Manual de conversa

ca La gent   »   sl Osebe

1 [u]

La gent

La gent

1 [ena]

Osebe

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
jo jaz j__ j-z --- jaz 0
jo i tu jaz -n ti j__ i_ t_ j-z i- t- --------- jaz in ti 0
nosaltres dos / nosaltres dues m-d-- oba (--adv-)-----d-e--b- -o----e) m____ o__ (_______ / m____ o__ (_______ m-d-a o-a (-b-d-a- / m-d-e o-e (-b-d-e- --------------------------------------- midva oba (obadva) / midve obe (obedve) 0
ell o- o_ o- -- on 0
ell i ella on -n ona o_ i_ o__ o- i- o-a --------- on in ona 0
ells dos / elles dues on--v- / -n--ve o_____ / o_____ o-a-v- / o-i-v- --------------- onadva / onidve 0
l‘home m-š-i; m-ž m_____ m__ m-š-i- m-ž ---------- moški; mož 0
la dona ž--------e--;---spa ž______ ž____ g____ ž-n-k-; ž-n-; g-s-a ------------------- ženska; žena; gospa 0
el nen ot-ok o____ o-r-k ----- otrok 0
una família dru-i-a d______ d-u-i-a ------- družina 0
la meva família mo-- -r-ži-a m___ d______ m-j- d-u-i-a ------------ moja družina 0
La meva família és aquí. M--- -r---n- ----u-a----tu. M___ d______ j_ t____ / t__ M-j- d-u-i-a j- t-k-j / t-. --------------------------- Moja družina je tukaj / tu. 0
Jo sóc aquí. Ja---e- tu-a- / --. J__ s__ t____ / t__ J-z s-m t-k-j / t-. ------------------- Jaz sem tukaj / tu. 0
Tu ets aquí. T--s- -ukaj --t-. T_ s_ t____ / t__ T- s- t-k-j / t-. ----------------- Ti si tukaj / tu. 0
Ell és aquí i ella és aquí. On--- --k-j--- ona ----u-aj /-t-. O_ j_ t____ i_ o__ j_ t____ / t__ O- j- t-k-j i- o-a j- t-k-j / t-. --------------------------------- On je tukaj in ona je tukaj / tu. 0
Nosaltres som aquí. M--sm- t------/--e---o -u---. M_ s__ t_____ / M_ s__ t_____ M- s-o t-k-j- / M- s-o t-k-j- ----------------------------- Mi smo tukaj. / Me smo tukaj. 0
Vosaltres sou aquí. V---te t--a--/--u.---Ve---- --k-- / -u. V_ s__ t____ / t__ / V_ s__ t____ / t__ V- s-e t-k-j / t-. / V- s-e t-k-j / t-. --------------------------------------- Vi ste tukaj / tu. / Ve ste tukaj / tu. 0
Tots ells són aquí. Oni vsi ---t--a-. / O---v-e -- --ka-. O__ v__ s_ t_____ / O__ v__ s_ t_____ O-i v-i s- t-k-j- / O-e v-e s- t-k-j- ------------------------------------- Oni vsi so tukaj. / One vse so tukaj. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües contra l'Alzheimer

Qui vulgui mantenir la ment en forma ha d'aprendre llengües. Els coneixements lingüístics poden protegir contra la demència. Nombrosos estudis científics així ho han demostrat. L'edat dels alumnes no té cap importància. L'única cosa important és exercitar el cervell de manera regular. L'aprenentatge de vocabulari activa diferents àrees del cervell. Aquestes àrees controlen processos cognitius importants. Per això les persones multilingües mostren una major capacitat d'atenció. També es poden concentrar millor. Però ser políglota té encara més beneficis. Les persones que dominen diverses llengües poden prendre decisions amb més determinació. Es decideixen més ràpidament. Això succeeix perquè el seu cervell ha après a triar. Sempre coneix almenys dos termes per a una mateixa cosa. Cadascun d'aquests termes representa una elecció possible. De manera que les persones multilingües han de prendre decisions constantment. El seu cervell està acostumat a haver d'escollir entre diverses opcions. I aquest entrenament no només estimula les àrees cerebrals relacionades amb els processos lingüístics. Són moltes les regions del cervell que es beneficien del multilingüisme. Les competències lingüístiques suposen un major control cognitiu. És clar que l'aprenentatge d'idiomes no evita la demència. La malaltia, però, triga més a desenvolupar-se. I els cervells de les persones multilingües semblen compensar millor els seus efectes. Els símptomes de la demència apareixen més diluïts en les persones que aprenen altres llengües. La confusió i la manca de memòria no succeeixen tan accentuadament. L'adquisició d'una nova llengua es per tant beneficiosa tant als vells com als joves. I amb cada llengua que s'aprèn és més fàcil d'aprendre una altra més. Hauríem de prendre més diccionaris en lloc de tants medicaments!
Sabia vostè que?
L’albanès pertany al grup de les llengües indo-germàniques, però ningú sap exactament com va sorgir, i és que no està estretament relacionat amb cap altre dels idiomas d’aquest grup. Avui en dia es parla principalment a Albania i Kosovo, i compta amb aproximadament 6 milions de parlants natius. L’albanès es divideix en dos grups dialèctics, i el riu Shkumbin fa de línia divisòria entre els dialectes del nort i del surd. En algunes zones existen notables diferències entre ambdós dialectes. L’albanès escrit no es va desenvolupar fins al segle XX, i utiliza l’alfabet llatí. La seva gramàtica és similar a la del grec i la del rumanès. També és possible trobar alguns paral·lelismes entre les llengües eslaves. Totes aquestes similituts deuen haver sorgit degut al contacte amb aquests idiomes. Si t’agraden els idiomes, aleshores hauries d’aprendre albanès, és un idioma únic!