- ------------------------- Ali je to neposreden let? 0
Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. P---i- s--e--p-i----u--v---de--u--a n-kad-lc-. P_____ s____ p__ o____ v o______ z_ n_________ P-o-i- s-d-ž p-i o-n-, v o-d-l-u z- n-k-d-l-e- ---------------------------------------------- Prosim sedež pri oknu, v oddelku za nekadilce. 0
Voldria confirmar la meva reserva. R-d(a)-----o--di-(a- svo-o-r---r------. R_____ b_ p_________ s____ r___________ R-d-a- b- p-t-d-l-a- s-o-o r-z-r-a-i-o- --------------------------------------- Rad(a) bi potrdil(a) svojo rezervacijo. 0
Voldria anul•lar la meva reserva. R-d-a- -i -rekl--al(-- s--j- --z----c-jo. R_____ b_ p___________ s____ r___________ R-d-a- b- p-e-l-c-l-a- s-o-o r-z-r-a-i-o- ----------------------------------------- Rad(a) bi preklical(a) svojo rezervacijo. 0
Voldria canviar la meva reserva. R--(-)-b--sp--me-i-(-) --o-o---zer-ac--o. R_____ b_ s___________ s____ r___________ R-d-a- b- s-r-m-n-l-a- s-o-o r-z-r-a-i-o- ----------------------------------------- Rad(a) bi spremenil(a) svojo rezervacijo. 0
Quan és el pròxim vol a Roma? Kd-j-od-e-- -as-e-n-e--et-l--- R-m? K___ o_____ n________ l_____ v R___ K-a- o-l-t- n-s-e-n-e l-t-l- v R-m- ----------------------------------- Kdaj odleti naslednje letalo v Rim? 0
Queden seients disponibles? St- še--ro----d---me-ta? S__ š_ p_____ d__ m_____ S-a š- p-o-t- d-a m-s-a- ------------------------ Sta še prosta dva mesta? 0
No, ja només queda un lloc lliure. N-,---a-o--- -e-e-o -r--t- --st-. N__ i____ l_ š_ e__ p_____ m_____ N-, i-a-o l- š- e-o p-o-t- m-s-o- --------------------------------- Ne, imamo le še eno prosto mesto. 0
Quan aterrem? Kd--------a-emo? K___ p__________ K-a- p-i-t-n-m-? ---------------- Kdaj pristanemo? 0
Quan hi arribem? K--- bo-o -a-? K___ b___ t___ K-a- b-m- t-m- -------------- Kdaj bomo tam? 0
Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? K-aj p--j---akš-- avto--s v -e-te- -----? K___ p____ k_____ a______ v c_____ m_____ K-a- p-l-e k-k-e- a-t-b-s v c-n-e- m-s-a- ----------------------------------------- Kdaj pelje kakšen avtobus v center mesta? 0
Aquesta és la seva maleta? J--to---- -ovček? J_ t_ v__ k______ J- t- v-š k-v-e-? ----------------- Je to vaš kovček? 0
Aquesta és la seva bossa? J---o -----t--b-? J_ t_ v___ t_____ J- t- v-š- t-r-a- ----------------- Je to vaša torba? 0
És aquest el seu equipatge? Je to -aš- -r-l-ag-? J_ t_ v___ p________ J- t- v-š- p-t-j-g-? -------------------- Je to vaša prtljaga? 0
Quant equipatge puc portar? Ko--ko -rt--ag- ---k- v-ame--------? K_____ p_______ l____ v_____ s s____ K-l-k- p-t-j-g- l-h-o v-a-e- s s-b-? ------------------------------------ Koliko prtljage lahko vzamem s sabo? 0
Vint quilos. D---set----o-r-m-v. D______ k__________ D-a-s-t k-l-g-a-o-. ------------------- Dvajset kilogramov. 0
Com? Només vint quilos? Kaj, ---o dv-jset-ki-o---mo-? K___ s___ d______ k__________ K-j- s-m- d-a-s-t k-l-g-a-o-? ----------------------------- Kaj, samo dvajset kilogramov? 0

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!
Sabia vostè que?
El portuguès és una llengua romànica, i està estretament relacionat amb l’espanyol i el català. Va evolucionar del llatí vulgar que parlaven els soldats romans. El portuguès europeu és l’idioma natiu d’uns 10 milions de persones. Té una gran importància a nivell mundial degut al poder colonial que Portugal va excercir en el passat. Aquesta nació marítima va exportar el seu idioma a altres continents durant els segles XV i XVI. Avui dia encara es parla en algunes regions de l’Àfrica i l’Àsia. La majoria dels països d’aquests continents solen utilitzar el portuguès europeu, el qual és diferent del brasiler. El portuguès brasiler té les seves pròpies particularitats i alguns inclús el consideren una variant independent. Tot i això, els parlants dels dos idiomes poden entendre’s entre ells sense problema. Junts sumen uns 240 milions de parlants de portuguès en tot el món. A més de les formes estàndards, també hi existeixen al voltant d’unes 20 llengües criolles basades en aquest idioma. El portugués s’hi troba entre les llengües més importants del món!