Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   sr Јуче – данас – сутра

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [десет]

10 [deset]

Јуче – данас – сутра

[Juče – danas – sutra]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Ahir era dissabte. Ј--е -- б-ла---бота. Ј___ ј_ б___ с______ Ј-ч- ј- б-л- с-б-т-. -------------------- Јуче је била субота. 0
J-če -- b-----ub-ta. J___ j_ b___ s______ J-č- j- b-l- s-b-t-. -------------------- Juče je bila subota.
Ahir vaig anar al cinema. Јуч--сам би- /-би---у б--ско--. Ј___ с__ б__ / б___ у б________ Ј-ч- с-м б-о / б-л- у б-о-к-п-. ------------------------------- Јуче сам био / била у биоскопу. 0
J-č----m -i- / bi-- - bios---u. J___ s__ b__ / b___ u b________ J-č- s-m b-o / b-l- u b-o-k-p-. ------------------------------- Juče sam bio / bila u bioskopu.
La pel•lícula era interessant. Ф-----е-б-----тер-с--т-н. Ф___ ј_ б__ и____________ Ф-л- ј- б-о и-т-р-с-н-а-. ------------------------- Филм је био интересантан. 0
F--m-j- -io inte-------n. F___ j_ b__ i____________ F-l- j- b-o i-t-r-s-n-a-. ------------------------- Film je bio interesantan.
Avui és diumenge. Да-----е----ељ-. Д____ ј_ н______ Д-н-с ј- н-д-љ-. ---------------- Данас је недеља. 0
D-na--je-ne-e-ja. D____ j_ n_______ D-n-s j- n-d-l-a- ----------------- Danas je nedelja.
Avui no treballo. Данас ---ра-и-. Д____ н_ р_____ Д-н-с н- р-д-м- --------------- Данас не радим. 0
Danas -e--a---. D____ n_ r_____ D-n-s n- r-d-m- --------------- Danas ne radim.
Em quedo a casa. О----е- ко- -у--. О______ к__ к____ О-т-ј-м к-д к-ћ-. ----------------- Остајем код куће. 0
O--a--m --- -uć-. O______ k__ k____ O-t-j-m k-d k-c-e- ------------------ Ostajem kod kuće.
Demà és dilluns. Су-ра ј- по-едеља-. С____ ј_ п_________ С-т-а ј- п-н-д-љ-к- ------------------- Сутра је понедељак. 0
S-----je-po-ede-ja-. S____ j_ p__________ S-t-a j- p-n-d-l-a-. -------------------- Sutra je ponedeljak.
Demà torno a treballar. Су--- -оново-р-ди-. С____ п_____ р_____ С-т-а п-н-в- р-д-м- ------------------- Сутра поново радим. 0
S--r---o-o----adi-. S____ p_____ r_____ S-t-a p-n-v- r-d-m- ------------------- Sutra ponovo radim.
(Jo) treballo en una oficina. Ј- ра--- у--и--у. Ј_ р____ у б_____ Ј- р-д-м у б-р-у- ----------------- Ја радим у бироу. 0
Ja--a-i- u -----. J_ r____ u b_____ J- r-d-m u b-r-u- ----------------- Ja radim u birou.
Qui és aquest? К- ---т-? К_ ј_ т__ К- ј- т-? --------- Ко је то? 0
Ko je to? K_ j_ t__ K- j- t-? --------- Ko je to?
Aquest és el Peter. Т- је -е-a-. Т_ ј_ П_____ Т- ј- П-т-р- ------------ То је Петaр. 0
T- -e Peta-. T_ j_ P_____ T- j- P-t-r- ------------ To je Petar.
El Peter és estudiant. П-т-р ------де-т. П____ ј_ с_______ П-т-р ј- с-у-е-т- ----------------- Петар је студент. 0
Pe-a---e----dent. P____ j_ s_______ P-t-r j- s-u-e-t- ----------------- Petar je student.
Qui és aquesta? Ко--е -о? К_ ј_ т__ К- ј- т-? --------- Ко је то? 0
K- -e--o? K_ j_ t__ K- j- t-? --------- Ko je to?
Aquesta és la Martha. Т---е М--та. Т_ ј_ М_____ Т- ј- М-р-а- ------------ То је Марта. 0
T--j- -ar-a. T_ j_ M_____ T- j- M-r-a- ------------ To je Marta.
La Martha és secretària. Март---е-се--етар---. М____ ј_ с___________ М-р-а ј- с-к-е-а-и-а- --------------------- Марта је секретарица. 0
M-rt-----sekret---ca. M____ j_ s___________ M-r-a j- s-k-e-a-i-a- --------------------- Marta je sekretarica.
El Peter i la Martha són amics / parella. П--ар и-Мар-- -у -р-ј-т-љ-. П____ и М____ с_ п_________ П-т-р и М-р-а с- п-и-а-е-и- --------------------------- Петар и Марта су пријатељи. 0
P-t-r i Ma-ta-s- --ij---lji. P____ i M____ s_ p__________ P-t-r i M-r-a s- p-i-a-e-j-. ---------------------------- Petar i Marta su prijatelji.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. П--а- је--арти- п-и--те-. П____ ј_ М_____ п________ П-т-р ј- М-р-и- п-и-а-е-. ------------------------- Петар је Мартин пријатељ. 0
Pe-a---- -ar--n pr--a-e-j. P____ j_ M_____ p_________ P-t-r j- M-r-i- p-i-a-e-j- -------------------------- Petar je Martin prijatelj.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. Мар-а ј--П-тро-а п--јат-љи-а. М____ ј_ П______ п___________ М-р-а ј- П-т-о-а п-и-а-е-и-а- ----------------------------- Марта је Петрова пријатељица. 0
M-rta j- P--r-v- -rijat--ji-a. M____ j_ P______ p____________ M-r-a j- P-t-o-a p-i-a-e-j-c-. ------------------------------ Marta je Petrova prijateljica.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.